Hospital Clínic de Barcelona

Aquest article tracta sobre l'Hospital Clínic de Barcelona. Si cerqueu el de la ciutat de València, vegeu «Hospital Clínic Universitari (València)».
Infotaula d'organitzacióHospital Clínic de Barcelona

Cantonada carrer Villarroel amb Còrsega (Barcelona)

EpònimBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipushospital universitari
hospital Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació23 de desembre de 1906[1]
Activitat
Nombre de llits d'hospital819 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Depèn deXHUP
Filial
Part deUniversitat de Barcelona
Sistema de SalutServei Català de la Salut
Indicador econòmic
FinançamentPúblic
Altres
Número de telèfon+34-932-27-54-00 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhospitalclinic.org Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): hospitalclinic Instagram: hospital_clinic Modifica el valor a Wikidata

L'Hospital Clínic de Barcelona, oficialment Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, és un hospital universitari fundat l'any 1906. Fou inaugurat el 23 de desembre de 1906 amb una capacitat per 400 pacients, part dels quals es van traslladar des de l'Hospital de la Santa Creu.[2] Actualment forma part del Servei Català de la Salut.[3] Degut al seu caràcter universitari, la seva activitat assistencial es veu complementada per la seva dedicació a la docència i a la recerca mèdica. Un estudi privat realitzat l'any 2009 el situa com un dels quatre grans hospitals de referència nacional i regional d'Espanya[4] i un dels vint millors, incloent públics i privats de tota mena, de l'Estat.[4]

Està situat a la part esquerra de l'Eixample i serveix d'hospital universitari de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona amb la que forma una unitat funcional.

Ha estat guardonat per IASIST[5] durant deu anys consecutius i com a hospital TOP 20 a nivell espanyol i és un dels quatre grans hospitals de referència nacional i espanyola.

La població assignada com a hospital comunitari, juntament amb l'Hospital Plató i la Clínica Sagrat Cor, és de 540.000 habitants. A la vegada, és un hospital terciari i d'alta complexitat, desenvolupant línies d'activitat per a pacients de Catalunya i d'Espanya i inclús a nivell internacional.

És pioner en diverses intervencions quirúrgiques practicades a l'Estat i és el centre hospitalari amb major producció científica d'Espanya.[6]

El gener de 2023 es va produir l'acord entre l'Hospital i les diferents administracions per traslladar-lo fora de l'Eixample Esquerre, i ubicar-lo al recinte esportiu de la Universitat de Barcelona, a l’entrada de l’avinguda Diagonal, al districte de Les Corts, que permetrà una ampliació fins als 290.000 m².[7]

El 5 de març de 2023 va patir un greu atac informàtic del tipus ransomware[8] que va segrestar més de 4 terabytes de dades. El grup de delinqüents en va demanar un rescat de 4,5 milions d'euros.[9]

Història[modifica]

Al tombant del segle xx la recerca mèdica catalana estava en ple apogeu. Aquesta etapa havia començat el 1880 al voltant de la Facultat de Medicina de l'Hospital de la Santa Creu. Al colomar del recinte el metge Jaume Pi i Sunyer va crear el 1885 el primer laboratori de la Facultat i hi posà al capdavant el biòleg Ramon Turró Darder.

L'Hospital Clínic al 1904

Dos anys després, el 1887, es va fundar el Laboratori Municipal, especialitzat en la recerca bacteriològica. Aquell mateix any també iniciaria la seva estada a Barcelona l'històleg Santiago Ramón y Cajal. Aquesta mescla d'esdeveniments va permetre que Catalunya fos un centre neuràlgic en la investigació mèdica, especialment en els camps de la ginecologia, bacteriologia i fisiologia.[10]

El claustre d'aquesta facultat va demanar a l'Estat la construcció d'un nou hospital universitari l'any 1879. La primera pedra del nou edifici fou posada l'any 1888, coincidint amb l'Exposició Universal de Barcelona. Tanmateix, el projecte, de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà, es va aturar durant un anys. Finalment, les obres del nou hospital van concloure l'any 1901, i no va començar a funcionar fins 1906.[11]

Simultàniament, els habitants de Barcelona vivien en unes condicions laborals i sanitàries molt precàries. Jornades laborals de fins a 11 o 12 hores per dia, absència de seguretat laboral, habitatges insalubres i apilonats, analfabetisme[10]

Orígens[modifica]

Per solucionar aquesta situació, gràcies a les gestions del metge Valentí Carulla i Margenat, l'administració va fer una inversió i el 1906 es va posar en marxa l'Hospital Clínic. Els pacients que s'atenien provenien de les classes populars: gent sense recursos que no es podia permetre anar a una consulta privada, com feien les classes benestants.[1]

Al principi era un hospital humil: els metges no cobraven, les infermeres eren monges i els primers directors sovint havien de pagar part de les despeses per mantenir-lo en funcionament. De mica en mica, però, el centre va anar atraient cada cop facultatius més prestigiosos.[1] Això es deu al fet que el Clínic era l'hospital de la Facultat de Medicina i s'hi feien pràctiques, ja fos a pacients malalts o estudiant l'anatomia dels difunts.[10]

Un hospital de referència[modifica]

Durant els anys posteriors participaren en el Clínic científics com August Pi i Sunyer, Jesús Maria Bellido o Leandre Cervera Astor… que, a més a més del seu valor com a investigadors, també van potenciar l'hospital amb les seves connexions amb les noves institucions catalanes de la Mancomunitat de Catalunya, instaurada el 1914.[10]

August Pi Sunyer seria una peça clau de l'entremat de personalitats del Clínic, introduint l'ús de l'electrocardiograma l'any 1912.

El 1911 es va fundar la secció de ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, de la mà de Miquel Àngel Fargas, August Pi i Sunyer, Josep Maria Bofill i Pichot i Ramon Turró i Darder. Al Clínic, tots ells, van trobar unes instal·lacions perfectes per investigar i exercir la seva professió.

Un any després, el 1912, August Pi i Sunyer introduiria l'ús de l'electrocardiograma en els diagnòstics de malalties cardíaques.

Aprofitant aquest potencial, el 1921, Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, crearia l'Institut de Fisiologia, el primer centre de recerca biomèdica i predecessor de l'actual Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).[12]

Durant la dècada dels 20 i dels 30, cada vegada que hi havia una innovació important mèdica, el Clínic ràpidament l'adoptés. Un cas destacable fou el de la introducció de la insulina. Rossend Carrasco i Formiguera, germà del polític Manuel Carrasco i Formiguera, gaudia d'una beca de la Mancomunitat estudiant a la Universitat Harvard. Durant la seva estada, Frederick Banting i Charles Best investigaven el funcionament del pàncrees i els faltava poc per identificar la insulina, després de fer la descoberta, la van presentar en una conferència de la Societat Fisiològica Americana. Quan el metge català va retornar a Catalunya va col·laborar amb Pere González, farmacèutic del Laboratori Municipal, i van obtenir les primeres dosis d'insulina, que poc després les injectarien, per primer cop a Europa, a un pacient diabètic humà (Francesc Pons, de 20 anys).[13][12]

Durant aquests anys, les especialitats en què destacava el Clínic eren la investigació, fisiològica i bioquímica, del sistema digestiu, hormonal i nerviós de les funcions nutricionals. També destacava en la ginecologia i obstetrícia, col·laborant a reduir les elevades xifres de mortalitat infantil i postpart que hi havia en aquella època. Juntament amb la Casa de Maternitat i els serveis municipals de maternologia, que es beneficiaven dels avenços del Clínic, aquesta causa de mort per a nens i mares disminuiria de forma important.[12]

Per altra banda, des de la Primera Guerra Mundial, també s'hi va desenvolupar un important servei de traumatologia. En aquesta branca del Clínic s'hi tractaven les fractures, que eren força habituals per les condicions laborals del moment. A diferència d'altres branques de la medicina, com la cirurgia, la traumatologia estava força estancada des de la Gran Guerra. Fou després de la Guerra del Rif que un metge militar català que hi havia agafat experiència, Joaquim Trias i Pujol, va decidir millorar-ne la praxis. Amb un altre metge, Jimeno Vidal, van viatjar a Viena a visitar un expert en la matèria, el doctor Buhler, i quan van tornar van organitzar el primer dispensari de traumatologia de l'Estat espanyol, a partir del qual, de mica en mica, s'establirien diferents especialitats.[14]

El 1935, sota la direcció de Moisès Broggi, també es crearia el primer servei d'urgències de tot l'Estat espanyol. Les dificultats del projecte de Broggi van ser importants, ja que en aquella època tenir un equip de cirurgians a punt les 24 hores del dia era molt costós.[15]

El Clínic en temps de guerra[modifica]

Amb el cop d'estat del 18 de juliol al Clínic s'hi van enviar els ferits dels combats de Barcelona. El 1936 l'hospital ja funcionava a ple rendiment, però tot i així, amb el mètode del moment, era impossible fer una transfusió sanguínia a tots els ferits que es dessagnaven. Fins aleshores, les transfusions de sang eren directes, de persona a persona. Per solucionar aquest problema, el doctor Frederic Duran i Jordà va desenvolupar un nou sistema.[15]

Fent una crida per la ràdio, una multitud de donants de sang es va presentar al carrer Provença núm. 10 a donar sang pels ferits. L'equip sanitari extreia la sang i cada 6 donants d'un mateix grup sanguini, la mesclaven i l'emmagatzemaven. Aleshores amb tubs de vidre del doctor Grífols s'enviaven dins d'un camió refrigerador cap al front, posant-la a disposició dels sanitaris de guerra. Gràcies a aquesta innovació, que posteriorment Duran i Jordà exportaria al Regne Unit abans de la Segona Guerra Mundial, s'evitarien milers de morts per dessagnament.[16][17]

Per altra banda, durant els enfrontaments de la Guerra Civil Espanyola també morien molts homes abans d'arribar als hospitals per culpa de ferides lleus que no es tractaven directament al camp de batalla. Moisès Broggi, que havia adquirit experiència en aquest tipus de ferides durant la seva estada al servei d'urgències que havia creat, va demanar permís per crear un hospital a prop de la batalla. Quinze dies després se li va donar permís i es va muntar la primera sala d'operacions mòbil, construït a partir d'un vehicle Renault. Aquest sistema també s'utilitzaria posteriorment durant la Segona Guerra Mundial, especialment entre els aliats, que generalitzarien l'hospital de front.[18]

La depuració franquista[modifica]

Durant la Guerra Civil Espanyola els metges catalans van encapçalar la innovació en el camp de la sanitat militar a nivell mundial. Però tot es va estroncar amb la victòria feixista. La ideologia de molts d'aquests pioners (catalanistes, republicans…) va provocar que, els que no havien fugit, fossin ràpidament depurats pel règim totalitari franquista. La major part del personal insubstituïble que s'havia amassat es va veure forçat a l'exili o fou expulsat de l'hospital per la nova administració; havent de treballar per a clíniques o hospitals privats.

La plaça de Pi i Sunyer va ser cedida a Juan Jiménez Vargas, un excombatent franquista sense cap mena de categoria en el camp de la medicina. Jiménez Vargas va procurar destruir el màxim de documentació sobre la Societat Catalana de Biologia i els mèrits que havien aconseguit els metges que havien posat al capdavant de la recerca científica el Clínic.[18]

La recuperació[modifica]

A partir dels anys seixanta el Clínic començaria a recuperar part del talent perdut després de la guerra. Per exemple s'hi faria el primer discurs en català des de l'acabament del conflicte, per Josep Alsina Bofill, a la Reial Acadèmia de Medicina.

Però no seria fins a l'any 1976 que el Clínic no reprendria la seva tasca capdavantera en la innovació mèdica. Aquell any se celebraria el Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana a Perpinyà i també es realitzaria amb èxit el primer trasplantament de medul·la òssia al·logènic de l'Estat espanyol, pel doctor Ciril Rozman. Pocs anys més tard, el 1983 s'hi efectuaria el primer trasplantament de pàncrees de l'Estat espanyol, realitzat per l'equip de Laureano Fernández-Cruz.

Actualment l'Hospital Clínic de Barcelona continua essent un centre de recerca prestigiós amb una gran producció científica.[18]

Recerca[modifica]

L'Hospital Clínic de Barcelona té una llarga tradició en recerca, essent una institució de referència a nivell internacional. L'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) és responsable de la major part de la producció científica. La gestió i administració dels projectes d'investigació es porten a terme a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica (FCRB).

Facultatius[modifica]

Per l'Hospital Clínic de Barcelona han passat alguns dels facultatius més rellevants de la història recent de la medicina catalana:

Ubicació[modifica]

L'hospital té dues seus: la seu Villarroel i la seu Maternitat. La seu Villarroel està situada al districte de l'Eixample, al carrer de Villarroel nº 170 de Barcelona. L'edifici té forma 'U' i en el seu interior hi ha la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, amb la que forma una unitat funcional. Als seus voltants hi ha una desena de línies d'autobús. També s'hi pot arribar a través de l'línia 5 del metro de Barcelona. Disposa, a més, d'una estació de taxis.

Davant del gran creixement de l'Hospital Clínic en les darreres dècades, fins als 100.000 m² actuals, l'entitat pretenia no marxar i quedar-se a l'Eixample Esquerre, idealment amb una ampliació al recinte de l'Escola Industrial, tot i que també es va estudiar el recinte firal de la plaça Espanya.[21] Tanmateix, això va comptar amb l'oposició frontal de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i el projecte de superilla de l'Eixample.[22] El gener de 2023 es va produir l'acord entre l'entitat i les diferents administracions de traslladar l'Hospital Clínic fora de l'Eixample Esquerre, i ubicar-lo al recinte esportiu de la Universitat de Barcelona, a l’entrada de l’avinguda Diagonal, al districte de Les Corts, que permetrà una ampliació fins als 290.000 m².[7]

Arquitectura de l'edifici[modifica]

Pòrtic carrer Casanova

L'hospital s'emmarca dins el conjunt arquitectònic d'estil classicista de la Facultat de Medicina. Josep Domènech i Estapà va dirigir les obres (1895-1906), sobre un projecte d'Ignasi C. Bartrolí (1881), conformant una de les propostes més innovadores de la Barcelona de principis del segle xx.

Del complex originari només se'n conserva relativament intacte el cos central de la façana del carrer de Casanova, formant un pòrtic columnat coronat per un frontó amb motius al·legòris en relleu.[23]

Institucions relacionades[modifica]

  • Barnaclínic[24] és un centre sanitari dedicat a la prestació d'activitats assistencials per a pacients privats.
  • Donat l'elevat nombre de trasplantaments que es porten a terme al centre, l'hospital està vinculat a Transplant Services Foundation (TSF),[25] entitat dedicada a l'extracció i distribució d'òrgans i teixits tant a nivell nacional como internacional.
  • Fundació Clínic per a la recerca biomèdica.[26]
  • Institut d'investigacions biomèdiques August Pi i Sunyer.[27]
  • Aula Clínic.[28]
  • CAPs Eixample.[29]
  • Centre de recerca en salut internacional de Barcelona (CRESIB).[30]
  • The Barcelona Institute for Global Health (ISGlobal).[31]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Hospital Clínic de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Notes locals» (en castellà). La Vanguardia, 09-12-1906, pàg. 4 [Consulta: 19 octubre 2013].
  3. «Fitxa del centre al Servei Català de la Salut». Arxivat de l'original el 2009-09-11. [Consulta: 11 setembre 2009].
  4. 4,0 4,1 Catalunya tiene 14 de los 20 mejores hospitales de España El Periódico, 26/11/2009
  5. Web IAsist
  6. Rodés, Joan «La experiència de l'Hospital Clínic de Barcelona: integració Facultat de Medicina - IDIBAPS - Hospital Universitari» (en castellà). Educación Médica. [online] V.10 N.4 ISSN 1575-1813, Desembre 2007, pàg. 8-14 [Consulta: 19 octubre 2013].
  7. 7,0 7,1 «Acord per a la nova ubicació de l'Hospital Clínic al recinte esportiu de la UB a la Diagonal - 18 gen 2023». El Punt Avui, 18-01-2023. [Consulta: 6 març 2023].
  8. «Els autors del ciberatac a l'Hospital Clínic demanen un rescat per les dades segrestades». Vilaweb, 09-03-2023. [Consulta: 9 març 2023].
  9. «Els cibercriminals que van atacar l'Hospital Clínic tenen 4 terabytes de dades i demanen 4,5 milions de dòlars». Vilaweb, 10-03-2023. [Consulta: 10 març 2023].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Solé i Camarasa, febrer del 2015, p. 35.
  11. «La sanitat pública a Catalunya entre 1885 i 1939». [Consulta: 16 novembre 2017].
  12. 12,0 12,1 12,2 Solé i Camarasa, febrer del 2015, p. 36.
  13. «Hospital Clínic de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. Solé i Camarasa, febrer del 2015, p. 37-38.
  15. 15,0 15,1 Solé i Camarasa, febrer del 2015, p. 38.
  16. Giangrande, setembre del 2000, p. 763.
  17. Solé i Camarasa, febrer del 2015, p. 38-39.
  18. 18,0 18,1 18,2 Solé i Camarasa, febrer del 2015, p. 39.
  19. «Una extraordinaria intervención quirúrgica. Se ha efectuado en el Hospital Clínico de Barcelona el trasplante de un riñón» (en castellà). La Vanguardia, 03-08-1965, pàg. 19 [Consulta: 19 octubre 2013].
  20. Daufí, Lluis «Primer trasplantament espanyol de pàncrees» (en castellà). La Vanguardia, 13-02-1983, pàg. 47 [Consulta: 19 octubre 2013].
  21. «El Clínic no dona per perduda l'ampliació a l'Escola Industrial | betevé». Betevé, 22-12-2020. [Consulta: 6 març 2023].
  22. «La FAVB, en contra d'ampliar l'Hospital Clínic a l'Escola Industrial | betevé». Betevé, 04-11-2020. [Consulta: 6 març 2023].
  23. Web de Barcelonamovie
  24. Web Barnaclinic
  25. «Web Transplant Services Foundation». Arxivat de l'original el 2013-06-28. [Consulta: 29 maig 2013].
  26. Web Fundació Clínic
  27. Web IDIBAPS
  28. Web Aula Clínic
  29. «Web Cap Casanova». Arxivat de l'original el 2020-08-04. [Consulta: 1r maig 2021].
  30. Web CRESIB
  31. Web de ISGlobal

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hospital Clínic de Barcelona