Hotel Attraction

Infotaula d'edifici Hotel Attraction
Secció de l'hotel.
Dades
Tipus	Edifici inacabat i projecte arquitectònic
Arquitecte	Antoni Gaudí
Característiques
Estat d'ús	Mai construït
Estil arquitectònic	modernisme català
Mesura	360 () m
Pisos per sobre el terra	11
Plantes subterrànies	5
Localització geogràfica
	Nova York
Localització	Manhattan
40° 43′ N, 74° 01′ O
Activitat
Activitat	Hotel

L'Hotel Attraction fou un suposat projecte de l'arquitecte català Antoni Gaudí, irrealitzat, per a construir un hotel-gratacel a la ciutat nord-americana de Nova York, a la zona de Manhattan.

Història

Gaudí rebé l'encàrrec de projectar un hotel-gratacel el 1908, de part de dos empresaris americans —dels quals no se'n sap el nom— que estaven de pas per Barcelona. Projectà un edifici de 360 metres d'alçada —hauria sigut el més alt de Nova York aleshores—, amb un cos central més alt que els laterals, de forma paraboloide, rematat per un estel, i flanquejat de vuit cossos laterals dedicats a museus, galeries d'art i auditoris, amb formes semblants a la Casa Milà.

A l'interior disposà cinc grans salons superposats, de catorze metres d'alçada cadascú, que portarien el nom de cada un dels continents. Rematava tot el conjunt la sala Homenatge a Amèrica, que hauria tingut 125 metres d'alçada, quasi un terç de l'alçada total de l'hotel, i que albergaria una Estàtua de la Llibertat de deu metres d'alçada.

Saló Amèrica.

Aquest projecte romangué oblidat fins al 1956, quan fou divulgat per l'escultor i col·laborador de Gaudí Joan Matamala i Flotats, que va treballar des de jove al taller de la Sagrada Família i feu el cèlebre bust de Gaudí el 1926. Ho publicà en una memòria titulada Quan el Nou Continent cridava a Gaudí (1908-1911) on, junt a l'explicació del projecte, afegí diversos dibuixos fets per Gaudí junt a d'altres que ell mateix havia recreat segons les indicacions del seu mestre. Posteriorment, el 1960, publicà una monografia titulada Gaudí. El meu itinerari amb l'arquitecte.

La divulgació del projecte per part de Matamala no va estar exempta de polèmica, ja que cap altre dels deixebles de Gaudí n'havia sentit parlar el seu mestre ni el coneixia, i per això alguns experts insinuaren una possible invenció per part de Matamala. Malgrat tot, l'aportació de diversos dibuixos autògrafs de Gaudí esbargiren quasi totalment els dubtes, especialment després dels estudis realitzats per l'arquitecte mexicà Marcos Mejía López a la seva tesi doctoral Investigación sobre un rascacielos de Gaudí en Nueva York (1992), que dona per autèntics els croquis gaudinians. En particular, la secció transversal de l'edifici realitzada per Gaudí mostra clarament la forma catenàrica que tant agradava a l'arquitecte, relacionada amb l'estructura estereostàtica que estava estudiant durant aquells anys a la Cripta de la Colònia Güell. A més, Mejía troba diverses similituds estilístiques entre el projecte novaiorquès i diverses obres de Gaudí, especialment entre la volta del saló Homenatge a Amèrica i la del Palau Güell, entre els cossos laterals de l'edifici i la façana de la Casa Milà, i el conjunt de l'hotel comparat amb la Cripta de la Colònia Güell.

Per desgràcia, el projecte finalment no fou portat a terme, potser per l'envergadura de l'edifici dissenyat per Gaudí, que hauria suposat una considerable inversió per part dels propietaris, com que el temps de construcció es valorava en set o vuit anys; o potser per la falta de temps del mateix arquitecte, que hauria hagut de desplaçar-se a Nova York per a supervisar les obres, en una època en què treballava simultàniament en diversos projectes, com la Sagrada Família, la Casa Milà, el Parc Güell, la Cripta de la Colònia Güell i la reconstrucció de la Catedral de Mallorca. A més, la convalescència per unes febres de Malta el 1911 mermaren considerablement la salut de l'arquitecte.

La Reial Càtedra Gaudí oferí a la Comissió encarregada de la reconstrucció de l'anomenada Zona zero de Manhattan, després de l'atemptat de l'11 de setembre de 2001, el projecte de l'Hotel Atracció per a substituir a les desaparegudes Torres Bessones, però l'oferiment no fou acceptat.

Descripció

Sala de recepció.

L'edifici perseguia tres objectius principals: residències, per al qual estaven destinats els cossos exteriors; restaurants, de la segona a la cinquena planta del cos central; i turisme, de la sisena planta a la rematada de l'edifici. En el seu aspecte exterior, de forma parabòlica-conoidal, destacava l'edifici central, rodejat de vuit cossos laterals més baixos, amb un total de quatre entrades. Els materials de construcció haurien sigut el ferro, el formigó, l'alumini, la pedra, el marbre i el maó. La façana hauria sigut policroma, amb rics mosaics de colors que anirien des dels tons verds i marrons de la base, passant pel gris i el vermell i culminant en unes cúpules vidriades i una gran estrella amb un foc feèric que remataria l'edifici. La construcció cobriria una àrea de 115 x 140 metres, amb una alçada total de 360 metres.

A l'interior se situarien sota terra cinc plantes destinades a serveis, garatges, magatzems, cuines, etc. A la planta baixa hauria una gran sala de recepció, de disset metres d'alçada, i a les següents diversos restaurants dedicats als cinc continents: a la primera, el Saló Amèrica; a la segona, el Saló Europa; a la tercera, el Saló Orient; a la quarta, el Saló Austràlia; i a la cinquena, el Saló Àfrica. A les següents plantes se situarien diverses sales destinades a l'oci: a la sisena, un saló de festes, balls, concursos i passis de moda; a la setena, un museu de curiositats americanes i diverses galeries d'art; a la vuitena, una sala de concerts i espectacles; a la novena, la sala Homenatge a Amèrica, de 125 metres d'alçada, sobre la qual se situaria una llanterna-mirador. En darrer lloc, sobre la cúpula, hauria una galeria circular exterior, amb cabines per a vistes panoràmiques.

Gaudí va concebre l'edifici quasi com una catedral laica, amb un esperit humanista i filantròpic, on junt a l'elogi del caràcter emprenedor del poble nord-americà s'alabarien totes les cultures del món, representades als salons dedicats als cinc continents. Així, tota la decoració de l'edifici seria feta amb motius al·legòrics, des d'una gran àguila a la porta principal de l'edifici, simbolitzant la nació americana, fins a diverses representacions al·legòriques i mitològiques, com les al·legories de l'agricultura, la marina, la ciència, la indústria i les arts a la gran sala de recepció de la planta baixa, o les figures d'atlants, nereides i bacants al Saló Europa. En darrer lloc, la principal representació seria l’Estàtua de la Llibertat a la sala Homenatge a Amèrica, disposada en un podi central quasi com una estàtua de la Verge en una capella cristiana, junt a diversos motius al·legòrics dels Estats Units i dels seus Pares Fundadors, i escenes de la història de la nació. Als murs de la girola s'haurien situat grans murals dels millors artistes del país, mentre que els finestrals haurien albergat grans vitralls de vius colors. Sobre aquesta sala estaria la llanterna-mirador que oferiria una magnífica vista de la gran sala des de l'altura, formada per vuit columnes de basalt rematades en un entablament octogonal. A la part exterior hi hauria una galeria circular que oferiria magnífiques vistes de la ciutat, rematada per la gran estrella que culminaria l'edifici, que estaria il·luminada per la nit.

Dubtes sobre l'autoria

El principal defensor de l'autoria del projecte va ser Joan Bassegoda i Nonell, que va rebre la documentació original per part de Matamala. Va ser secundat per l'arquitecte mexicà Marcos Mejía López, que en l'obra Hotel Attraction: una catedral laica / El gratacel de Gaudí a Nova York (2003, editat per Josep Maria Montaner i Pedro Azara) afirma que:

«

Tots dos croquis i dibuixos [de Gaudí i Matamala] van ser realitzats sota dos criteris molt diferents. Del treball de Matamala és apreciable l'aspecte del disseny ornamental interior i exterior; però quant a l'aspecte formal i estructural, així com a la definició proporcional, els croquis atribuïts a Gaudí resulten d'un caràcter definitiu, en la generació del gratacel.

»

Malgrat tot, alguns experts han dubtat de l'autoria del projecte, al·legant que no existeixen documents contemporanis sobre l'encàrrec a Gaudí ni l'esmenta cap dels primers biògrafs de Gaudí que van ser deixebles seus i el van conèixer en persona, com Josep Francesc Ràfols i Fontanals, Joan Bergós i Massó i Isidre Puig i Boada. També al·leguen que la suposada atribució dels dibuixos a la mà de Gaudí es va fer de manera incorrecta i que, en comparació amb altres dibuixos de l'arquitecte, no semblen ser de la mateixa autoria. Luis Gueilburt, director del Centre d'Estudis Gaudinistes entre 1993 i 2003, atribueix el projecte enterament a la imaginació de Joan Matamala. Diu que «[Matamala] no sols va parlar del projecte sinó que va realitzar uns quants plans, seccions i façanes, a més de petits detalls. Alguns d'aquests dibuixos se li han atribuït amb posterioritat a Gaudí en diverses publicacions». Aquest estudiós de l'obra gaudinista atribueix un dels dibuixos a l'arquitecte Ignasi Bruguera i Llobet, que va rebre el 1919 l'encàrrec d'un edifici d'oficines a Nova York, del qual va esbossar una aquarel·la en escala 1/400. També assenyala que «en alguna publicació monogràfica es comenta que existeix una sèrie de croquis esbossats en una llibreta de butxaca que usava Gaudí i de la qual excepte aquest esment no hem tingut cap mostra fidedigna. Ni un sol dibuix original demostrable, ni una sola carta oposada, ni una factura, cap document de qualsevol tipus».

D'igual manera, l'arquitecte Juan José Lahuerta, director de la Càtedra Gaudí des del 2016, opina en el llibre Hotel Attraction: una catedral laica / El gratacel de Gaudí a Nova York el següent:

«

Ni Gaudí, ni cap dels seus deixebles mai ho havia esmentat: no s'havia pogut contemplar ni tan sols en una ocasió tan adequada com va ser l'exposició de l'obra de Gaudí realitzada a París el 1910; cap de les nombroses necrològiques escrites a la seva mort ni els llibres que se li van dedicar esmenten aquest projecte; no apareix en l'exposició que el Cercle de Sant Lluc va organitzar a la Sala Parés el 1927 ni en els àlbums que li va dedicar la Sagrada Família; Ràfols, que havia manejat tot l'arxiu del taller de l'arquitecte per a escriure la seva primera monografia, en la qual es mostra tan meticulós amb la relació d'obres i la bibliografia de Gaudí, res diu sobre aquest tema; ni tampoc Puig Boada, qui també va tenir ocasió de manejar tots aquells dibuixos i documents abans de la seva destrucció, i que va publicar, entre altres coses, els seus escrits i pensaments.

»

Cultura popular

L'Hotel Atracció apareix totalment construït al seu emplaçament original a la sèrie Fringe, a l'episodi "A l'altre costat" (en anglès, Over There), amb el nom Grand Hotel.

Vegeu també

• Modernisme català
• Missions Catòliques Franciscanes de Tànger

Bibliografia

• Montaner, Josep M.; Azara, Pedro (eds.). Hotel Attraction: una catedral laica / El gratacel de Gaudí a New York. Barcelona: ETSAB UPC, 2003. ISBN 84-8301-669-9. 
• Bassegoda, Joan. El gran Gaudí. Sabadell: Ausa, 1989. ISBN 84-86329-44-2. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hotel Attraction

• gaudiclub.com
• Javi Peláez, «El proyecto de hotel gigante de Gaudí en Nueva York (1908)», La aldea irreductible. Consultat 24-7-2009.
• Butlletí Institut Gaudí de la Construcció (Nº28, setembre, 2007)
• Hotel Attraction en Emporis.com