Hotel Attraction

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Hotel Attraction
Hotel Atracción - sección.jpg
Secció de l'hotel.
Dades bàsiques
Tipus Edifici inacabat
Arquitecte Antoni Gaudí
Característiques
Estat d'ús Mai construït
Dimensions 360 m m (Alçada
Ubicació
Municipi Nova York
Localització Manhattan

40° 42′ 41″ N, 74° 00′ 48″ O / 40.7115°N,74.0133°O / 40.7115; -74.0133
Activitat
Activitat principal Hotel
Modifica dades a Wikidata

L'Hotel Attraction fou un projecte de l'arquitecte català Antoni Gaudí, irrealitzat, per a construir un hotel-gratacel a la ciutat estatunidenca de Nova York, a la zona de Manhattan.

Història[modifica | modifica el codi]

Gaudí rebé l'encàrrec de projectar un hotel-gratacel el 1908, de part de dos empresaris estatunidencs —dels quals no se'n sap el nom— que estaven de pas per Barcelona. Projectà un edifici de 360 metres d'alçada —hauria sigut el més alt de Nova York aleshores—, amb un cos central més alt que els laterals, de forma paraboloide, rematat per un estel, i flanquejat de vuit cossos laterals dedicats a museus, galeries d'art i auditoris, amb formes semblants a la Casa Milà.[1]

A l'interior disposà cinc grans salons superposats, de 14 metres d'alçada cadascú, que portarien el nom de cadascú dels continents. Rematava tot el conjunt la sala Homenatge a Amèrica, que hauria tingut 125 metres d'alçada, quasi un terç de l'alçada total de l'hotel, i que albergaria una Estàtua de la Llibertat de deu metres d'alçada.

Saló Amèrica.

Aquest projecte romangué oblidat fins al 1956, quan fou divulgat per l'escultor i col·laborador de Gaudí Joan Matamala i Flotats, qui va treballar des de jove al taller de la Sagrada Família i féu el cèlebre bust de Gaudí el 1926. Ho publicà en una memòria titulada Quan el Nou Continent cridava a Gaudí (1908-1911) on, junt a l'explicació del projecte, afegí diversos dibuixos realitzats per Gaudí junt a d'altres que ell mateix havia recreat segons les indicacions del seu mestre. Posteriorment, el 1960, publicà una monografia titulada Gaudí. El meu itinerari amb l'arquitecte.[2]

La divulgació del projecte per part de Matamala no va estar exempta de polèmica, ja que cap altre dels deixebles de Gaudí n'havia sentit parlar al seu mestre ni el coneixia, i per això alguns experts insinuaren una possible invenció per part de Matamala.[3] Malgrat tot, l'aportació de diversos dibuixos autògrafs de Gaudí esbargiren quasi totalment els dubtes, especialment després dels estudis realitzats per l'arquitecte mexicà Marcos Mejía López a la seva tesi doctoral Investigación sobre un rascacielos de Gaudí en Nueva York (1992), que dóna per autèntics els croquis gaudinians. En particular, la secció transversal de l'edifici realitzada per Gaudí mostra clarament la forma catenàrica que tant agradava a l'arquitecte, relacionada amb l'estructura estereostàtica que estava estudiant durant aquells anys a la Cripta de la Colònia Güell. A més, Mejía troba diverses similituds estilístiques entre el projecte novaiorquès i diverses obres de Gaudí, especialment entre la volta del saló Homenatge a Amèrica i la del Palau Güell, entre els cossos laterals de l'edifici i la façana de la Casa Milà, i el conjunt de l'hotel comparat amb la Cripta de la Colònia Güell.[4]

Per desgràcia, el projecte no fou finalment portat a terme, potser per l'envergadura de l'edifici dissenyat per Gaudí, que hauria suposat una considerable inversió per part dels propietaris (el temps de construcció es valorava en set o vuit anys), o potser per la falta de temps del mateix arquitecte, que hauria hagut de desplaçar-se a Nova York per a supervisar les obres, en una època en què treballava simultàniament en diversos projectes, com la Sagrada Família, la Casa Milà, el Parc Güell, la Cripta de la Colònia Güell i la reconstrucció de la Catedral de Mallorca. A més, la convalescència per unes febres de Malta el 1911 mermaren considerablement la salut de l'arquitecte.[5]

La Reial Càtedra Gaudí oferí a la Comissió encarregada de la reconstrucció de l'anomenada Zona zero de Manhattan, després de l'atemptat de l'11 de setembre de 2001, el projecte de l'Hotel Atracció per a substituir a les desaparegudes Torres Bessones, però l'oferiment no fou acceptat.[6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Sala de recepció.

L'edifici perseguia tres objectius principals: residències, per al qual estaven destinats els cossos exteriors; restaurants, de la segona a la cinquena planta del cos central; i turisme, de la sisena planta a la rematada de l'edifici. En el seu aspecte exterior, de forma parabòlica-conoidal, destacava l'edifici central, rodejat de vuit cossos laterals més baixos, amb un total de quatre entrades. Els materials de construcció haurien sigut el ferro, el ciment, l'alumini, la pedra, el marbre i el maó. La façana hauria sigut policroma, amb rics mosaics de colors que anirien des dels tons verds i marrons de la base, passant pel gris i el vermell i culminant en unes cúpules vidriades i una gran estrella amb un foc feèric que remataria l'edifici. La construcció cobriria una àrea de 115 x 140 metres, amb una alçada total de 360 metres.[7]

A l'interior se situarien sota terra cinc plantes destinades a serveis, garatges, magatzems, cuines, etc. A la planta baixa hauria una gran sala de recepció, de 17 metres d'alçada, i a les següents diversos restaurants dedicats als cinc continents: a la primera, el Saló Amèrica; a la segona, el Saló Europa; a la tercera, el Saló Orient; a la quarta, el Saló Austràlia; i a la cinquena, el Saló Àfrica. A les següents plantes se situarien diverses sales destinades a l'oci: a la sisena, un saló de festes, balls, concursos i passis de moda; a la setena, un museu de curiositats americanes i diverses galeries d'art; a la vuitena, una sala de concerts i espectacles; a la novena, la sala Homenatge a Amèrica, de 125 metres d'alçada, sobre la que se situaria una llanterna-mirador. En darrer lloc, sobre la cúpula, hauria una galeria circular exterior, amb cabines per a vistes panoràmiques.[8]

Gaudí va concebre l'edifici quasi com una catedral laica, amb un esperit humanista i filantròpic, on junt a l'elogi del caràcter emprenedor del poble nord-americà s'alabarien totes les cultures del món, representades als salons dedicats als cinc continents. Així, tota la decoració de l'edifici estaria realitzada amb motius al·legòrics, des d'una gran àguila a la porta principal de l'edifici, simbolitzant la nació americana, fins a diverses representacions al·legòriques i mitològiques, com les al·legories de l'agricultura, la marina, la ciència, la indústria i les arts a la gran sala de recepció de la planta baixa, o les figures d'atlants, nereides i bacants al Saló Europa. En darrer lloc, la principal representació seria l’Estàtua de la Llibertat a la sala Homenatge a Amèrica, disposada en un podi central quasi com una estàtua de la Verge en una capella cristiana, junt a diversos motius al·legòrics dels Estats Units i dels seus Pares Fundadors, i escenes de la història de la nació. Als murs de la girola s'haurien situat grans murals dels millors artistes del país, mentre que els finestrals haurien albergat grans vitralls de vius colors. Sobre aquesta sala estaria la llanterna-mirador que oferiria una magnífica vista de la gran sala des de l'altura, formada per vuit columnes de basalt rematades en un entablament octogonal. A la part exterior hi hauria una galeria circular que oferiria magnífiques vistes de la ciutat, rematada per la gran estrella que culminaria l'edifici, que estaria il·luminada per la nit.[9]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

L'Hotel Atracció apareix totalment construït al seu emplaçament original a la sèrie Fringe, a l'episodi "A l'altre costat" (en anglès, Over There), amb el nom Grand Hotel.[10]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hotel Attraction Modifica l'enllaç a Wikidata