Hotel Internacional
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici d'hotel  | |||
| Arquitecte | Lluís Domènech i Montaner | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
L'Hotel Internacional va ser un dels edificis que Lluís Domènech i Montaner va construir per a l'Exposició Universal de 1888 a Barcelona. Concebut com a instal·lació temporal per acollir els visitants de l'exposició, va ser construït en el temps rècord de 53 dies i va ser enderrocat en acabar el certamen.
Història[modifica]
Hotel de l'Exposició[modifica]
L'Exposició Universal de 1888 es va celebrar entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món. La manca d'allotjament de categoria representava un inconvenient per a la transcendència que s'esperava de l'esdeveniment, el primer d'aquest nivell a l'estat espanyol. Per aquesta raó es decidí de construir un hotel basat en els principis del suís César Ritz, que concebia un tipus d'allotjament diferent de la posada, fonda o hostatgeria, un lloc acollidor i amb les comoditats perquè el client s'hi trobés com a casa.[1]
Edifici[modifica]
Es va construir en un terreny guanyat al mar al nou passeig de Colom, davant l'edifici de la Capitania General. Tenia planta i quatre pisos de 150 m per 35 m i ocupava un solar de 5.000 m², amb capacitat per a 2.000 hostes en 600 habitacions i 30 apartaments per famílies nombroses.
El promotor de l'obra guanyador del concurs fou en Ricard Valentí, però fou traspassada a Francesc Manuel Pau[2] i finançada per El Crédito Español.[3]
La construcció va començar a mitjan desembre de 1887, i el 14 de febrer de 1888 s'acabaren les obres d'edificació,[4] si bé els acabats interiors i la decoració es va allargar fins finals de març de 1888.[5]
A mitjan gener es va decidir treballar de nit, fent servir divuit grans focus elèctrics i es van estructurar les brigades de personal que en total estaven formades per 650 paletes i peons, 100 fusters i 40 guixaires.[6]
La inauguració oficial va ser el 5 d'abril,[7] i es va obrir al públic el 12 del mateix mes.
Enderrocament[modifica]
L'establiment havia tingut una bona acollida per part dels ciutadans i una bona part del sector intel·lectual que el consideraven una obra d'art representativa de la nova arquitectura. Però el seu caràcter efímer havia comportat determinades actuacions de difícil marxa enrere. La ubicació s'havia fet en uns terrenys cedits de forma temporal pel port[1] que no eren estables com per a allotjar una construcció permanent. A més, no comptava amb fonaments, sinó que estava assentat sobre una estructura metàl·lica[8] feta expressament per aportar estabilitat i, per últim, els materials utilitzats eren de qualitat pensada per una durada limitada.[9]
Així, tot i que el seu fi estava predeterminat, es va organitzar un moviment de defensa que va començar ja abans d'estar acabat.[10] Un cop acabada l'exposició, es varen produir moltes tensions per canviar la situació, involucrant al ministre amb una oferta de venda de l'edifici, arribant la discussió a les Corts Espanyoles, amb una sessió molt tensa en què es confirmà l'ordre d'enderrocament, que va començar l'1 de maig de 1889, una mica més d'un any després de la seva inauguració.[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Aznar Colet, Javier «Gran Hotel Internacional de Barcelona: un hotel efímero». Puertos, 136, octubre 2006.
- ↑ AMCB
- ↑ «Nuestras Sociedades de Crédito». La Vanguardia, 20-03-1888, pàg. 1.
- ↑ «Notas de Prensa». La Vanguardia, 14-02-1888, pàg. 2.
- ↑ Hi ha diferents xifres publicades respecte a la durada (53, 60, 63 dies) probablement degudes a diferents criteris de mesura del període de construcció. La xifra més estesa és la de 53 dies i correspon des de l'inici de l'obra fins a la cobertura d'aigües, data tradicional de celebració de la fi d'obra per part dels paletes. En tot cas, la durada total va ser de 4 mesos.
- ↑ Martinell, César «Significació del arquitecto Domènech y Montaner en la Exposición de 1888». La Vanguardia, 08-06-1968, pàg. 53.
- ↑ «Notas de Prensa». La Vanguardia, 06-04-1888, pàg. 3.
- ↑ ; Domènech i Girbau, Lluís Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.Centre de Documentació. Domènech i Montaner: any 2000, 2000. ISBN 8488258801.
- ↑ «Notas de Prensa». La Vanguardia, 20-04-1889, pàg. 2.
- ↑ «Notas de Prensa». La Vanguardia, 28-03-1888, pàg. 1.
- ↑ «Consejo de Ministros». La Época, 28-01-1889, pàg. 2.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hotel Internacional |
- Ramón Graells, Antoni «L'hotel Internacional de Lluís Domènech i Montaner: arquitectura moderna i nacional». Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales. Universitat de Barcelona, Vol. XVII, 966, 2012. ISSN: 1138-9796.
- Sàiz i Xiqués, Carles «l Gran Hotel Internacional de Lluís Domènech i Montaner. Un projecte modern, funcional i efímer». El Sot de l’Aubó, 41, 2012, pàg. 19-261.