Hotel Internacional

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Hotel Internacional
Dades bàsiques
Tipus edifici desaparegut
Arquitecte Lluís Domènech i Montaner
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona

41° 22′ 54″ N, 2° 10′ 55″ E / 41.38165°N,2.182067°E / 41.38165; 2.182067
Modifica dades a Wikidata
Hotel Internacional vist des de la cruilla del passeig de Colom i la Via Laietana (en aquell moment inexistent). En primer terme l'estàtua d'Antonio López que més tard seria desplaçat uns metres fins a la seva ubicació actual

L'Hotel Internacional va ser un dels edificis que Lluís Domènech i Montaner va construir per a l'Exposició Universal de 1888 a Barcelona.

L'hotel era un edifici de 5.000 metres quadrats que va ser construït en el temps rècord de 53 dies. Va ser concebut com a instal·lació temporal per acollir els visitants de l'exposició i va ser enderrocat en acabar el certamen.

L'hotel de l'Exposició[modifica | modifica el codi]

L'Exposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.

La previsió de visitants de fora de Barcelona i la manca d'allotjament de categoria representava un inconvenient per a la transcendència que s'esperava de l'esdeveniment, el primer d'aquest nivell a l'estat espanyol. Per aquesta raó es decidí de construir un hotel basat en els principis del suís César Ritz que concebia un tipus d'allotjament diferent de la posada, fonda o hostatgeria. Un lloc acollidor i amb les comoditats perquè el client s'hi trobés com a casa.[1]

L'edifici[modifica | modifica el codi]

Alçat de la façana de l'Hotel Internacional

Es va construir en un terreny guanyat al mar al nou passeig de Colom, davant l'edifici de la Capitania General.

Tenia planta i quatre pisos de 150m. per 35m. i ocupava un solar de 5.000 metres quadrats. Tenia capacitat per a 2.000 hostes en 600 habitacions i 30 apartaments per famílies nombroses.

El promotor de l'obra guanyador del concurs fou en Ricard Valentí, però fou traspassada a Francesc Manuel Pau[2] i finançada per El Crédito Español.[3]

La construcció va començar a mitjan desembre de 1887 i el 14 de febrer de 1888 s'acabaven les obres d'edificació,[4] si bé els acabats interiors i la decoració es va allargar fins finals de març de 1888.[5]

A mitjan gener es va decidir treballar de nit, fent servir divuit grans focos elèctrics i es van estructurar les brigades de personal que en total estaven formades per 650 paletes i peons, 100 fusters i 40 guixaires.[6]

La inauguració oficial va ser el 5 d'abril de 1888[7] i es va obrir al públic el 12 d'abril.

L'enderrocament[modifica | modifica el codi]

Vista de l'Hotel des del costat sud
Una altra vista de l'hotel.

L'edifici havia tingut una bona acollida per part dels ciutadans i una bona part del sector intel·lectual que el consideraven una obra d'art representativa de la nova arquitectura.

Però el seu caràcter efímer havia comportat determinades actuacions de difícil marxa enrere. La ubicació s'havia fet en uns terrenys cedits de forma temporal pel port[1] que no eren estables com per a allotjar una construcció permanent. A més l'edifici no comptava amb fonaments, sinó que estava assentat sobre una estructura metàl·lica[8] feta expressament per aportar estabilitat i, per últim, els materials utilitzats eren de qualitat pensada per una durada limitada.[9]

Així, tot i que el seu fi estava predeterminat, es va organitzar un moviment de defensa que va començar ja abans d'estar acabat.[10] Un cop acabada l'exposició es varen produir moltes tensions per canviar la situació, involucrant al ministre amb una oferta de venda de l'edifici, arribant la discussió a les Corts Espanyoles, amb una sessió molt tensa en què es confirma l'ordre d'enderrocament, que va començar l'1 de maig de 1889, una mica més d'un any després de la seva inauguració.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Aznar Colet, Javier «Gran Hotel Internacional de Barcelona: un hotel efímero» (PDF) (en castellà). Puertos, 136, octubre-2006 [Consulta: 14 setembre 2009].
  2. Expedient de l'arxiu Municipal de l'Ajuntament de Barcelona
  3. «Les nostres societats de crédit» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 20-03-1888 [Consulta: 15 setembre 2009]., pàg. 1
  4. «Notes de premsa» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 14-02-1888 [Consulta: 15 setembre 2009]., pàg. 2
  5. Hi ha diferents xifres publicades respecte a la durada (53, 60, 63 díes,..) probablement degudes a diferents criteris de mesura del període de construcció. La xifra més estesa és la de 53 díes i correspon des de l'inici de l'obra fins a la "cobertura d'aigües", data tradicional de celebració del "fi d'obra" per part dels paletes. En tot cas, la durada total va ser de 4 mesos.
  6. «L'arquitecte Domènech i Montaner a l'Exposició del 1888» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 08-06-1968 [Consulta: 15 setembre 2009]., pàg. 53
  7. «Notes de premsa» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 06-04-1888 [Consulta: 15 setembre 2009]., pàg. 3
  8. Gerard García-Ventosa, Lluís Domènech i Girbau. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Centre de Documentació. Domènech i Montaner: any 2000, 2000. ISBN 8488258801. 
  9. «Notes de Premsa» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 20-04-1889 [Consulta: 15 setembre 2009]., pàg. 2
  10. «Notes de premsa» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 28-03-1888 [Consulta: 15 setembre 2009]., pàg. 1
  11. «Notes de premsa del Consell de Ministres» (PDF) (en castellà). La Época, 28-01-1889 [Consulta: 15 setembre 2009]., pàg. 2

Bibliografia[modifica | modifica el codi]