Hotel Orient (Barcelona)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Hotel Orient
Hotel Oriente, façana.jpg
Dades
TipusEdifici modifica
ArquitecteEduard Fontseré Mestres
Característiques
Estil arquitectònicEclecticisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona modifica
LocalitzacióRambla, 45-47 - c. Unió, 3-5. Barcelona (Barcelona)
 41° 22′ 47″ N, 2° 10′ 27″ E / 41.379797°N,2.174198°E / 41.379797; 2.174198Coord.: 41° 22′ 47″ N, 2° 10′ 27″ E / 41.379797°N,2.174198°E / 41.379797; 2.174198
BCIL
IdentificadorIPAC: 40499

L'Hotel Orient és un edifici del municipi de Barcelona (Barcelona) protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

Està ubicat al districte de Ciutat Vella, la Gran Fonda d'Orient és un edifici entre mitgeres situat a la cantonada nord de l'illa de cases delimitada per la Rambla, la Plaça de Sant Josep i els Carrers Nou de la Rambla, de Sant Ramon, del Marquès de Barberà i de la Unió.. Disposa de dues façanes afrontades al Carrer de la Unió i a la Rambla (des d'on es produeix l'accés principal), encara que la parcel·la ubicada en la cantonada absoluta pertany a una finca independent.[1]

De planta irregular, l'estructura en alçat de l'edifici comprèn semisoterrani, planta baixa, entresòl, tres pisos i terrat transitable.[1]

Les dues façanes de la casa estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular i de dimensions decreixents, disposats en dos nivells compositius diferenciats: el primer nivell, consistent en un basament revestit de fusta que inclou la planta baixa i l'entresòl; i el segon nivell, que comprèn la resta de pisos. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de grans portals allindanats revestits amb aparadors de fusta. Entre portal i portal s'hi aixequen unes altes pilastres de fusta de capitell jònic, fust a quarterons i amb base de llautó daurat. Aquestes pilastres sostenen visualment una falsa galeria d'arcs, també de fusta, adossats a la façana d'obra. Aquests arcs, amb els perfils motllurats i amb els carcanyols decorats a base de volutes vegetals i estels de cinc puntes amb corones reials dins d'un medalló. L'acabat policrom d'aquesta falsa galeria d'arcs és generalitzat, però es fa més evident en els carcanyols de l'entrada principal, ornats amb dos àngels de mida natural amb les ales desplegades i llurs túniques al vol: l'un sosté una corona de llorer i l'altre toca una trompeta triomfant. La porta principal, protegida per una marquesina semicircular de nul·la entitat afegida a mitjan segle XX, presenta les seves pilastres revestides de pedra polida. El portal articula el seu emmarcament de fusta amb uns muntants en forma de pilastra toscana i un entaulament sostenint un frontó trencat de formes curvilínies.[1]

L'entresòl, que com ja s'ha dit queda emmarcat per la galeria d'arcs, està format per balcons ampitadors amb barana de forja a base de volutes i coronats per arcs escarsers. La resta d'obertures dels tres pisos superiors es manifesten en forma de balcó de porta allindanada i muntants motllurats d'estuc, amb volades pètries d'escassa volada i baranes de barrots de forja reblonats. Les baranes dels balcons del primer pis són ornades amb medallons de forja que mostren les sigles de l'hotel en relleus daurats. Per contrarestar la monotonia d'una façana excepcionalment llarga i horitzontal, el projecte introduí certes variacions rítmiques: els muntants dels balcons de cadascun dels extrems, per exemple, són diferents a la resta i presenten els muntants en forma de cadenes de pedra. Així mateix, un parell de trams verticals d'obertures són flanquejats per pilastres d'estuc i murs revestits amb un fals carreuat al trencajunt. Rematant la façana hi ha una llarga cornisa que alterna els respiradors de la solera del terrat transitable amb mènsules fetes d'estuc.[1]

El Claustre de l'antic Convent de Sant Bonaventura es conserva fossilitzat dins l'estructura interna de l'actual hotel, per bé que emmascarat rere una ostentosa decoració vuitcentista. El que avui es coneix com a "Sala Comtal" no és més que l'antiga estructura d'aquest claustre, un pati tancat per quatre galeries cobertes amb voltes d'aresta i arcs de mig punt sobre pilars quadrangulars. En l'actualitat aquest espai conserva la decoració classicista a base de motllures i semicolumnes corínties d'estuc policrom i daurat del que havia estat saló principal de l'hotel. La característica principal d'aquest espai és que el seu sostre presenta una gran obertura de planta octogonal (abans tancat per una claraboia de vitralls de color) que permet l'accés directe de llum natural i la comunicació amb el pis superior, cobert per una claraboia piramidal d'acer i vidre. Des del pis superior es pot observar l'interessant treball decoratiu de les jàsseres de gelosia que emmarquen l'orifici, al mateix temps que el revestiment esgrafiat als murs del pati, així com llurs finestres de vidre esmerilat. L'accés a aquest nivell superior del claustre es realitza per mitjà d'una escala en dos trams de marbre blanc i barana de forja negra amb aplics i passamans de llautó daurat situada al vestíbul principal. L'arrencament d'aquesta escala es realitza flanquejant dues parelles de columnes jòniques amb fust de marbre verd.[1]

Història[modifica]

Durant l'Edat Moderna, El Raval i, en concret, la seva façana vers la Rambla va acollir la construcció de nombrosos establiments de religiosos que defugien l'angosta ciutat vella. L'any 1652 els Framenors fundaren en aquell indret el Col·legi de Sant Bonaventura per acollir els estudiants de cànons, teologia i filosofia. Aquest edifici bastit gràcies a la munificència de Pau Canals, seria bastit en dues fases: en la primera, entre 1652 i 1670, s'aixecaren el claustre i el refectori; en la segona, a partir de 1779, el mestre de cases municipal Pere Serra i Bosch, construí l'església i altres dependències annexes seguint les alineacions imposades per al nou bulevard projectat a la Rambla. Amb la Desamortització de Mendizábal, l'any 1835 els framenors abandonaren l'edifici, que seria destinat a dependències policials fins al 1838. Aquell mateix any s'hi instal·laria la Maquinista Terrestre i Marítima, fins que l'any 1841 vendria l'edifici a l'hostaler italià Franco Durio. Aquest convertiria el Col·legi en un hotel conegut com la Gran Fonda d'Orient, que obriria les seves portes el 21 d'abril de 1842.[1]

L'any 1882 l'edifici seria totalment reconstruït per Juli Marial i Pey segons un projecte d'Eduard Fontserè i Mestres firmat l'any anterior. El nou edifici que substituí el Col·legi només conservà en el seu interior l'estructura de l'antic claustre i refectori, destruint la resta de dependències. El claustre fou convertit en el que avui es coneix com a Saló Comtal, un espai ricament ornamentat pels decoradors Eduard Alentorn, Rafael Atché i Josep Carcassó. L'any 1925 obrí les seves portes, als baixos de l'hotel, la Granja Oriente, un cafè decorat per Antoni Utrillo que seria definitivament destruït l'any 1986. L'any 1929 la façana fou reestructurada per mitjà de la construcció de la falsa galeria d'arcs de fusta adossats a l'entresòl i la planta baixa.[1]

Durant la Guerra Civil l'hotel va ser col·lectivitzat i reconvertit en hospital militar i banc de sang. La darrera bomba feixista caiguda sobre Barcelona detonà damunt l'hotel, que patí greus desperfectes. El llavors propietari Josep Gaspart va fer reconstruir l'ala afectada i, havent recuperat el mobiliari (que havia estat requisat) va reobrir les portes de l'establiment.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Hotel Orient». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 novembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hotel Orient
  • «Hotel Orient». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.