Howard P. Robertson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHoward P. Robertson
Biografia
Naixement(en) Howard Percy Robertson Modifica el valor a Wikidata
27 gener 1903 Modifica el valor a Wikidata
Hoquiam (Washington) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 agost 1961 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Pasadena (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRose Hills Memorial Park, Sec. 3 Lot 1417 34° 00′ 52″ N, 118° 02′ 07″ O / 34.014558°N,118.035275°O / 34.014558; -118.035275 Modifica el valor a Wikidata
Membre Comité científic assessor del President
1957 – 1959
Assessor especial Comandant Suprem Aliat a Europa
1954 – 1956
Director Weapons Systems Evaluation Group
1950 – 1952 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsBob Robertson Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen (1925–1927)
Institut Tecnològic de Califòrnia (1923–1925)
Universitat de Washington (1918–1923) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaOn the Dynamical Space-Time which Contains a Conformal Euclidean 3-Space  (1925 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiHarry Bateman i Paul Sophus Epstein Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, físic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Tecnològic de Califòrnia (1947–1961)
Office of Scientific Research and Development (1943–1945)
National Defense Research Committee (1940–1943)
Universitat de Princeton (1931–1947)
Institut Tecnològic de Califòrnia (1927–1931) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralAbraham Haskel Taub i Eugene Parker Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeAngela Turinsky
ParesGeorge Duncan Robertson i Anna McLeod
Premis

Find a Grave: 155097601 Modifica el valor a Wikidata

Howard P. Robertson (Hoquiam, 27 de gener de 1903 - Pasadena, 26 d'agost de 1961) va ser un matemàtic i físic teòric estatunidenc.

Vida i Obra[modifica]

Robertson va estudiar a la universitat de Washington a partir de 1918, mentre vivia a Montesano; primer va començar estudiant enginyeria, però els darrers anys es va canviar a matemàtiques. Va obtenir el màster el 1923 i el seu professor, Eric Temple Bell, el va convèncer d'anar a fer el doctorat a Caltech (l'Institut Tecnològic de Califòrnia).[1] El 1925 va obtenir el doctorat i els dos cursos següents va ampliar estudis a Alemanya, a les universitats de Göttingen i de Múnic.[2]

El 1927, en retornar als Estats Units, va ser assistent a Caltech, fins al 1929 en que va ser nomenat professor associat a la universitat de Princeton on va romandre fins al 1947 en que va retornar a Caltech, on va ser professor fins a la seva mort el 1961,[3] a causa de les ferides provocades per un accident de trànsit.[4] A part d'aquests càrrecs docents, a partir de 1939 (començament de la Segona Guerra Mundial, ve tenir diferents càrrecs de recerca militar per al govern nord-americà[5] i, després de la guerra, per a l'OTAN.[6] Aquesta dedicació al servei públic, va significar una reducció del seu treball de recerca en ciències pures.

Les seves aportacions científiques rauen sobre tot e n l'aplicació de la geometria diferencial i la teoria de grups a la física atòmica, a la teoria quàntica, a la relativitat general i a la cosmologia.[7] A mitjans dels anys trenta, va demostrar que la geometria de Friedman-Robertson-Walker es l'única compatible amb el principi cosmològic relativista.[8] El 1936, sent avaluador (referee) de la prestigiosa revista Physical Review,[9] va rebutjar un article presentat per Albert Einstein en el que venia a negar l'existència de les ones gravitacionals.[10] Einstein es va molestar tant,[11] que no va tornar a publicar mai més res a la revista,[12] però la versió de l'article que es va publicar l'any següent en una revista molt menys prestigiosa, estava profundament modificat i les seves conclusions no eren pas les mateixes.[13]

Robertson va publicar una quarantena de treballs científics (la major part d'ells abans de 1940)[14] entre els que destaquen els dedicats a la cosmologia. El 1968, un dels seus deixebles, Thomas Noonan, va editar les seves notes en forma de llibre amb el títol de Relativity and Cosmology (1968).

Referències[modifica]

  1. Greenstein, 1980, p. 343.
  2. Dryden, 1961, p. 2084.
  3. Anònim, 1961, p. 90.
  4. Taub, 1962, p. 741.
  5. Ellis, 2012, p. 2109-2110.
  6. Greenstein, 1980, p. 345.
  7. Greenstein, 1980, p. 346.
  8. Bambi, 2021, p. 287 i ss.
  9. Lalli, 2016, p. 153.
  10. Kennefick, 2005, p. 43.
  11. Lalli, 2016, p. 163.
  12. Kennefick, 2005, p. 48.
  13. Kennefick, 2005, p. 44.
  14. Greenstein, 1980, p. 362-364.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Howard P. Robertson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «H.P. Robertson». American Institute of Physics. [Consulta: 6 juliol 2021]. (alemany)