Huaraz

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaHuaraz
Bandera d'Huaraz Escut d'Huaraz
Huascaran Huandoy Chopicalqui seen from Huaraz.JPG
Nevado Huascarán des del districte d'Independencia a Huaraz

Localització

9° 32′ 00″ S, 77° 32′ 00″ O / 9.5333333333333°S,77.533333333333°O / -9.5333333333333; -77.533333333333
Estat Perú
Regió Regió d'Ancash
Població
Total 131.377
• Densitat 355,04 hab/km²
Geografia
Superfície 370,03 km²
Altitud 3052 m
Història
Fundació 20 de gener de 1574
Organització i govern
• Alcalde Alberto Espinoza Cerrón
Indicatius
Fus horari UTC-5
Prefix telefònic 43
Altres dades
Agermanament Cajamarca

Web www.munihuaraz.gob.pe
Modifica dades a Wikidata

Huaraz (en quechua ancashino: Waraq, ‘Clarejar’), fundada com Sant Sebastià de Huaraz, és una ciutat peruana, capital del districte i província homònima de la regió d'Ancash. La zona metropolitana que abasta part dels districtes de Huaraz i Independència està situada en la part central del Callejón de Huaylas i al marge dret del riu Santa, a una altitud mitjana de 3050 msnm; compta amb una extensió aproximada de 9 km² i una població de 127.041 habitants en 2015,[1] la qual cosa la posiciona com la segona ciutat més poblada del departament, i la segona més important en població i activitat econòmica dels Andes del Perú, després de la ciutat de Huancayo, situant-se en el lloc 22è de les ciutats més poblades del país.[2] Popularment Huaraz és coneguda com la Suïssa peruana, per estar relativament prop de les imponents muntanyes nevades de la Serralada Blanca.[3]

Els orígens de la ciutat es remunten a l'època pre inca, amb el desenvolupament dels primers assentaments humans al voltant dels rius Quilcay i Santa; la seva fundació espanyola es va dur a terme en 1574 com a reducció d'indis. Durant la independència del Perú, la ciutat va acollir i va proveir a l'exèrcit llibertador amb equips i materials militars, guanyant-se així l'apel·latiu emblemàtic de "La molt noble i generosa ciutat de Huaraz" donada pel libertador Simón Bolívar. En 1970, el 95% de la ciutat va quedar destruïda pel terratrèmol que va assolar la regió Áncash en el qual van morir aproximadament 20.000 huaracinos, per aquesta raó i a partir del desplegament de la col·laboració internacional que es va donar pel socors de les víctimes va rebre el nom de Capital de l'Amistad Internacional. Aquest succés natural va reconfigurar totalment la distribució socieconómica de la ciutat, composta actualment per famílies migrants arribades de diversos pobles tant de l'interior del departament com d'altres departaments.

L'activitat econòmica huaracina es recolza en l'agricultura, el comerç i el turisme, amb gran presència d'aquest últim doncs concentra el major percentatge d'infraestructura turística de la serra ancashina; sent el punt d'arribo per a practicants d'esports d'aventura i d'alta muntanya en els nevats de la Serralada Blanca i la Serralada Huayhuash, així com els recorreguts cap als complexos arqueològics de Chavín de Huántar, Huilcahuaín i tota la Serra Oriental de Áncash.[4]

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El nom de la ciutat prové del vocable quítxua "Waraq" que significa "Clarejar", ja que els pobladors prehispánicos de la zona tenien com una de les seves principals deïtats a la "Waraq Quyllur" (Estel del Clarejar) o planeta Venus, que és un dels estels que es pot apreciar millor des de la ciutat.

Escriptura[modifica | modifica el codi]

A partir dels anys 60 del segle passat proper el topònim Huaraz s'escriu també Huarás tal com apareix en el títol d'una obra Huarás Història d'un poble en transformació.[5] A més el Petit Diccionari Larousse i el diccionari enciclopèdic estudiantil tenen una entrada «Huarás/Huaraz».

Símbols[modifica | modifica el codi]

Escut de Huaraz creat en 1982.

L'escut d'armes va ser creat en 1982 mitjançant la resolució N°034-80-CPH.[6] El seu disseny està basat en el patrimoni cultural i natural de la província. Es divideix en dues parts, la simbologia de les quals representa, en el costat esquerre: Una muntanya nevada, símbol de la riquesa i bellesa natural. En el costat dret una casa sagrada de Wilcahuain, representant a la riquesa cultural i històrica de la província.

La bandera utilitzada per la institució municipal és blava, de forma rectangular amb una proporció entre l'amplària i la longitud de 2 a 3, situant-se al centre l'escut de la ciutat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Ubicació[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Huaraz es troba al sud-est de la Província de Huaraz en el Departament de Ancash. L'àrea metropolitana abasta gran part dels districtes d'Independència i Tancat de Huaraz. Aquesta ciutat pertany a la Regió Quechua en estar situat a 3.052 m.s.n.m.

Nord-oest: Districte de Pira Nord: Districte de Jangas Nord-est: Districte de Tarica
Oest: Districte de la Llibertat Rosa de los vientos.svg Est: Província de Huari
Sud-oest Província de Aija Sud: Districte de Olleros Sud-est: Província de Recuay

Clima[modifica | modifica el codi]

Huaraz presenta un clima temperat de muntanya tropical, assolellat i sec durant el dia i fred durant la nit, amb temperatures mitjanes anuals entre 11 – 17 °C i màximes absolutes que sobrepassen els 21 °C. Les precipitacions són superiors a 500 mm. Però menors a 1000 mm durant la temporada de pluges que comprèn de desembre a març. La temporada seca denominada "Estiu andí" comprèn des d'abril fins a novembre.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Extenses prades i boscos d'eucaliptus i pins envolten a la ciutat de Huaraz.

Flora

El territori de Huaraz compta amb un gran potencial de boscos i terres per a plantacions forestals i reforestacions entre les quals destaquen extensos boscos d'eucaliptus i pins, producte de la reforestació en els anys 1990; cal destacar la presència d'altres arbres en menor mesurada com el molle, la tara, el capuli, els queñuales, el quishuar, la noguera, l'alliso, el sauce, el xiprer i la ginesta; la fusta d'aquests boscos és usada per a la mineria, construcció d'habitatges i artesanies de fusta llaurada.[7]

Fauna

La fauna autòctona està composta per multitud d'espècies animals que habiten en els diferents pisos altitudinals existents al rededor de la ciutat. Entre els mamífers destaquen la mostela, el mata, el gat andí, l'ós de anteojos, el puma, la taruca, el cérvol, la vicuña en els pisos més alts, la vizcacha, la guineu, la muca.[8]

També hi ha una gran diversitat d'aus: rapaces com l'aguiló cordillerano, el còndor, l'ànec sutro, l'ànec cordillerano, la cadernera, la gavina andina; la gallareta; el picaflor, el zorzal, el pardal andí.[9]

Entitats de Població[modifica | modifica el codi]

Albereda Grau vista des del turó Pumacayán

La ciutat està constituïda per dos districtes, els que al seu torn estan integrats per un nombre indeterminat de barris i urbanitzacions; alguns barris s'han subdividit en dues o tres parts. També continuen sorgint nous assentaments i urbanitzacions. La gran majoria d'urbanitzacions es troben en el Districte de Huaraz, destacant La Solitud, Belén, Huarupampa i Sant Francisco, que eren els barris tradicionals per excel·lència. Posteriorment i arran del terratrèmol de 1970, durant la reconstrucció de la ciutat, i producte de les contínues migracions cap a la ciutat, cobren importància noves urbanitzacions i assentaments, com Villón, Pedregal, Challhua, Roses Pampa, Sant Jerónimo i Villasol, algunes d'aquestes es van desenvolupar sense una adequada planificació. El districte d'Independència cobra encara major importància, destacant els barris de Centenari, com el més extens de la ciutat, també van sorgir els barris de Nicrupampa, Shancayán, Palmira, Patay, Vichay, Quinuacocha i Cascapampa, a causa de la tendència d'expansió horitzontal cap al costat nord, existeixen noves urbanitzacions que creixen d'aquesta forma cap al Centre Poblat Menor de Monterrey. Posteriorment a causa de l'auge de les mina Antamina sorgeix la urbanització. La Pineda situada al nord-est de la ciutat.

Transports[modifica | modifica el codi]

Vies d'accés[modifica | modifica el codi]

Huaraz es troba a 407 km al nord de Lima i està connectada amb aquesta ciutat per mitjà de la Carretera Panamericana Nord i el desviament a Huaraz en un viatge de vuit hores. El desviament està situat en Paramonga. La carretera que parteix aquesta totalment asfaltada, en un recorregut de 200 km, a través de la part sud del Carreró de Huaylas, arriba a Huaraz; contínua, pel curs del riu Santa comunicant a la ciutat de Huaraz amb les altres ciutats del Carreró de Huaylas. Aquest tram forma part de la Carretera Longitudinal de la Serra.

Una altra ruta important és a través de la carretera Casma-Huaraz, de 115 km de longitud, asfaltada totalment des de la costa fins a la ciutat de Huaraz. A futur es planeja estendre aquesta autopista com la Carretera Interoceanica del Centre, el qual comuniqués la costa ancashina i per tant a la ciutat de Huaraz amb Brasil.

A 20 km al nord-oest de Huaraz es troba l'Aeroport Comandant FAP Germán Arias Graziani, situat en Anta, en el qual actualment ja es realitzen vols comercials diaris cap a la ciutat de Lima en un temps de 45 min. aproximadament(Aerolínia LC Perú). És a més el principal aeroport de la regió quant a transport de passatgers es tracta.

Educació[modifica | modifica el codi]

Relació d'universitats públiques i privades ubicades a Huaraz:

Universitats instal·lades a Huaraz
Universitats Nacionals[10]
Universitat Instal·lació Estudiants Seu
Universitat Nacional Santiago Antúnez de Mayolo 1977 5 600 (2010)[11] Huaraz
Universitats Privades[12]
Universitat Instal·lació Estudiants Seu
Universitat San Pedro 1996 - Chimbote
Universitat Los Angeles de Chimbote 2004 - Chimbote
Universitat Alas Peruanas 2008 - Lima
Universitat Cessar Vallejo[13] 2013 - Trujillo


Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Patrimoni cultural[modifica | modifica el codi]

Serralada Blanca de Huaraz.
  • Museu Arqueològic de Ancash: En aquest museu existeix una important col·lecció de pedres de la cultura Recuay, així com peces de ceràmica i tèxtils de les cultures preincas Chavín, Huaraz Blanco sobre Rojo, Mochica, Wari i Chimu. Aquest museu posseeix un dels parcs monolítics més grans d'Amèrica.
  • Santuari del Senyor de la Soledad: Situat en la placeta del Senyor de la Soledad, reconstruït després del terratrèmol de 1970, guarda la imatge del Senyor de la Solitud, patró de la ciutat de Huaraz, la imatge de la qual data des de la fundació espanyola de la ciutat, al segle XVI.
  • Restes Arqueològiques de Waullac: Situada a 2 quilòmetres, a l'est de Huaraz, Waullac és un lloc arqueològic que data de l'època pre inca i pertany al Període Wari (600 dC). Es tractaria d'un lloc d'ús funerari compost per cinc estructures de pedra que assemblen petits nínxols.
  • Huilcahuaín: A 7 km al nord-est de Huaraz. És una mostra de l'arquitectura Wari, que es va desenvolupar entre l'Horitzó Mitjà (700 aC-100 dC). Els edificis presenten una xarxa de galeries en el seu interior i van ser usades com a espais per a ofrenes.
  • Calli José Olaya: Calli que manté la seva estructura típica que no es va destruir durant el terratrèmol de 1970. Els diumenges es realitza un festival gastronòmic.

Patrimoni natural[modifica | modifica el codi]

Nevat Huascaran vists des del pont del Riu Quilcay en Huaraz.
  • Baños Termales de Monterrey: A 7 km de Huaraz, compta amb piscines i pozas individuals, les seves aigües subterrànies d'origen volcànic tenen propietats medicinals.
  • Laguna de Churup: A 28 quilòmetres a l'est de Huaraz, forma part del Parc Nacional Huascarán, la llacuna està envoltada de boscos de quenuales, quisuares i ichu. Es poden observar espècies pròpies de la fauna andina, així com els nevats de la Serralada Blanca.
  • Plaça Major de Huaraz. És el lloc fundacional de la ciutat, es tracta del principal espai públic de la província, així com el punt de trobada on convergeix gran part de la població. Ha tingut diverses remodelacions, l'última va tenir lloc l'any 2008 emulant les mateixes característiques de l'antiga plaça anterior al terratrèmol de 1970. Es troba envoltada pels edificis de la Cort superior de Justícia de Áncash al nord, a l'oest el Ministeri de Cultura i la Municipalitat Provincial de Huaraz, que a més estan flanquejats per portals, al costat aquest se situa la Catedral de Huaraz i el Sagrario Sant Sebastià.

Ciutat agermanada[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Huaraz Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Perú: Población estimada al 30 de junio y tasa de crecimiento de las ciudades capitales, por departamento, 2011 y 2015». Perú: Estimaciones y proyecciones de población total por sexo de las principales ciudades, 2012-2015. Instituto Nacional de Estadística e Informática, març 2012 [Consulta: 3 juny 2015].
  2. INEI. «Estimaciones y proyecciones de la población total de las principales ciudades 2012 - 2015». [Consulta: 1 juny 2013].
  3. RPP Noticias. «Huaraz: La Suiza peruana». RPP Noticias, 22-06-2009. [Consulta: 2 juliol 2012].
  4. INDECI. «Actividad económica en Huaraz» (pdf) p. 54. [Consulta: 5 juliol 2012].
  5. C. Augusto Alba Herrera.
  6. Municipalidad de Huaraz. «Uso del escudo de armas» (pdf) p. 10. [Consulta: 6 juliol 2012].
  7. INDECI. «Recursos naturales y forestales» (pdf) p. 20. [Consulta: 27 juliol 2012].
  8. INDECI. «Fauna, mamíferos» p. 26. [Consulta: 27 juliol 2012].
  9. INDECI. «Fauna, aves» p. 27. [Consulta: 27 juliol 2012].
  10. «Censo Escolar 2007». Ministerio de Educación - Gobierno Peruano.
  11. Huaraz Noticias. «Avances educativos y población estudiantil de la Unasam», abril 2010. [Consulta: 3 juliol 2012].
  12. «Censo 2007-Educación». Gobierno Peruano.
  13. Javier Poma. «Universidad “César Vallejo” implementa filial en Huaraz y convoca a examen de admisión», 16-01-2013. [Consulta: 16 gener 2013].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 9° 32′ 00″ S, 77° 32′ 00″ O / 9.5333333333333°S,77.533333333333°O / -9.5333333333333; -77.533333333333