Hubert de Lieja

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHubert de Lieja
Hubert de Lieja-Delcour.jpg
Estàtua de 1689 per Jean Del Cour
Biografia
Naixement c. dècada del 650
Tolosa de Llenguadoc
Mort 30 maig 727 (62/72 anys)
Tervuren
Lloc d'enterrament Basílica de Sant Pere i Pau
 Bisbe bisbat de Lieja


 Bisbe catòlic 

Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot i sacerdot catòlic
Enaltiment
Celebració Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Pelegrinatge Saint-Hubert, Lieja
Festivitat 3 de novembre (trasllat del cos); 30 de maig
Esdeveniment significatiu Bisbe de Maastricht i de Lieja; Apòstol de les Ardenes
Iconografia Robes de bisbe, amb un cérvol; com a caçador, davant d'un cérvol amb una creu entre les banyes
Patró de Caçadors; matemàtics, òptics
Família
Germans Eudes I d'Aquitània
Modifica les dades a Wikidata

Hubert de Lieja (nascut vers 655 a Tolosa i mort al 30 de maig de 727 a Tervuren al ducat de Brabant) era bisbe de Maastricht i de Lieja de 705 a 727). És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa.[1] No hi gaire fonts fiables contemporanis que permetin triar entre fets i llegenda.[2]

Vida[modifica]

Hubert era el fill primogènit de Boggis o Bodogisel, duc d'Aquitània i nebot del rei Caribert II. Nascut probablement a Tolosa de Llenguadoc, va ser criat a Metz i va viure com a comte palatí a la cort de Teodoric III de Nèustria, a París i a la de Pipí d'Héristal a Metz. El 682 va casar-se amb Floribanna, filla del comte de Lovaina que va morir en donar la vida al seu fill Floribert.

Va estudiar teologia i va ser ordenat sacerdot i va esdevenir ajudant de Lambert, a qui va succeir el 706 com a bisbe de Maastricht. Gran predicador, va evangelitzar les regions del futur Brabant i les Ardenes (actualment a Bèlgica). En veure que el culte a Lambert de Lieja es desenvolupava entorn del lloc del seu assassinat a Lieja, va decidir de transferir la seva despulla des de Maastricht a aquesta ciutat, on va fer construir una catedral dedicada al sant i establir-hi la seu del bisbat.

Les circumstàncies de la transferència de la seu del bisbat de Maastricht a Lieja no són pas clares, però un dels factors principals pot haver estat el fet que Carlemany va estar-se força sovint al palau de Herstal, prop de Lieja. Segons Kupper, «Hubert va contribuir molt a promoure Lieja, car el culte de Sant Lambert, i pot ser la devoció dels reis carolingis per aquest màrtir expliquen que Lieja esdevingués la seu episcopal.[…] El tercer factor va ser el programa de construcció de Notger».

Al 727 va morir a Tervuren al ducat de Brabant, i el seu fill Floribert va succeir-lo a la seu. Va ser enterrat a l'església de Sant Pere de Lieja, però les seves restes van transferir-se el 825 a l'abadia d'Andagium (avui Saint-Hubert, que va esdevenir un lloc de romeria). Durant la revolució francesa, les seves relíquies van desaparèixer.[3]

Llegenda de la conversió[modifica]

Segons la llegenda que es va publicar al segle XV, set segles més tard i inspirada en la de Sant Eustaqui de Roma, Hubert estimava la vida de l'alta societat i era un apassionat de la caça, tant que també va anar a caçar un dia de festa, deixant de banda els seus deures religiosos. Les fonts divergeixen, sobre el dia exacte: divendres sant, pasqua o nadal.[4] No hi ha fets documentats sobre la seva conversió.[5] Ningú no el volgué acompanyar. Va trobar un gran cérvol blanc que portava un crucifix entre les banyes. Hubert el perseguí però el cérvol fugia, fins que va aturar-se i se sentí una veu que li va dir: «Hubert! Fins quan perseguiràs els animals al bosc? Fins quan aquesta passió vana farà que oblidis la salut de la teva ànima?». Hubert, temerós, s'agenollà i preguntà: «Senyor! Què haig de fer?». La veu li indicà que es convertís si no volia acabar a l'infern i el convidà a deixar la seva vida dissoluta, i que s'adrecés al bisbe Lambert. Va anar a buscar, doncs, Llambert de Maastricht i es va posar sota la seva direcció espiritual. Va renunciar als seus béns i títols que va cedir al seu germà Odó, a qui va confiar la cura del seu fill Floribert.

Veneració[modifica]

Dins del catolicisme, és considerat patró de la caça i els caçadors. Després el seu patronatge va eixamplar-se a sectors tan diversos com la natura i el medi ambient, els carnissers, els treballadors del metal, els reparadors de rellotges, els armers i els òptics. El 3 de novembre quan se celebra el seu dies natalis se solia menjar pa d'Hubert, que protegiria els homes i els gossos contra la ràbia. La seva festa refereix probablement a la data de trasllat de les seves restes. La veneració del sant va propagar-se molt ràpidament al territori del bisbat de Lieja i a l'Alemanya actual, on nombroses poblacions en porten el nom o compten amb una església dedicada al sant, com ara Saint-Hubert (Bèlgica) o Saint-Hubert (Mosel·la).

A Catalunya, el Sant Hubert és una competició de caça d'alt nivell teritorial, estatal i internacional.[6] És una modalitat de caça amb gos que es va crear als anys 1980.[7]

Referències[modifica]

  1. Delforge, Paul. «Hubert (Saint)» (en francès). Connaître la Wallonie. Govern de Valònia, desembre 2013. [Consulta: 28 febrer 2018].
  2. Loise, 1886-1887, p. 591.
  3. Loise, 1886-1887.
  4. Loise, 1886-1887, p. 592.
  5. Kaenzig, René. «La Légende de Saint-Hubert» (pdf) (en francès). Confrérie St Hubert du Grand-Val, març 2008.
  6. «Sant Hubert». A: Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. 
  7. Amettller & Rafart, 2014.

Bibliografia[modifica]



Precedit per:
Lambert de Lieja
Bisbe del Bisbat de Lieja
705727
Succeït per:
Floribert de Lieja
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hubert de Lieja Modifica l'enllaç a Wikidata