Hucbald

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHucbald
Biografia
Naixementc. 840 Modifica el valor a Wikidata
Tournai Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juny 930 Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Saint-Amand-les-Eaux Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómusicòleg, teòleg, monjo, poeta, compositor, escriptor, hagiògraf Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle X Modifica el valor a Wikidata)
MovimentMúsica medieval Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsÈric d'Auxerre i Joan Escot Eriúgena Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata

Hucbald de Saint-Amand, Hucbaldus Elnonensis, nascut al voltant del 840[1] - el 20 de juny del 930) va morir a l'abadia de Saint-Amand, a Saint-Amand-les-Eaux (nord), un monjo benedictí, conegut com a teòric de la música, poeta i hagiògraf.

Biografia[modifica]

Originari de Flandes o d'un país veí, Hucbald porta un nom germànic que sembla vincular-lo a una família de l'aristocràcia franca; Yves Chartier proposa veure-hi un membre de la família d'Eberard de Friül, gendre de l'emperador Lluís el Pietós.[2]

Fou deixeble d'Èric i company d'estudis de Remigi d'Auxerre a l'escola monàstica d'Auxerre. Des del 883 cap al 892-893, va ensenyar a l'abadia de Saint-Bertin, a Saint-Omer, a petició de l'abat Raoul, fill d'Eberard de Friül. Cap a l'any 893 fou cridat a Reims, al mateix temps que Remi, per l'arquebisbe Fulc el Venerable, que havia restaurat l'escola catedralícia i hi volia atreure els millors mestres del seu temps. Cap a l'any 900, va succeir al seu mestre Milon (de vegades presentat com el seu oncle) com a mestre d'escola a l'abadia de Saint-Amand.

Coneixia la cort de Carles el Calb.

La data de la seva mort, diumenge 20 de juny de 930, està testimoniada pels annals de Saint-Amand i els de Lobbes.

No s'ha conservat cap polifonia d'Hucbald, malgrat que se'l reconeixia com a excel·lent músic, tal com queda provat al seu trop Gloria Quem vere pia laus, i als seus tres oficis per a Sant Andreu, Sant Teodoric i Sant Pere. Cal recordar que als compositors de l'alta edat mitjana no els estava permès d'escriure contrapunt per al cant pla de la missa.

Obres[modifica]

  • Sobre la formació harmònica. Edicions Modernes: M. Gerbert, Escriptors eclesiàstics sobre música sacra Blasien, 1784, vol. jo, pàg. 103-125;[3] J. P. Migne, La patrologie completa del curs, sèrie llatina, París, Garnier, 1844-1904, vol. 132, pàg. 905–929.[4]

Poemes[modifica]

  • Ecloga de calvis

Vides de sants[modifica]

  • Passió SS. Quirici i Julittae Martyrum (martiri de Cir de Tars i la seva mare Julitta).
  • Vita Sanctae Aldegundis Virginis (Vida de Santa Aldegonda de Maubeuge).
  • Vita Sancti Lebwini Presbyteri et Confessoris (vida de sant Lebwin o Leboin, evangelitzador dels saxons, més enllà de l'IJssel).
  • Vita Sancti Rictrudis Batissae Marcianensis (Vida de Santa Rictrude de Marchiennes).
  • Vida de Sant Joan, primer abat de Marchiennes.

Referències[modifica]

  1. La data de 840 la dona Gonthier de Saint-Amand en un text poc fiable del segle XII. Si aquesta data fos correcta, provocaria la mort d'Hucbald als noranta anys aproximadament. Yves Chartier, op. cit., pàg. 2, considera més probable un naixement al voltant de 850.
  2. Yves Chartier, Ibid..
  3. https://chmtl.indiana.edu/tml/9th-11th/HUCHAR
  4. https://chmtl.indiana.edu/tml/9th-11th/HUCHARM

Bibliografia[modifica]

  • Yves Chartier, L'œuvre musicale d'Hucbald de Saint-Amand: les compositions et le traité de musique, Saint-Laurent (Québec), éditions Bellarmin, 1995. (En ligne [archive].)
  • Léon van der Essen, «Hucbald de Saint-Amand (840-930) et sa place dans le mouvement hagiographique médiéval», Revue d'histoire ecclésiastique, 19, 1923.
  • Rembert Weakland, «Hucbald as musicien and theorist», The Musical Quarterly, 52, 1956, pp. 66-84.