Hug III del Maine

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHug III del Maine
Biografia
Naixementc. 960 Modifica el valor a Wikidata
Mort1014 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Altres
TítolComte del Maine (–1014) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHugònides Modifica el valor a Wikidata
FillsHerbert I del Maine Modifica el valor a Wikidata
ParesHug II del Maine Modifica el valor a Wikidata  i NN (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Hug III del Maine (c. 960 - † c. 1015) fou comte del Maine després de la mort del seu pare Hug II.

Vida[modifica]

Era fill d'Hug II del Maine i va succeir el seu pare al comtat.[1] Va fer construir la fortalesa de Sablé,[2] però el 1015 va acabar essent sostingut pels vescomtes del Maine.[3] Fou defensor de Ricard II de Normandia.[a][4] Aliat amb Eudes de Blois, va combatre contra els reis Hug I i Robert II de França, però es va veure obligat a reconèixer els comtes d'Anjou com el seu sobirà. Durant el setge de Tillières, Hug va escapar de les forces normandes que el perseguien disfressant-se de pastor local.[5] Al llarg del segle X la dinastia dels comtes del Maine, dels quals Hug III, el seu pare Hug II, i avi Hug I foren tots membres que van lluitar per controlar tant la ciutat de Le Mans com les Investidures,[6] i en aquest esforç van estar tots constantment en guerra contra els bisbes de Le Mans, notablement contra Segenfrid i Avesgaud de Bellême.[7] Entre el 995 i el 1015 Hug III va donar diverses propietats com quatre vinyes i tres molins a Le Mans als monjos de Mont Saint-Michel a Normandia.[8] Quan es va dirigir a ell l'abat Hildebert el 1014 demanant-li més terres a la zona de Le Mans, Hug III generosament va donar-li la terra de Voivres i personalment va col·locar l'ofrena a l'altar de Mont Saint-Michel.[8]

 Mapa del comtat del Maine

Descendència[modifica]

Mentre el nom de la seva dona no se sap però és molt probable que fos una germana de Judit de Rennes, dona de Ricard II de Normandia,[9] el seu fill va ser Herbert I del Maine, qui el va succeir.[1]


Precedit per:
Hug II
Comte del Maine
991 - 1014
Succeït per:
Herbert I


Notes[modifica]

  1. K.S.B. Keats-Rohan believes they were brothers-in-law, see: K.S.B. Keats-Rohan, Poppa of Bayeux And Her Family, The American Genealogist, Vol. 72 No.4, (July/October 1997), p. 194 & n. 26

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Detlev Schwennicke, Europäische Stammtafeln: Stammtafeln zur Geschichte der Europäischen Staaten, Neue Folge, Band III Teilband 4 (Verlag von J. A. Stargardt, Marburg, Germany, 1989), Tafel 692
  2. W.Scott Jessee, Robert the Burgundian and the Counts of Anjou, ca. 1025-1098 (Catholic University of America Press, 2000), p. 44
  3. Richard E. Barton, Lordship in the County of Maine, c. 890-1160 (Woodbridge: The Boydell Press, 2004), p. 122
  4. Francis Palgrave, The History of Normandy and of England (London: J.W. Parker & Son, 1864), pp. 123, 125
  5. The Gesta Normannorum Ducum of William of Jumieges, Orderic Vitalis, and Robert of Torigni, Vol. II, Books V-VIII, ed. Elisabeth M.C. Van Houts (Clarendon Press, Oxford, 1995), pp. 24-5
  6. Richard E. Barton, Lordship in the County of Maine, c. 890-1160 (The Boydell Press, Woodbridge, 2004), p. 52
  7. Richard E. Barton, Lordship in the County of Maine, c. 890-1160 (The Boydell Press, Woodbridge, 2004), p. 148
  8. 8,0 8,1 Cassandra Potts, Monastic Revival and Regional Identity in Early Normandy(The Boydell Press, Woodbridge, 1997), pp. 93-4
  9. K.S.B. Keats-Rohan, Poppa of Bayeux And Her Family, The American Genealogist, Vol. 72 No.4, (July/October 1997), p. 194 & n. 26