Hug XI de Lusignan
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1221 (Gregorià) |
| Mort | 6 abril 1250 (28/29 anys) Faraskur |
| Causa de mort | Mort en combat |
| Família | |
| Família | Lusignan |
| Cònjuge | Iolanda de Bretanya (1235 (Gregorià)–) |
| Fills | Hug XII de Lusignan, Maria de Lusignan, Alícia de Lusignan, Isabela de Lusignan |
| Pares | Hug X de Lusignan i Isabel d'Angulema |
| Germans | Isabela de Lusignan, Alícia de Lusignan, Elisabet d'Anglaterra, Joan d'Anglaterra, Eleanor de Leicester, Aimar de Valence, Enric III d'Anglaterra, Ricard de Cornualla, Guillem de Valence i Guiu de Lusignan |
Hug XI de Lusignan[1] fou un noble francès que va néixer cap a 1221 i va morir el 6 d'abril de 1250 a la batalla de Fariskur en el transcurs de la setena croada. Va governar doncs només un any curt, ja que el seu pare va morir el 5 de juny de 1249.
Era el fill d'Hug X de Lusignan, comte de la Marca i senyor de Lusignan, i d'Isabel d'Angulema, comtessa d'Angulema vídua del rei Joan sense Terra i doncs per un temps (1200-1216) reina consort d'Anglaterra. Hug XI era per això germanastre del rei Enric III d'Anglaterra.
Va rebre el comtat d'Angulema de la seva mare (al morir el 1246), i després el comtat de la Marca i la senyoria de Lusignan a la mort del seu pare el 1249. En el moment del seu matrimoni amb Iolanda de Bretanya (+ 1272), filla del duc de Bretanya Pere I Mauclerc, aquest darrer li va donar el comtat de Penthièvre (1236).[2]
Amb Iolanda va tenir:
- Hug XII († 1282), senyor de Lusignan, comte de la Marca i comte d'Angoulême.
Enllaços externs[modifica]
- Les Lusignan
- Genealogia dels comtes d'Angoulême i de la Marca/Lusignan
- Blanche de Castille lettre à Hugues XI de Lusignan Arxivat 2012-04-03 a Wayback Machine.
Notes i referències[modifica]
- ↑ Hug XI de Lusignan al lloc de la Fundació per a la genealogia medieval
- ↑ Léopold Delisle a Mémoire sur une lettre inédite adressée à la reine Blanche par un habitant de La Rochelle, a Bibliothèque de l'Ecole des Chartes, tom 17, pàg. 513-555; vegeu també pàg. 537-553.