Hugo F. Sonnenschein

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHugo F. Sonnenschein
Biografia
Naixement 14 novembre 1940 (78 anys)
Nova York
Formació Universitat de Rochester
Universitat Purdue
Activitat
Director de tesi Stanley Reiter
Ocupació Economista i catedràtic
Ocupador Universitat de Princeton
Universitat de Chicago
Universitat de Pennsilvània
Obra
Estudiant doctoral Donald John Roberts, Salvador Barberà Sandez, Dilip Abreu Tradueix, Vijay Krishna Tradueix, Faruk Gül Tradueix, Philip J. Reny Tradueix i George J. Mailath Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Hugo Freund Sonnenschein és un professor, degà i economista nord-americà, especialista en microeconomia i teoria dels jocs.[1][2]

Llicenciat de la Universitat de Rochester i doctorat en Economia de la Universitat Purdue (1964). Va treballar a la Universitat de Pennsylvania, on va ser degà de la Facultat d'Arts i Ciències; professor de la Universitat de Princeton entre 1977 i 1988, va passar a la Universitat de Chicago, de la qual va ser polèmic president entre 1993 i 2000 i on segueix ensenyant.

Ha rebut diversos títols honoris causa, entre ells l'any Doctorat Honoris Causa de la Universitat Autònoma de Barcelona.[3][4] El 2009, va rebre el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en Economia, Finances i Gestió d'Empreses juntament amb Andreu Mas-Collel, per estendre i ampliar la Teoria de l'Equilibri General i establir la Teoria Moderna de la Demanda Agregada.[5]

Està casat amb Elizabeth 'Beth' Gunn Sonnenschein, doctora en medicina.

És conegut especialment pel teorema de Sonnenschein-Estovalles-Debreu que va formular a partir de 1972.[6] Aquest teorema té com a antecedent el concepte de "temptejos" (tâtonnements) de Léon Walras i pot enunciar així: "les ofertes i demandes del model de competència perfecta, tal com va ser establert per Kenneth Arrow i Gerard Debreu, poden assumir qualsevol forma ". Això significa en la pràctica que no necessàriament ha una correlació entre oferta i demanda i no sempre es pot deduir que la demanda d'un bé disminuirà si el seu preu augmenta, o que l'oferta variarà en la mateixa direcció que el preu. Entre les explicacions donades a aquest resultat està l'efecte de factors com les variacions de l'ingrés, la publicitat, els gustos i les expectatives dels actors econòmics.

Referències[modifica]

  1. Jackson, M.O.; McLennan, A. (eds). «A Brief Biographical Sketch of Hugo F. Sonnenschein». A: Foundations in microeconomic theory : a volume in honor of Hugo F. Sonnenschein. Berlín: Springer, 2008, p. 5-7. ISBN 978-3-540-74057-5 [Consulta: 27 setembre 2018]. 
  2. «Sonnenschein, Hugo F.». Treccani - Dizionario di Economia e Finanza, 2012 [Consulta: 27 setembre 2018].
  3. «Doctor Honoris Causa de la Universitat Autònoma de Barcelona». Universitat Autònoma de Barcelona.
  4. Llibret de l'acte d'investidura de Hugo F. Sonnenschein. 
  5. «PREMIOS FUNDACIÓN BBVA Fronteras del Conocimiento». BBVA. [Consulta: 4 juliol 2016].
  6. Sonnenschein H.F. (1972) "Market excess demand functions"; Econometrica 40:549-563. (1973) "Do Walras identity and continuity characterise the class of excess demand functions?"; Journal of Economic Theory 6:345-354.