Humbert Torres i Barberà

Humbert Torres i Barberà

Biografia
Naixement	28 agost 1879 Mont-roig (Segarra)
Mort	10 febrer 1955 (75 anys) Barcelona
Diputat a les Corts republicanes
13 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Lleida
Paer en cap de Lleida
Diputat al Parlament de Catalunya
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	Metge
Ocupador	Liceu Escolar de Lleida
Partit	ERC
Família
Fills	Màrius Torres i Perenya, Víctor Torres i Perenya i Núria Torres i Perenya

Humbert Torres i Barberà (Mont-roig de Segarra, Segarra, 28 d'agost de 1879 - Barcelona, 10 de febrer de 1955) fou un metge i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia

Fill d'un metge republicà, el 1881 es traslladà a Lleida amb tota la seva família. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1902, participà en els Congressos de Metges de Llengua Catalana des de 1913, i presentà al congrés internacional d'aquesta ciència celebrat a Lieja el 1922 una ponència sobre la immortalitat. Publicà treballs sobre educació sexual i tractament de la sífilis i dirigí la revista Informació Mèdica de Lleida, i el 1936 participà en el Diccionari de Medicina del doctor Manuel Corachan. Per influència de la seva mare, que era mèdium, i del seu pare, fundador del primer centre espiritista de Lleida, també es va interessar per la parapsicologia i l'espiritisme, fet que el va portar a traduir al català diverses obres d'espiritistes internacionals i a escriure Defensa de la metapsíquica (1929) i el manuscrit Mi libro de metapsíquica. Los puntos cruciales (1946-1948).

Com a polític, la seva amistat amb Francesc Layret el va engrescar a col·laborar activament a L'Opinió i La Humanitat, i junt amb Alfred Perenya, Lluís Companys, Pere Mias i Codina, Marcel·lí Armengol i Josep Maria Espanya, fundaren l'Associació Escolar Republicana, que més tard es transformà en Joventut Republicana de Lleida (que presidí el 1908 i el 1913). El 1915 es va unir al Bloc Republicà Autonomista i el 1917 al Partit Republicà Català. Des de 1905 fou paer de Lleida i paer en cap el 1917-1920, càrrec que aprofità per a dur a terme una important reforma municipal. També fou membre del Centre Excursionista de Lleida.

Durant la dictadura de Primo de Rivera es dedicà a l'activitat mèdica. Quan es proclamà la Segona República Espanyola fou membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), diputat a les corts constituents, on defensà l'estatut de Núria i al Parlament de Catalunya per Lleida, on formà part de diverses comissions parlamentàries i participà en l'elaboració de legislació sanitària. Malgrat la seva bona relació amb el "grup de L'Opinió", intentà evitar l'escissió del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra i es mantingué fidel a ERC. Tanmateix, no secundà i desaprovà els Fets del sis d'octubre de 1934.

Durant la Guerra civil espanyola no participà directament en política i va viure a Lleida. En acabar marxà a l'exili, on va col·laborar a El Poble Català de París i a Quaderns de l'exili de Perpinyà. El 1945 fou assessor del president Irla, però el 1953 tornà a Barcelona, on va morir.

Fou pare del polític Víctor Torres i Perenya i del poeta Màrius Torres i Perenya.

Enllaços externs

• Biografia de memoriaesquerra.cat