Humira Saqib

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHumira Saqib
Biografia
Naixement1980 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Kabul (Afganistan) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptora, activista pels drets humans Modifica el valor a Wikidata

Humira Saqib (Kabul, 1980) és una periodista afganesa. Activista dels drets de les dones, des dels seus articles a la revista Negah-e-Zan (Una visió de les dones) i de l'Agència de Notícies de la Dona Afganesa, ha protagonitzat protestes contra les formes extremes de l'assetjament a les dones del seu país, de tradició islàmica.

Humira Saqib, nascuda a Kabul (Afganistan) el 1980, està casada i té tres filles. Seguint la tradició del país, es va casar adolescent, però va ser afortunada i, amb el suport del seu marit, va poder completar la seva educació i estudiar Psicologia a la Universitat de Kabul.[1] El maig de 2010 va començar a dirigir la revista Nega-e-Zahn (Una Visió de Dones) amb articles sobre temes predominantment de revista típica femenina, tot i que contenien una crítica dissimulada al Consell religiós de la província de Baghlan. Era una publicació per a les afganeses que sabien llegir, que, segons les Nacions Unides, el 2010 eren menys del 20 per cent.[1] Va rebre insults i pressions de militants radicals i el 2011 la seva filla de deu anys va rebre una ganivetada d'atacants no identificats. Aleshores Saqib i la seva família van marxar a Tadjikistan. El 2013 va tornar a Kabul, però va decidir autocensurar-se i evitar tractar de temes polèmics, especialment relacionats amb la religió.[2]

El juliol de 2021 Saqib va declarar que activistes en favor dels drets humans i les dones van començar a estar en perill quan els Estats Units van decidir retirar les seves tropes de l'Afganistan. L'Agència de Notícies de la Dona Afganesa. que ella dirigeix, va estar inactiva vint dies a causa d'un atac informàtic en el seu web; també van entrar en els seus ordinadors, fins i tots els portàtils, i van rebre molts missatges amb amenaces. Es lamentava que el Govern eludís la seva responsabilitat i l'única cosa que va fer va ser permetre l'ús d'armes. A més, també va criticar el Govern per haver començat converses de pau amb els talibans, un grup terrorista.[3]

El 17 d'agost de 2021, quan les tropes dels talibans estaven de nou instal·lades a Kabul, Saqib va escriure a Twitter que els talibans «[h]an començat els registres casa per casa, especialment en les cases de dones activistes.»[4] Va afirmar que els talibans i les forces extremistes temen el creixement de les dones i que les activistes se sentien atrapades i s'amagaven en cases d'amistats, sense sortir al carrer a causa del risc que corrien.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 MacKenzie, Jean. «It's a slow revolution for Afghanistan's women» (en anglès). Afghan Women Agency News. Arxivat de l'original el 2016-04-06. [Consulta: 17 agost 2021].
  2. Latifi, Ali M. «Afghanistan failing to protectwomen's rights activists, report says» (en anglès). Los Angeles Times, 06-04-2015. [Consulta: 17 agost 2021].
  3. «Courageous Afghan women do not bow to threats» (en anglès). JINHA - Women's News Agency, 01-07-2021. [Consulta: 17 agost 2021].[Enllaç no actiu]
  4. Oliver, Penélope. «Què passarà amb les dones de l'Afganistan?». Diari de Girona, 17-08-2021. [Consulta: 17 agost 2021].
  5. Espinosa, Ángeles. «“Los talibanes han empezado a ir casa por casa buscando a las mujeres activistas”, denuncia Humira Saqib» (en castellà). El País, 17-08-2021. [Consulta: 17 agost 2021].

Vegeu també[modifica]