Humita (mineral)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralHumita
Humite-155030.jpg
Fórmula química Mg7(SiO4)3(F,OH)2
Epònim Abraham Hume, 2nd Baronet Tradueix
Localitat tipus Monte Somma, Somma-Vesuvius Complex, Província de Nàpols, Campània, Itàlia,
Classificació
Categoria silicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.AF.50
Nickel-Strunz 9a ed. 9.AF.50
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/B.04
Dana 52.3.2c.1
Heys 17.1.11
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Estructura cristal·lina a = 10,24Å; b = 20,72Å; c = 4,73Å;
Simetria mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color blanc, groc, taronja fosc o marró
Exfoliació pobre en 100.
Fractura irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat trencadissa, fràgil
Duresa 6 Mohs
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 3,20 a 3,32 g/cm3 (mesurada); 3,201 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,607 a 1,643 nβ = 1,619 a 1,653 nγ = 1,639 a 1,675
Birefringència δ = 0,032
Pleocroisme Daurat pàl·lid
Angle 2V mesurat: 68° to 81°, calculat: 70° to 78°
Dispersió òptica feble
Impureses comunes Ti, Al, Mn, Ca
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1813
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La humita, de vegades anomenada umita, és un mineral de la classe dels nesosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat "grup de la humita". Va ser descoberta l'any 1813 prop de la muntanya Vesuvi, a la Campània (Itàlia), sent nomenada en honor d'Abraham Hume, polític anglès col·leccionista de gemmes i minerals.

Característiques químiques[modifica]

Gema de humita tallada.

Químicament és un nesosilicat de magnesi amb cations fluorur. És tan freqüent la presència d'impureses de ferro substituint en la fórmula parcialment al magnesi que per a alguns autors ho consideren part de la seva fórmula química; per a l'Associació Mineralògica Internacional es considera vàlida la fórmula pura sense ferro.

El grup de la humita al qual pertany són tots nesosilicats amb cations de metall i anions com el fluor o el grup hidroxil en la seva estructura cristal·lina.

A més dels elements de la seva fórmula i de les esmentades impureses de ferro, sol portar com a impureses: titani, alumini, manganès i calci.

Tipus de humitas[modifica]

Formació i jaciments[modifica]

Pot trobar-se en jaciments de roques ígnies, comunament intercalat amb capes de clinohumita (Mg9(SiO4)4F2).

Normalment es sol trobar en zones de metamorfisme de contacte en roques calcàries i dolomíes associades amb roques ígnies de tipus fèlsic, o bé, més rarament, en roques plutòniques alcalines, especialment en aquelles zones en les quals el metasomatisme ha introduït elements químics com a ferro, bor i fluor.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: grossulària, wol·lastonita, forsterita, monticellita, cuspidina, fluoborita, ludwigita, espinel·la, brucita, calcita, dolomita, serpentina, diòpsid, corindó, flogopita o pirrotina.

Usos[modifica]

Tallada com a gemma és cotitzada i usada en joieria.

Referències[modifica]

  1. «Humite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Humita Modifica l'enllaç a Wikidata