Huracan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el déu maia. Vegeu-ne altres significats a «Huracan (desambiguació)».
Infotaula personatgeHuracan
Tipusdéu
Deïtat maia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata

En la mitologia maia, Huracan ('d'una cama') era el déu del vent, les tempestes i el foc i un dels creadors que van participar en els tres intents de crear la humanitat.[1] Sovint conegut com U Kʼux Kaj, el "Cor del Cel",[2] és un déu maia Quitxé del vent, la tempesta, el foc i una de les deïtats creadores que va participar en els tres intents de creació de la humanitat.[3][4]

També va provocar el Diluvi Universal després que la segona generació d'humans va enfadar els déus.[5] Suposadament, vivia entre les boires de vent sobre les aigües de la inundació i invocava repetidament la "terra" fins que la terra va sortir dels mars.

També és conegut com "Una cama", suggerint el déu K de la iconografia maia postclàssica i clàssica, una deïtat del llamp amb una cama humana,[6] i una cama amb forma de serp amb un morro com el d'un animal i un nas llarg i un objecte amb fum, com ara una torxa o un cap de destral. El Déu K es coneix comunament com Bolon Tzacab i Kʼawiil o Kauil. El nom pot derivar en última instància d'huracan, una paraula de la Llengua kali'na,[3] i la font de les paraules huracà i orcan (tempesta profunda europea).

Les divinitats relacionades són Tohil [7]a la mitologia kʼiche, Bolon Tzacab[8]a la mitologia Yukatek, Cocijo a la mitologia zapoteca i Tezcatlipōca a la mitologia asteca.[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ Christenson, Allen J. Popul Vuh: Sacred Book of the Quiché Maya People. Mesoweb Publications, 2017, p. 57. 
  2. ↑ Christenson, Allen J. Popul Vuh: Sacred Book of the Quiché Maya People. Mesoweb Publications, 2007, p. 59. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Read, Kay Almere. Handbook of Mesoamerican mythology. Santa Barbara, Calif. : ABC-CLIO, 2000, p. 200. ISBN 978-0-87436-998-4. 
  4. ↑ Miller, Mary Ellen; Taube, Karl A. An illustrated dictionary of the gods and symbols of ancient Mexico and the Maya. New York : Thames and Hudson, 1997, p. 134. ISBN 978-0-500-27928-1. 
  5. ↑ Granvil, Rocco. The Esoteric Codex: Demons and Deities of Wind and Sky (en anglès). Lulu.com, 2017-04-21, p. 47. ISBN 978-1-365-90824-8. 
  6. ↑ Freidel, David A. Maya cosmos : three thousand years on the shaman's path. New York : W. Morrow, 1993, p. 199-200. ISBN 978-0-688-10081-0. 
  7. ↑ Orellana, Sandra L. «Idols and Idolatry in Highland Guatemala». Ethnohistory, 28, 2, 1981, pàg. 157–177. DOI: 10.2307/481116. ISSN: 0014-1801.
  8. ↑ Berlin, Heinrich «THE PALENQUE TRIAD». Journal de la Société des américanistes, 52, 1963, pàg. 91–99. ISSN: 0037-9174.
  9. ↑ Hildebrand, Hartmut F. «Biomaterials – a history of 7000 years» (en anglès). BioNanoMaterials, 14, 3-4, 01-12-2013, pàg. 119–133. DOI: 10.1515/bnm-2013-0014. ISSN: 2193-066X.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Huracan&oldid=32314230»