Husam Badran
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1966  (59/60 anys)Camp d'Askar | ||
| Formació | Universitat Nacional An-Najah | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Membre de | |||
Husam Badran (Camp d'Askar, 1966)[1] és l'exlíder de les Brigades Izz ad-Din al-Qassam al nord de Cisjordània i cap de relacions internacionals de Hamàs.[2] Se li atribueix ser un dels autors intel·lectuals de diversos atemptats suïcides amb bomba durant la segona intifada, inclòs l'atemptat amb bomba del 2001 que va resultar en la massacre de la discoteca Dolphinarium a Tel-Aviv, que va matar 21 persones.[3] Actualment, Badran és el portaveu internacional de Hamàs,[4][5] i ha utilitzat Twitter, Facebook i els mitjans de comunicació per exhortar els militants de Hamàs a cometre actes de violència política contra el govern israelià.[6]
Segona intifada
[modifica]La segona intifada va estar marcada per una violència generalitzada que va esclatar el divendres 28 de setembre de 2000 i va durar fins al 2005. Les protestes van començar quan el primer ministre d'Israel Ariel Xaron va visitar el Mont del Temple a la Ciutat Vella de Jerusalem protegit per 1.000 policies, fet que el poble palestí va interpretar com una provocació flagrant. Les protestes inicials es van convertir en accions violentes contra civils israelians en autobusos, restaurants i carrers.[7] Durant aquest període, Husam Badran va ser el comandant de l'ala militar de Hamàs a la zona de Samaria i va participar en l'orquestració de l'atemptat suïcida amb bomba a l'Sbarro Pizza,[8] l'atemptat a la discoteca Dolphinarium, i els atemptats al Park Hotel i al restaurant Matza a Haifa.[9] Més de 100 persones van morir en els atacs terroristes de la segona intifada ordenats per Badran.[3]
Badran va ser arrestat el 2002 en el marc de l'Operació Escut Defensiu, una operació militar a gran escala iniciada per les Forces de Defensa d'Israel (FDI) contra militants palestins a Cisjordània. El 2004 va ser condemnat a 17 anys de presó pel seu paper a la segona intifada, fins que va ser alliberat el 2011 com a part de l'intercanvi de presoners per Gilad Shalit i es va haver d'exiliar a Qatar.
Referències
[modifica]- ↑ «Israel: Israel: ill-treatment and torture to which Palestinian detainees have been subjected in Israeli detention centres / May 16, 2002 / Urgent Interventions / Urgent campaigns / OMCT». omct.org. Arxivat de l'original el 31 May 2016. [Consulta: 29 abril 2016].
- ↑ «Husam Badran, jefe de Relaciones Internacionales de Hamas: «Las armas de Hamas pertenecen al pueblo palestino»» (en castellà). [Consulta: 13 desembre 2025].
- 1 2 «Murderers' Row: Who are the terrorists being freed in the Shalit deal?». Jewish Telegraphic Agency, 18-10-2011. [Consulta: 29 abril 2016].
- ↑ «Hamás afirma que no habrá segunda fase de la tregua mientras Israel incumpla la primera» (en castellà). Swissinfo.ch, 09-12-2025. [Consulta: 13 desembre 2025].
- ↑ «Hamas reclama que Israel cumpla el acuerdo de tregua antes de hablar de la segunda fase» (en castellà). Naiz, 10-12-2025. [Consulta: 13 desembre 2025].
- ↑ «Hamas Spokesman's Facebook page has been blocked». Behind The News, 17-10-2015. Arxivat de l'original el 6 October 2016. [Consulta: 29 abril 2016].
- ↑ «Israel: Israel: ill-treatment and torture to which Palestinian detainees have been subjected in Israeli detention centres / May 16, 2002 / Urgent Interventions / Urgent campaigns / OMCT». omct.org. Arxivat de l'original el 31 May 2016. [Consulta: 29 abril 2016].
- ↑ «The Malki Foundation | The Sbarro Jerusalem Massacre». Arxivat de l'original el 2016-04-16. [Consulta: 13 desembre 2025].
- ↑ «Suicide bomber kills 14 in northern Israeli city - March 31, 2002». CNN.com. Arxivat de l'original el 2024-04-12. [Consulta: 13 desembre 2025].