Hyazinth Graf Strachwitz von Gross-Zauche und Camminetz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hyacinth Graf Strachwitz von Groß-Zauche und Camminetz
L'oberstStrachwitz, comandant del Panzer-Regiment "Großdeutschland", juny de 1943
L'oberst Strachwitz, comandant del Panzer-Regiment "Großdeutschland", juny de 1943
Naixement 30 de juliol de 1893
Silèsia Groß Stein, Província de Silèsia
Mort 25 d'abril de 1968 (als 74 anys)
Baviera Trostberg, Alta Baviera[1]
Període en actiu 1912-1945
Àlies Conté, Der Panzergraf
Lleialtat Imperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
RFA RFA
Arma/servei Wehrmacht Heer
Rang Generalleutnant Generalleutnant de la Reserva
Unitat militar Divisió de Cavalleria de la Guàrdia
Freikorps "von Hülsen"
1. Panzer Division
Comandaments Panzer-Regiment Großdeutschland
Batalles/guerres
Condecoracions Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants

Hyacinth Graf Strachwitz von Groß-Zauche und Camminetz[Note 1] (30 de juliol de 1893 – 25 d'abril de 1968) fou un oficial alemany d'origen aristocràtic. Strachwitz va participar en la I Guerra Mundial, però es convertí en famós pel seu comandament de les tropes cuirassades durant la II Guerra Mundial. Pels seus serveis va ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants, una condecoració creada per reconèixer la valentia extrema al camp de batalla o el lideratge militar destacat. En el moment en què la va rebre era la màxima condecoració alemanya.[Note 2]

Strachwitz va néixer el 1893 a la finca de la seva família a Silèsia. Va ser educat en diverses acadèmies militars prussianes, servint amb distinció com a oficial de cavalleria a les primeres etapes de la I Guerra Mundial, guanyant la Creu de Ferro de 1a classe abans de ser capturat pels francesos a l'octubre de 1914. Com que quan va ser capturat vestia roba civil gairebé va ser executat allà mateix, però posteriorment seria condemnat a treballs forçats. Després d'una odissea per diverses presons franceses i diversos intents de fugida aconseguí tornar a Alemanya després de la guerra el 1918. durant la postguerra, Strachwitz lluità amb els Freikorps durant l'aixecament de la Revolució Alemanya a Berlín i a la Revolta de Silèsia contra els silesis polonesos de l'Alta Silèsia, que intentaven separar-se d'Alemanya per unir-se a Polònia. Per aquest serveis va ser condecorat amb l'Àliga de Silèsia de 1a i 2a classes. A mitjans dels anys 20 va rebre del seu pare Groß Stein, la finca familiar. El 1932 es va fer membre del NSDAP i de les Allgemeine SS un any després. Com a oficial de la reserva militar participà en diverses maniobres amb el Reiter-Regiment 7 i el Panzer-Regiment 2 durant la dècada dels 30.

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Strachwitz va ser nomenat oficial d'ordenament de la 1. Panzer Division. Participa en la invasió de Polònia i en la batalla de França, on comandà el 1r batalló del 2n Panzer-Regiment. Per les seves accions rebria la barra 1939 a les seves creus de ferro, i va ser traslladat a la 16. Panzer Division. Amb aquesta unitat participà en les invasions de Iugoslàvia a l'abril de 1941 i a la de la Unió Soviètica al juny. El 25 d'agost de 1941 rebria la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Poc més d'un any després, com a comandant del Panzer-Regiment 2, esdevingué el 144è soldat en afegir les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller el 13 de novembre de 1942, per la destrucció de més de 270 tancs i peces d'artilleria soviètiques en menys de 48 hores a Kalach. Va quedar seriosament ferit i va ser evacuat abans del tancament de la bossa de Stalingrad quedés segellada. Al gener de 1943, després de la seva convalescència, va rebre el comandament del Panzer-Regiment Großdeutschland. El 28 de març de 1943 afegiria les Espases a la seva Creu de Cavaller per la seva contribució al contraatac de Khàrkiv. A continuació lluità a la batalla de Kursk i durant la retirada alemanya fins al Dnièper. Al novembre de 1943 va ser rellevat del comandament, oficialment a causa de problemes de salut; però més possiblement a causa de diferències amb el seu comandant de divisió, Walter Hörnlein. Tornà al servei actiu a inicis de 1944 i va rebre els Diamants per la seva Creu de Cavaller el 15 d'abril, mentre que comandava un grup de batalla al front del Narva. Va ser ferit en 12 ocasions durant la guerra, a més de resultar ferit en un accident d'automòbil.

El 1945 es rendí a les forces estatunidenques i fet presoner. En el moment del seu alliberament, el seu fill petit havia resultat mort en combat, la seva esposa havia mort en un accident de circulació, i la seva finca de Silèsia havia estat confiscada per la Unió Soviètica. Es quedà a l'Alemanya Occidental, es tornà a casar i treballà un breu temps per a les Forces Armades Sirianes com a consultor militar. A partir de 1951 va viure en una fica a Baviera, fins a la seva mort el 25 d'abril de 1968 a causa d'un càncer de pulmó. Va ser enterrat amb honors militars a Grabenstätt, Baviera.

Resum de la carrera militar[modifica | modifica el codi]

Promocions[modifica | modifica el codi]

17 de febrer de 1914: Leutnant Leutnant[2]
1921: Oberleutnant Oberleutnant, antiguitat de 1916[2]
9 d'agost de 1933: SS-Mann SS-Mann[2]
15 de setembre de 1933: SS-Scharführer SS-Scharführer[2]
19 de desembre de 1933: SS-Oberscharführer SS-Truppführer[2]
10 de març de 1934: SS-Hauptscharführer SS-Obertruppführer[2]
28 d'abril de 1934: SS-Untersturmführer SS-Untersturmführer[2]
9 de novembre de 1934: SS-Obersturmführer SS-Obersturmführer[2]
1934: Hauptman Hauptmann de la Reserva[2]
15 de setembre de 1935: SS-Hauptsturmführer SS-Hauptsturmführer[2]
1935: Rittmeister Rittmeister de la Reserva[3]
13 de setembre de 1936: Sturmbannführer SS-Sturmbannführer[3]
30 de gener de 1939: Obersturmbannführer SS-Obersturmbannführer[3]
1940: Major Major de la Reserva[3]
1 de gener de 1942: Oberstleutnant Oberstleutnant de la Reserva[3]
1 de gener de 1943: Oberst Oberst de la Reserva[3]
3 de novembre de 1943: Standartenführer SS-Standartenführer, efectiu amb data 1 de setembre de 1943[3]
1 d'abril de 1944: Generalmajor Generalmajor de la Reserva[3]
30 de gener de 1945: Generalleutnant Generalleutnant de la Reserva[3]

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Creu de Ferro 1914 de 1ª classe Creu de Ferro 1914 de 1a Classe[3]
Creu de Ferro Creu de Ferro 1914 de 2a Classe[3]
Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (7/06/1940)[4]
Barra 1939 a la Creu de Ferro de II Classe Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (5/10/1939)[4]
Orde de la Corona de Romania Orde de la Corona de Romania (9/6/1941)[5]
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Brillants:
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro Creu de Cavaller: (25/08/1941) (43è) (com Major de la Reserva i comandant del I./Panzer-Regiment 2[6][7][8])
Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure Fulles de Roure: (13/11/1942) (144è) (com Oberstleutnant de la Reserva i comandant del I./Panzer-Regiment 2[6][9][10]
Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases Espases: (28/03/1943) (27è) (com Oberst de la Reserva I comandant del Panzer-Regiment "Großdeutschland")[6][11][12]
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro en Or amb Fulles de Roure, Espases i Diamants Brillants: (15/04/1944) (11è) (com Oberst de la Reserva i comandant d'un Panzer-Gruppe al Heeresgruppe Nord)[6][13][14]
Deutsches Reichssportabzeichen (1941)[3]
Àliga de Silèsia de 1a i 2a Classe amb Fulles de Roure i Espases (1921)[3]
Creu d'Honor 1914-1918 Creu d'Honor 1914-1918
Insígnia de Combat de Tancs en Plata (1941)[3]
D'Or amb el numeral "100" (1943/1944)[3]
Insígnia de ferits 1939 en Or Insígnia de Ferit d'Or (16/02/1943)[3]
Insígnia de Ferit Insígnia de Ferit de Plata (17/03/1942)[3]
Insígnia de Ferit d'Or en Negre Insígnia de Ferit d'Or en Negre (1941)[3]
Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 (Agost 1942)[3]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. According to Röll his first name is spelled "Hyacinth". Groß-Zauche, in German, is spelled with a "sharp S"; see ß. Plantilla:German title
  2. Al 1944, la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants es trobava només al darrera de la Gran Creu de la Creu de Ferro, que era atorgada només als comandants superiors per assolir la victòria en una gran batalla o en una campanya, dins de l'ordre militar del Tercer Reich. La Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases va quedar superada el 29 de desembre de 1944 per la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure Daurades, Espases i Diamants.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hyazinth Graf Strachwitz von Gross-Zauche und Camminetz Modifica l'enllaç a Wikidata
Citacions
  1. Von Ehrenkrook 2000, p. 497.
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta R.C3.B6ll_p188
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 Röll 2011, p. 189.
  4. 4,0 4,1 Thomas 1998, p. 356.
  5. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta R.C3.B6ll_p71
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Scherzer 2007, p. 728.
  7. Fellgiebel 2000, p. 413.
  8. Von Seemen 1976, p. 331.
  9. Fellgiebel 2000, p. 63.
  10. Von Seemen 1976, p. 31.
  11. Fellgiebel 2000, p. 41.
  12. Von Seemen 1976, p. 15.
  13. Fellgiebel 2000, p. 37.
  14. Von Seemen 1976, p. 12.
Bibliografia
  • Berger, Florian. Mit Eichenlaub und Schwertern. Die höchstdekorierten Soldaten des Zweiten Weltkrieges (en german). Vienna, Austria: Selbstverlag Florian Berger, 1999. ISBN 3-9501307-0-5. 
  • Von Ehrenkrook, Hans Friedrich. Genealogisches Handbuch des Adels, Gräfliche Häuser Band XVI. Band 123 der Gesamtreihe (en german). Limburg (Lahn), Germany: C. A. Starke Verlag, 2000. ISBN 3-7980-0823-X. 
  • Federl, Christian (2000). Die Ritterkreuzträger der Deutschen Panzerdivisionen 1939–1945 Die Panzertruppe (in German). Zweibrücken, Germany: VDM Heinz Nickel. ISBN 3-925-480-43-9.
  • Fellgiebel, Walther-Peer. Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939–1945 – Die Inhaber der höchsten Auszeichnung des Zweiten Weltkrieges aller Wehrmachtsteile (en german). Friedburg, Germany: Podzun-Pallas, 2000. ISBN 3-7909-0284-5. 
  • Fraschka, Günther. Knights of the Reich. Atglen, Pennsylvania: Schiffer Military/Aviation History, 1994. ISBN 0-88740-580-0. 
  • Hartmann, Wolfgang. Breslauer Passion 1945–1947: Festschrift zum 70. Geburtstag des schlesischen Heimatforschers Horst G.W. Gleiss am 26. August 2000 (en german). Natura et Patria Verlag, 2000. ISBN 9783921060063 [Consulta: 24 desembre 2012]. 
  • Hoffmann, Peter. Widerstand – Staatsstreich – Attentat. Der Kampf der Opposition gegen Hitler (en german). München, Germany: Piper, 1985. ISBN 3-492-00718-X. 
  • Meyer, Hermann Frank. Blutiges Edelweiß: Die 1. Gebirgs-Division im Zweiten Weltkrieg (en german). Berlin, Germany: Ch. Links Verlag, 2008. ISBN 978-3-86153-447-1. 
  • Patzwall, Klaus D.; Scherzer, Veit Das Deutsche Kreuz 1941 – 1945 Geschichte und Inhaber Band II (en german). Norderstedt, Germany: Verlag Klaus D. Patzwall, 2001. ISBN 3-931533-45-X. 
  • Röll, Hans-Joachim. Generalleutnant der Reserve Hyacinth Graf Strachwitz von Groß-Zauche und Camminetz: Vom Kavallerieoffizier zum Führer gepanzerter Verbände (en german). Würzburg, Germany: Flechsig, 2011. ISBN 978-3-8035-0015-1. 
  • Schaulen, Fritjof. Eichenlaubträger 1940 – 1945 Zeitgeschichte in Farbe III Radusch – Zwernemann (en german). Selent, Germany: Pour le Mérite, 2005. ISBN 3-932381-22-X. 
  • Scherzer, Veit. Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (en german). Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag, 2007. ISBN 978-3-938845-17-2. 
  • Von Seemen, Gerhard. Die Ritterkreuzträger 1939–1945 : die Ritterkreuzträger sämtlicher Wehrmachtteile, Brillanten-, Schwerter- und Eichenlaubträger in der Reihenfolge der Verleihung : Anhang mit Verleihungsbestimmungen und weiteren Angaben (en german). Friedberg, Germany: Podzun-Verlag, 1976. ISBN 3-7909-0051-6. 
  • Thomas, Franz. Die Eichenlaubträger 1939–1945 Band 2: L–Z (en german). Osnabrück, Germany: Biblio-Verlag, 1998. ISBN 3-7648-2300-3. 
  • Williamson, Gordon. Knight's Cross with Diamonds Recipients 1941–45. Oxford, UK: Osprey Publishing, 2006. ISBN 1-84176-644-5.