Hylophylax
![]() Hylophylax naevia ![]() | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Thamnophilidae |
Gènere | Hylophylax ![]() Ridgway, 1909 |
Hylophylax és un gènere d'ocells de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae). Agrupa tres espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic), on es distribueixen des de la costa caribenya d'Hondures, per Amèrica Central i del Sud, cap a l'est fins a les Guaianes i nord del Brasil i cap al sud fins al sud-est del Perú, nord de Bolívia i Amazònia brasilera.[1]
Descripció
[modifica]Els formiguers d'aquest gènere són ocells petits, mesuren entre 10,5 i 11,5 cm de longitud, de cua curta i de patró de plomatge atractiu i relativament ornat. Habiten en selves humides de baixa altitud, principalment a la conca amazònica. No tots són seguidors regulars d'eixams de formigues legionàries.[2]
Taxonomia
[modifica]El gènere Hylophylax va ser erigit per l'ornitòleg nord-americà Robert Ridgway el 1909 amb el formiguer tacat com a espècie tipus.[3] El nom del gènere combina el grec antic «ὑλη, hulē» que significa “bosc” i «φυλαξ, phulax; φυλακος, phulakos», que significa “vigilant”.[4]
L'espècie Willisornis poecilinotus ja va estar inclosa en aquest gènere, però els estudis de Brumfield et al (2007)[5] van demostrar que la seva inclusió deixaria el gènere com polifilètic, i van proposar separar-la en un gènere ressuscitat Dichropogon, el que va ser aprovat en la Proposta N° 286 al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC).[6] Tanmateix, Agne & Pacheco (2007),[7] van fer notar que Dichropogon ja estava ocupat per un gènere de mosques, i van proposar un nou gènere Willisornis, el que va ser aprovat en la Proposta N° 340 al SACC.[8]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per tres espècies:[9]
- Hylophylax naevioides - formiguer tacat.
- Hylophylax naevius - formiguer dorsiclapat.
- Hylophylax punctulatus - formiguer dorsiperlat.
Referències
[modifica]- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 6 març 2025].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 360-361, làmines 30 (6-7). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Ridgway, Robert. New genera, species and subspecies of Formicariidae, Furnariidae, and Dendrocolaptidae. v.22. Washington: Biological Society of Washington, 1909, p. 69–74 [70].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Hylophylax» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 6 març 2025].
- ↑ Brumfield, Robb T.; Tello, Jose G.; Cheviron, Z.A.; Carling, Matthew D.; Crochet, Nanette «Phylogenetic conservatism and antiquity of a tropical specialization: Army-ant-following in the typical antbirds (Thamnophilidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 45, 1, 10-2007, pàg. 1–13. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.07.019.
- ↑ «Proposal(286): Revive the genus Dichropogon». South American Classification Committee, juny 2007. [Consulta: 6 març 2025].
- ↑ Pacheco, José Fernando; Agne, Carlos Eduardo Quevedo «A homonymy in Thamnophilidae: a new name for Dichropogon Chubb.». Revista Brasileira de Ornitologia - Brazilian Journal of Ornithology, 15, 30, 22-10-2013, pàg. 2. ISSN: 2178-7875.
- ↑ «Proposal(340): Reassign Dichropogon to Willisornis». South American Classification Committee, març 2008. [Consulta: 6 març 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Antbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 6 març 2025].