Hypargos
Aparença
![]() estrilda de cara rosada ![]() | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Estrildidae |
Gènere | Hypargos ![]() Reichenbach, 1862 |
Hypargos és un gènere d'ocells de la família dels estríldids (Estrildidae). Es troben a l'Àfrica subsahariana.[1]
Taxonomia i etimologia
[modifica]El gènere Hypargos va ser descrit el 1862 pel naturalista alemany Ludwig Reichenbach per donar cabuda a l'estrilda de gorja rosada.[2][3]
El gènere Hypargos és germà del gènere Euschistospiza.[4][5]
El nom combina el grec antic hypo que significa a sota amb Argos d'Argos Panopta, el gegant de molts ulls de la mitologia grega.[6]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies:[5]
Referències
[modifica]- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 7 maig 2025].
- ↑ Reichenbach, H. G. Ludwig. Die Singvögel als Fortsetzung de vollständigsten Naturgeschichte und zugleich als Central-Atlas für zoologische Gärten und für Thierfreunde. Ein durch zahlreiche illuminirte Abbildungen illustrirtes Handbuch zur richtigten Bestimmung und Pflege der Thiere aller Classen. Dresden: Expedition der Vollständigsten Naturgeschichte, 1862, p. 21–22.
- ↑ Paynter, Raymond A. Jr. Check-list of birds of the world. v.14. Cambridge: Harvard University Press, 1968, p. 323 [Consulta: 7 maig 2025].
- ↑ Olsson, Urban; Alström, Per «A comprehensive phylogeny and taxonomic evaluation of the waxbills (Aves: Estrildidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 146, 5-2020, pàg. 106757. DOI: 10.1016/j.ympev.2020.106757.
- ↑ 5,0 5,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Waxbills, parrotfinches, munias, whydahs, Olive Warbler, accentors, pipits – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 7 maig 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 198. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 7 maig 2025].