Histricògnats

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Hystricognathi)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaHistricògnats
Hystricognathi
Capromys pilorides.jpg
Període
Eocè superior – recent
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
Infraordre Hystricognathi
Tullberg, 1899
Modifica dades a Wikidata

Els histricògnats (Hystricognathi) són un infraordre de rosegadors. Es distingeixen d'altres rosegadors per l'estructura òssia dels seus cranis. El masseter medial (un múscul de la mandíbula) passa parcialment pel forat infraorbital i es connecta amb l'os a la banda oposada. Això, juntament amb la seva manca de placa infraorbital i la mida relativa del forat infraorbital, distingeix els histricomorfs d'altres grups de rosegadors.

Les 16 famílies vivents que formen els histricògnats es divideixen en dos parvordres, els fiomorfs i els caviomorfs. Els caviomorfs viuen principalment a l'Amèrica del Sud, amb algunes poques espècies vivint a l'Amèrica del Nord, mentre que els fiomorfs viuen al vell món.

Crani de Coipú on es pot observar la forma de la mandíbula inferior histricògnata i el sistema zigomassetèric histricomorf

Comportament[modifica]

S'ha observat el comportament del joc en set famílies amb histricògnats. Els caviomorfs es persegueixen entre ells, lluitant i galopant. Les espècies de potes més llargues persegueixen més sovint que les espècies potes més curtes. També giren els caps i els músculs del cos com una forma de joc.[1]

Taxonomia[modifica]

La següent classificació taxonòmica dels histricògnats inclou les famílies extintes conegudes.

Bibliografia[modifica]

  • McKenna, Malcolm; Bell, Susan K. Classification of mammals above the species level. Nova York: Columbia University Press, 1997. ISBN 0-231-11012-X. 
  • Wilson, Don E., and DeeAnn M. Reeder. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 3a. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 0-8018-8221-4. 

Referències[modifica]

  1. Fagen, Robert. Animal Play Behavior (en anglès). Oxford University Press, 1981.