Iñaki Azkuna Urreta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIñaki Azkuna Urreta
Inaki Azkuna 2005.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 febrer 1943 Modifica el valor a Wikidata
Durango (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 2014 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pròstata Modifica el valor a Wikidata)
Escudo heráldico de Bilbao.svg Alcalde de Bilbao
14 juliol 1999 – 20 març 2014
← Josu Ortuondo LarreaIbon Areso →
Logotipo del Gobierno Vasco.svg 10è Conseller de Salut del Govern Basc
7 febrer 1991 – 2 gener 1999
← José Manuel Freire CampoGabriel María Inclán → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMetge, Polític, Cardiòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat del País Basc Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalista Basc Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Iñaki Azkuna Urreta (Durango, 14 de febrer de 1943 - Bilbao, 20 de març de 2014) fou un polític basc, militant del Partit Nacionalista Basc i alcalde de Bilbao entre 1999 i 2014.[1]

Biografia[modifica]

Fou llicenciat en Medicina i Cirurgia i doctor cum laude per la Universitat de Salamanca, especialista en cardiologia i radiologia. Va ser professor de Medicina Física i Radiologia en la Universitat del País Basc i assistent estranger a l'Hospital Broussais, de la Universitat de París. Des de 1973, va treballar com a metge adjunt i cap de secció de l'Hospital de Cruces (Barakaldo, Biscaia) i a partir de 1976, Cap de Servei de Radiologia. En 1981 va ser nomenat Director de l'Hospital de Cruces.

L'any següent fou nomenat Director d'Hospitals del Govern Basc. De 1983 a 1987 exercí el càrrec de Director General del Servei Basc de Salut (Osakidetza).

Al juliol de 1989 fou nomenat Secretari general de la presidència (lehendakaritza) del Govern Basc, exercint aquestes labors durant dos anys, assumint en 1991 el càrrec de Conseller en el Departament de Sanitat del Govern Basc, responsabilitat que ocupà fins a 1999.

A les eleccions municipals del 13 de juny de 1999 va ser escollit alcalde de Bilbao com a cap de llista de la coalició entre el PNB i Eusko Alkartasuna, gràcies als vots dels regidors d'Euskal Herritarrok; i posteriorment formaria un pacte de govern amb Iniciativa Ciutadana Basca, partit liderat per l'antic alcalde de Bilbao José María Gorordo Bilbao, que havia estat expulsat del PNB.[2] Fou reelegit pel càrrec després de les eleccions municipals de 2003, de nou en coalició amb EA, i 2007, ja en solitari, sense obtenir majoria absoluta en cap d'elles: en 2003 va rebre el suport d'Ezker Batua, que es va incorporar a l'equip de govern, i en 2007 de la coalició Ezker Batua-Aralar.[3] Finalment, en les eleccions municipals de 2011, aconseguí la primera majoria absoluta (15 regidors sobre 29) de la història del PNB a Bilbao, permetent-li governar aquella legislatura en solitari i quedant els seus antics socis de govern, Ezker Batua, fora del consistori.

Al setembre del 2011, l'ajuntament va concedir la preceptiva llicència d'enderrocament de l'edifici okupat i utilitzat com gaztetxe (centre social okupat) de Kukutza III, del barri d'Errekaldeberri.[4][5] La policia local de Bilbao col·laborà amb l'Ertzaintza en l'acordonament dels voltants per al desallotjament de l'edifici.[6] Els fets degeneraren en enfrontaments entre policia i manifestants,[7][8][9][10] i van suposar més de 810 contenidors bolcats, 80 dels quals van resultar calcinats i altres 50 van sofrir danys de diversa consideració. A més, es van cremar 10 vehicles particulars i van ser atacats els batzokis d'Errekalde i Zazpikaleak, així com diversos establiments bancaris i comercials. Les destrosses pels disturbis contra el tancament de Kukutza van ascendir a 140.000 euros.[11] Azkuna va defensar l'acció policial en aquests successos, igual que el conseller d'interior Rodolfo Ares, que va ser qualificada de desproporcionada per l'Ararteko (defensor del poble) davant l'elevat nombre de comunicats mèdics de lesions, els documents gràfics i la falta de justificació de l'Ertzaintza.[12][13]

El 2012 va ser nomenat millor alcalde del món per l'organització World Mayor.[1]

El 2003 se li va diagnosticar un càncer de pròstata,[14] del que va morir el 20 de març de 2014.

Altres càrrecs[modifica]

Publicacions[modifica]

  • Radioangiografía de las cardiopatías congénitas, 1988.
  • Tratado de Cardiología Pediátrica, Salvat, 1983.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Agència EFE. «Mor Iñaki Azkuna, el 'millor alcalde del món' que va culminar la transformació urbanística de Bilbao». Diari Ara. [Consulta: 21 març 2014].
  2. Una legislatura de gobierno nacionalista en minoría, El País, 19 de gener de 2003.
  3. Tensión del PNV con EA por dejarle sin las alcaldías de Azpeitia y Zumaia, Diario Vasco, 17 de juny de 2007.
  4. El Colegio de Arquitectos Vasco Navarro elabora un informe sobre Kukutza, El Mundo, 23 de setembre de 2011.
  5. Los vecinos prueban que Cabisa no cumplió la ley con permiso municipal Arxivat 2012-01-12 a Wayback Machine., Gara, 23 de setembre de 2011.
  6. El sindicato ELA-Ertzaintza critica su "utilización interesada en el desalojo de Kukutza" Arxivat 2012-06-29 at Archive.is, ELA, 23 de setembre de 2011.
  7. Rodolfo Ares: «Kukutza fue un pretexto para arrasar Bilbao», El Correo, 7 d'octubre de 2011.
  8. Disturbios en Rekalde tras el cierre de un centro juvenil, RTVE, 24 de setembre de 2011.
  9. Continúan los disturbios en Rekalde y otras zonas de Bilbao Arxivat 2016-09-27 a Wayback Machine., La Información, 24 de setembre de 2011.
  10. Los disturbios por el derribo de Kukutza se trasladan al Ayuntamiento de Bilbao, El País, 23 de setembre de 2011.
  11. Los destrozos por los disturbios contra el cierre de Kukutza ascienden a 140.000 euros, Cadena Ser, 26 de setembre de 2011.
  12. La actuación de la Ertzaintza en Kukutza fue desproporcionada, EiTB, 24 de mayo de 2011.
  13. El Ararteko pone en cuestión el violento desalojo de Kukutza III Arxivat 2012-09-25 a Wayback Machine., Gara, 25 de maig de 2011.
  14. Azkuna vuelve a plantar cara al cáncer, Deia, 28 de setembre de 2011.
  15. Azkuna recibe la condecoración de Oficial de la Legión de Honor de la República Francesa, Deia, 29 de gener de 2011.
  16. [enllaç sense format] http://www.aivp.org/es/

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iñaki Azkuna Urreta


Càrrecs públics
Precedit per:
José Antonio Ardanza Garro
Conseller de Sanitat del Govern Basc
País Basc

1991-1999
Succeït per:
Gabriel Inclán Iríbar