I.Q.

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaI.Q.
Arxivador
DireccióFred Schepisi
Protagonistes
Director artísticGretchen Rau
ProduccióCarol Baum, Sandy Gallin, Neil A. Machlis, Scott Rudin, Fred Schepisi
GuióAndy Breckman i Michael Leeson
MúsicaJerry Goldsmith
FotografiaIan Baker
MuntatgeJill Bilcock
VestuariRuth Myers
ProductoraParamount Pictures, Sandollar
DistribuïdorUIP-Dunafilm i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1994
Durada100 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeNova Jersey Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia
Lloc de la narracióNova Jersey Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0110099 Filmaffinity: 335485 Allocine: 32048 Rottentomatoes: m/iq Mojo: iq Allmovie: v133563 TCM: 79389 Metacritic: movie/iq Modifica el valor a Wikidata

I.Q. és una pel·lícula estatunidenca - comèdia romàntica - estrenada el 1994 dirigida per Fred Schepisi i protagonitzada per Tim Robbins, Meg Ryan, i Walter Matthau. La música original va ser composta per Jerry Goldsmith. La pel·lícula està centrada en un mecànic i una candidata doctoral de Princeton que s'enamoren, gràcies a l'oncle del candidat Albert Einstein.

Argument[modifica]

Ed Walters, mecànic de cotxes, s'enamora sobtadament d'una clienta, l'estudiant d'un doctorat en matemàtiques Catherine Boyd, acompanyada del seu promès, el professor en psicologia experimental James Moreland. Com Catherine ha oblidat el seu rellotge al garatge, Ed la hi porta i es troba cara a cara amb Albert Einstein, l'oncle de Catherine Boyd.

Albert Einstein i els seus amics Nathan Liebknecht, Kurt Gödel i Boris Podolsky estimen que Ed lliga millor amb Catherine que el seu promès i intenten ajudar-lo.[1]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

La pel·lícula ha estat rodada al Nova Jersey, en particular a Cranbury, a Hopewell, a Lawrenceville School, a Princeton i a Rocky Hill.[2] Els personatges històrics són transformats per raons dramàtiques :

  • Albert Einstein no tenia cap neboda anomenada Catherine Boyd
  • Kurt Gödel era cèlebre per la seva timidesa
  • Les diferències d'edats no corresponen a la realitat.

Referències[modifica]

  1. «I.Q.». The New York Times.
  2. «Filming locations».