Institut Ramon Muntaner

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: IES Ramon Muntaner)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Institut Ramon Muntaner
IESMntaner 006.jpg
Plaça i façana de l'institut Ramon Muntaner
Dades
Tipus Institut d'Educació Secundària
Data de creació o fundació 1839
Característica
Estil arquitectònic Neoclassicisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaAlt Empordà
MunicipiFigueres
Localització C. Sant Pau. Figueres (Alt Empordà)
42° 15′ 47″ N, 2° 57′ 46″ E / 42.263141°N,2.962907°E / 42.263141; 2.962907Coord.: 42° 15′ 47″ N, 2° 57′ 46″ E / 42.263141°N,2.962907°E / 42.263141; 2.962907
BCIL
Data 10/09/2007
Identificador IPAC: 19615
Fundació 1839
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

L'Institut Ramon Muntaner és un institut d'ensenyament secundari ubicat a la ciutat de Figueres fundat l'any 1839 pel pare Julián González de Soto; és l'institut públic i laic més antic d'Espanya.[1] L'edifici del centre està protegit com a bé cultural d'interès local..[2]

Història[modifica]

Placa que es troba just al costat de la porta d'entrada de l'Institut

La història del centre ha estat marcada pels esdeveniments viscuts la regió.

La creació del centre educatiu fou entre els anys 1817 i 1826, degut al trasllat del convent dels franciscans, que havia sigut afectat per la Guerra del Francès i no permesa llur reconstrucció. L'església ocupava el lloc de l'actual Parròquia de la Immaculada. Degut a la desamortització de 1835, la comunitat abandona el convent i el 1839 s'hi instal·la la primera escola d'Humanitats d'Espanya promoguda per González de Soto, en tornar de França.[2] L'any 1839[3] l'actual Institut Ramon Muntaner s'anomenava Col·legi d'Humanitats i formà part d'un conjunt d'iniciatives que distingiren Figueres com a ciutat moderna i culturalment avançada.

Fins al col·legi figuerenc, tots els centres d'ensenyament mitjà estaven en mans d'organitzacions catòliques; vist el tarannà liberal i republicà de la Figueres vuitcentista, es va voler aprofitar proverbial coincidència; d'una banda podien disposar, cedit per l'Estat, de l'edifici que allotjaria el Centre: el claustre franciscà, construït el 1827[4] afectat per la desamortització de Mendizábal de 1835.

A l'inici va ser un establiment de tercera classe però ja el 1847 va ser promogut de primera classe, mercès a la intervenció de l'advocat agrònom empordanès, Narcís Fages de Romà.[5]

L'institut havia guanyat prestigi a la universitat de Barcelona, de la qual depenia, per la bona preparació dels batxillers que allà acudien a seguir estudis; alhora, el centre físicament anava millorant i prenent més relleu social. El 1876 actuava ja com a institut, perquè s'incorpora a ell l'Escola Granja de Fortianell -Escola d'Agricultura- que ocuparà la façana que dóna a les Nacionals. El 1877 i gràcies a les terres obtingudes per la companyia del ferrocarril es va poder anivellar el carrer i fer l'actual plaça de l'Institut.[2]

Claustre

Edifici[modifica]

L'edifici de l'institut és neoclàssic de principi del segle XIX. Està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat al costat de l'església de la Immaculada. És un edifici de planta baixa i dos pisos.[2]

La façana està ordenada amb un cos central i dos cossos, un a cada banda amb finestres al primer i segon pis, amb pintures geomètriques decoratives entre les finestres d'aquest segon pis. De la façana destaca el cos central que recorda a una església renaixentista. Encoixinat fins al primer pis, i en el segon un balcó amb l'obertura emmarcada per una motllura i dos gran volutes a cada costat del balcó. Continua amb una gran cornisa que dóna lloc a dues volutes més petites que les anteriors i que sostenen un frontó. Pel que fa al seu interior tot l'edifici se situa al voltant d'un claustre, de planta quadrangular, que en l'actualitat presenta uns arcs de mig punt, amples, sostinguts per columnes de fust gruixut i quadrat. Un dels costats presenta un sòcol de pedra d'uns 75 cm. d'alçada que el tanca. Hi ha una petita entrada en la part central d'aquest costat.[2]

A la planta baixa s'hi ubiquen: les sales de professors, despatxos, i cinc aules; els lavabos, l'habitatge del bidell, i laboratori. Totes les dependències estan retocades. El primer pis presenta aules, i el que havia estat l'antiga biblioteca i un petit museu. El costat dret ha sofert la reforma d'un segon pis, totalment nou, -1974 aproximadament-. Les parts visibles i no retocades, de l'antic edifici, són de construcció senzilla, sense ornamentació. Té una façana que dóna al Col·legi Sant Pau on es conserva una clau de volta datada del 1556 amb una figura exempta, que podria ser la mare de Déu. Aquesta clau es trobava a l'antic convent, i seria on se situarien les cambres dels monjos.[2]

Docents[modifica]

Alumnes[modifica]

Salvador Dalí alumne famós de l'Institut

Premi de narrativa Maria Àngels Anglada[modifica]

El 2004, l'institut va instaurar el Premi de narrativa Maria Àngels Anglada per tal de contribuir al foment de la literatura catalana i de mantenir viva la memòria de l'escriptora Maria Àngels Anglada i d'Abadal.[7]

Publicacions[modifica]

Edicions de l'institut
  • Pasquet, Rafael (ed.), Breu elogi del llibre, Institut Ramon Muntaner, Figueres 1984.
Capçalera original de la revista Studium
Edicions sobre l'institut
  • Guillamet, Ferrerós, Pasquet, Studium, la revista del jove Dalí, Brau edicions, Figueres 2003.
  • Guillamet, Ferrerós, Pasquet, Dalí, Miravitlles, Reig, Turró, Xirau. Revista Studium, Edicions Federals, Figueres 1989.
  • Bernills i March, Josep Maria 150 anys de l'Institut Ramon Muntaner, Editorial Empordà, Figueres 1989.
  • Rodeja Galter, Eduard, Notas históricas sobre el Instituto Nacional de Enseñanza Media de Figueres, Figueres, Figueres, INEM de Figueres, 1940

Referències[modifica]

  1. Jesús Burgueño i Francesc Nadal Agrimensores para un país sin catastro. La enseñanza de la agrimensura en los institutos de segunda enseñanza (1857-1877): (II) El caso de Figueres. (castellà), s.d.,Universitat de Barcelona i Universitat de Lleida, pàgina 1 (en català: Agrimensors per a un país sense cadastre. L'ensenyament de l'agrimensura als instituts d'ensenyament secundari (1857-1877): (II) el cas de Figueres)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Institut d'Estudis Secundaris Ramon Muntaner». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].
  3. Manuel Moreno i Chacón, «L'arxiu de l'Institut d'Ensenyament Secundari Ramon Muntaner de Figueres: notes al quadre de classificació.» a:Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 30 (1997), pàgines 339
  4. «Figueres: La història, l'edat moderna». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Joan Ferrerós, «L'Institut i la ciutat», a Studium, la revista del jove Dalí.Figueres, Brau edicions, 2003, pàgina 56
  6. «Premis juvenils “Albert Compte”», a: a: Butlletí de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 2002, pàgina 4
  7. «Emili Teixidor guanya amb 'Pa negre' el primer premi de narrativa Maria Àngels Anglada.» a: Vilaweb, 11 de maig de 2004
  8. «Jaume Cabré, guardonat amb el novè Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada», Edicions 62, Nota de premsa

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Institut Ramon Muntaner Modifica l'enllaç a Wikidata