II Congrés Internacional de la Llengua Catalana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula esdevenimentII Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Tipuscongrés Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps30 abril - 12 maig 1986 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLleida (Segrià)
Perpinyà (Rosselló)
Girona
Andorra la Vella
Illes Balears (Balears)
Tarragona
València Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ImpulsorFundació Congrés de Cultura Catalana Modifica el valor a Wikidata
Memorial del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, ubicat a Igualada, ciutat pilot.

El II Congrés Internacional de la Llengua Catalana fou un congrés lingüístic celebrat el maig de 1986. L'organitzaren les principals institucions dels territoris de parla catalana sota el patrocini de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i el presidí Antoni Maria Badia i Margarit.[1][2]

Es realitzà una profunda reflexió sobre la situació actual de la llengua i sobre les mesures que caldria prendre per a assegurar-ne la normalització.[3] Alhora, els organitzadors jutjaren oportú redactar un Llibre Blanc sobre la unitat de la llengua catalana, que fou publicat el 1989 per l'editorial Barcino.

Organització[modifica]

La convocatòria oficial del Segon Congrés es va dur a terme al Monestir de Poblet el 30 de juny de 1985. La proclamació de la convocatòria fou signada pel President del Congrés, Antoni M. Badia i Margarit, mentre que Josep Espar i Ticó en fou el Secretari General. Entre les personalitats que hi assistiren en destaquen: Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya; Joan Martí, Copríncep d’Andorra; Gabriel Cañellas, President de les Balears; o Joan Lerma, President de la Generalitat Valenciana.[4]

Per tal de descentralitzar el Congrés, es van constituir set àrees científiques a diferents indrets de la geografia dels Països Catalans amb representants de tot l'àmbit lingüístic català:[1]

Reglament[modifica]

El 30 de novembre de 1985 es va aprovar el reglament que hauria de regir el Congrés, el qual constava de 24 articles, entre els que destacaven l’estructuració orgànica i temàtica del Congrés, les competències de cada àrea científica, el repartiment de les subvencions provincials, així com les quotes que els congressistes haurien d’abonar, en cas que fossin persones físiques o entitats.

Calendari d'actes[modifica]

El congres es va inaugurar a Palma, el 30 d'abril de 1986, on es va entonar l'himne "Una veu per al món", com a homenatge col·lectiu a la unitat de la llengua i on Badia i Margarit va manifestar que el futur del català depenia de les institucions i de la lleialtat lingüística de tothom.[2] Els diversos actes duts a terme pel Congrés poden dividir-se en diferents fases:

Comissió organitzadora[modifica]

La comissió organitzadora estava formada per més d'una cinquantena d'entitats representatives de les terres de llengua catalana:

Presència estrangera[modifica]

Durant els actes de celebració del Congrés, hi assistiren diversos conferenciants procedents de l'exterior dels Països Catalans, un total de 104, la relació dels quals queda recollida en la següent taula:

País de procedència Número de conferenciants
República Federal Alemanya 30
Estats Units d'Amèrica 21
Regne Unit 16
Itàlia 7
França 7
Hongria 6
Canadà 3
Espanya 3
URSS 2
Austràlia 1
Àustria 1
República Democràtica Alemanya 1
Holanda 1
Portugal 1
Brasil 1
Finlàndia 1
Suècia 1
Bèlgica 1

Llibre Blanc sobre la unitat de la llengua catalana[modifica]

El llibre blanc[13] impulsat pel Congrés es basava en la constatació de la unitat de la llengua catalana. Els autors seleccionats són professionals lingüístics i filològics de diversos països, per tal d’aportar objectivitat i rigor científic a la tasca divulgativa. S’estructura en els següents apartats:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «II Congrés Internacional de la Llengua Catalana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Piñol, Rosa M. «Badía i Margarit manifestó que “el futuro del catalan depende de la lealtad lingüística de todos"» (en castellà) p. 32. La Vanguardia, 01-05-1986. [Consulta: 17 abril 2021].
  3. «Badia: “El balance del Congrés es positivo aunque ha confirmado la situación deficitaria del Catalán”» (en castellà) p. 55. La Vanguardia, 13-05-1986. [Consulta: 17 abril 2021].
  4. Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Vol 1. Convocatòria, inauguració, clausura, conclusions i congressistes.. 2ª. Escola d'Administració Pública de Catalunya, 1989. ISBN 84-393-0809-4. 
  5. Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Vol 2. Plantejaments i processos de normalització lingüística.. Institut d'Estudis Ilerdencs, 1992. ISBN 84-87029-30-2. 
  6. Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Vol V. Mitjans de comunicació i noves tecnologies.. Edicions 62, 1989. ISBN 84-297-2973-9. 
  7. Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Vol III. Sociologia de la llengua. Diputació de Girona, 1991. ISBN 84-86812-21-6. 
  8. Onyar, Narcís. «Badia abre en Girona las sesiones del área de sociología» (en castellà). La Vanguardia, 04-05-1986. [Consulta: 17 abril 2021].
  9. Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Vol VI. Llengua i dret.. Institut d'Estudis Autonòmics de la Generalitat de Catalunya, 1987. ISBN 87-393-0779-9. 
  10. Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Vol IV. Lingüística social.. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1992. ISBN 84-7632-152-X. 
  11. Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Vol VII. Ensenyament.. Diputació de Tarragona, 1989. ISBN 84-404-5564-X. 
  12. Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Vol VIII. Història de la llengua.. Institut de Filologia Valenciana - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989. ISBN 84-7876-099-4. 
  13. Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Vol IX. Llibre blanc sobre la unitat de la llengua catalana.. Editorial Barcino, 1989. ISBN 84-7226-624-9. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]