II legislatura del Parlament Europeu

Parlament Europeu
	II legislatura
Líders
	Pierre Pflimlin, PPE; des del dia 24 de juliol de 1984
	Henry Plumb, DE; des del dia 20 de gener de 1987
Estructura
Membres	434 (fins al 31/121985); 518 (a partir del 01/01/1986)
Grups polítics ; (a la constitució)	SOC: 130; PPE: 110; DE: 50; COM: 41; LD: 31; ADE: 29; ARC: 20; GDE: 16; NI: 7
Grups polítics ; (a la dissolució)	SOC: 166; PPE: 113; DE: 66; COM: 48; LDR: 45; ADE: 30; ARC: 20; GDE: 16; NI: 14
Lloc de reunió
	Palau d'Europa, Estrasburg (França)
Lloc web
	https://www.europarl.europa.eu/

II legislatura del Parlament Europeu
Tipus	legislatura
Interval de temps	24 juliol 1984 - 24 juliol 1989
	← I legislatura del Parlament Europeu III legislatura del Parlament Europeu →
Estat	Comunitat Econòmica Europea
Causa	eleccions al Parlament Europeu de 1984

La II legislatura del Parlament Europeu va ser un cicle parlamentari que va començar el 24 de juliol de 1984, després de les eleccions europees celebrades entre el 14 i el 17 de juny, i va durar fins al 24 de juliol de 1989. Els diputats del Parlament Europeu es van agrupar en grups polítics segons la seva afinitat ideològica, i seguint la tradició de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer.^[1]^[2]

Principals esdeveniments

14-17 de juny de 1984

Eleccions al Parlament Europeu de 1984.

24 de juliol de 1984

Sessió constitutiva del 2n Parlament Europeu.
- Grups constituïts: SOC (130), PPE (110), DE (50), COM (41), LD (31), ADE (29), ARC (20), GDE (16), NI (10).

Elecció de la presidència del Parlament Europeu per a la primera meitat de la legislatura.
- Pierre Pflimlin (PPE) de França, es elegit president.

1 de gener de 1985

Groenlàndia abandona les Comunitats Europees.

6 de gener de 1985

Inicia el mandat la Comissió Delors I, que substitueix la Comissió Thorn.

1 de gener de 1986

Entrada d'Espanya i Portugal a les Comunitats Europees.

El Parlament Europeu augmenta el seu número de diputats a 518, per donar entrada als 60 representants designats d'Espanya i els 24 de Portugal.
- Grups a l'entrada d'Espanya i Portugal: SOC (172), PPE (117), DE (64), COM (46), LDR (42), ADE (34), ARC (20), GDE (16), NI (7).

20 de gener de 1987

Elecció de la presidència del Parlament Europeu per a la segona meitat de la legislatura.
- Henry Plumb (DE) del Regne Unit, es elegit president.

10 de juny de 1987

Espanya celebra les seves primeres eleccions al Parlament Europeu.

6 de juliol de 1987

Els eurodiputats electes espanyols substitueixen als designats.

19 de juliol de 1987

Portugal celebra les seves primeres eleccions al Parlament Europeu.

13 de setembre de 1987

Els eurodiputats electes portuguesos substitueixen als designats.
- Grups polítics a l'entrada dels eurodiputats: SOC (165), PPE (114), DE (66), COM (48), LDR (45), ADE (29), ARC (20), GDE (17), NI (14).

17 de setembre de 1987

Creació del Grup de Coordinació Tècnica i Defensa dels Grups i Diputats Independents.

17 de novembre de 1987

Dissolució del Grup de Coordinació Tècnica i Defensa dels Grups i Diputats Independents.

6 de gener de 1989

Inicia el mandat la Comissió Delors II, que substitueix la Comissió Delors I.

15-18 de juny de 1989

Eleccions al Parlament Europeu de 1989.
- Grups a la dissolució: SOC (166), PPE (113), DE (66), COM (48), LDR (45), ADE (30), ARC (20), GDE (16), NI (14).

Resultat de les eleccions

Els partits socialdemòcrates agrupats a la Confederació Europea de Partits Socialistes van guanyar la majoria d'escons amb 129 eurodiputats, 18 per sobre de les anteriors eleccions, per davant dels partits conservadors i democratacristians del Partit Popular Europeu que van aconseguir 108 escons. Els partits liberals i centristes de la Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa van sumar un total de 28 diputats europeus, 6 menys que a les anteriors eleccions, mentre que l'Aliança Lliure Europea i la Coordinació Europea de Partits Verds, creats uns mesos abans de les eleccions, es van estrenar amb 3 i 2 eurodiputats respectivament.^[3]

Formació de grups polítics

Després de les eleccions de 1984, el Parlament Europeu va mantenir els seus grans grups, liderats pel Grup Socialista amb 130 escons enfront dels 110 eurodiputats del Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià, seguits del Grup dels Demòcrates Europeus amb 50 representants, del Grup Comunista i aliats amb 41 i del Grup Liberal i Democràtic amb 31.

Si bé, es van crear tres nous grups: el Grup de l'Aliança Democràtica Europea, amb els partits del Grup dels Demòcrates Europeus de Progrés excepte el Partit Popular Conservador de Dinamarca, el Grup de l'Arc de Sant Martí, amb els partits del Grup per a la Coordinació Tècnica i la Defensa dels Grups i Diputats i els nous partits verds i regionalistes que van accedir a la càmera, i el Grup de la Dreta Europea, liderat pel Front Nacional de França i amb la participació del Moviment Social Italià, que formava part dels No Inscrits la legislatura anterior:^[4]^[5]


	Posició	Ideologia	Escons
Grup Socialista (SOC)	Centreesquerra	Socialdemocràcia Socialisme democràtic	130 / 434
Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià (PPE)	Centredreta	Conservadorisme liberal Democràcia cristiana	110 / 434
Grup dels Demòcrates Europeus (GDE)	Dreta	Conservadorisme	50 / 434
Grup Comunista i aliats (COM)	Esquerra	Marxisme Anticapitalisme	41 / 434
Grup Liberal i Democràtic (LD)	Centre	Liberalisme Socioliberalisme Progressisme	31 / 434
Grup de l'Aliança Democràtica Europea (ADE)	Dreta Ultradreta	Conservadorisme nacionalista	29 / 434
Grup de l'Arc de Sant Martí (ARC)	Transversalisme	Ecologisme Regionalisme	20 / 434
Grup de la Dreta Europea (GDE)	Ultradreta	Populisme de dreta Euroescepticisme Sobiranisme	16 / 434
No inscrits (NI)			7 / 434


Estat	Grups polítics del Parlament Europeu															MEP

	SOC		PPE		DE		COM		LD		ADE	ARC	GDE	NI
RFA	33 SPD	-2	34 CDU 7 CSU	-1						-4		7 Grüne				81
França	20 PS	-3	9 UDF				10 PCF	-9	12 UDF	-3	19 RPR 1 UDF		10 FN			81
Itàlia	9 PSI 3 PSDI	-2	26 DC 1 SVP	-3			26 PCI	+2	3 PRI 2 PLI			1 PSdAz 1 PdUP 1 DP	5 MSI	3 PR	-1	81
Regne Unit	32 Lab 1 SDLP	+16			45 CON 1 UUP	-15					1 SNP			1 DUP		81
Països Baixos	9 PvdA		8 CDA	-2					5 VVD	+1		1 CPN 1 PPR		1 SGP	-1	25
Bèlgica	4 PS 3 SP		4 CVP 2 PSC	-4					3 PRL 2 PVV	+1		2 VU 1 Ecolo 1 Agalev		1 PS 1 SP	+1	24
Grècia	7 PASOK 2 PARKE 1 EDA		9 ND	+1			3 KKE 1 KKE-I						1 EPEN		-2	24
Dinamarca	3 A 1 Siumut		1 CD		4 C	+2	1 SF		2 V	-1		4 N				16
Irlanda		-4	6 FG	+2					1 Maher		8 FF					15
Luxemburg	2 LSAP	+1	3 CSV						1 DP	-1						6
Total	130	+6	110	-7	50	-13	41	-7	31	-7	29	20	16	7	-3	MEP

	SOC		PPE		DE		COM		LD		ADE	ARC	GDE	NI
	Grups polítics del Parlament Europeu
Nota: Les dades comparatives són en relació amb l'organització dels grups a la finalització del primer mandat del Parlament Europeu.

Elecció de la Mesa per la primera meitat de la legislatura

Després de la constitució del nou Parlament Europeu, el 24 de juliol de 1984, els grups polítics van triar als seus representants en la Mesa del Parlament, incloent-hi el president i 12 vicepresidents, per la primera meitat de la legislatura.^[6]

Presidència

Hi havia set candidats a la presidència del Parlament Europeu: el popular Pierre Pflimlin, el socialista Piet Dankert, els comunistes Altiero Spinelli i Giancarlo Pajetta, la conservadora Diana Elles, la diputada verda Undine von Blottnitz i l'ultradretà Jean-Marie Le Pen. En la primera votació, Pflimlin va guanyar amb 165 vots sobre els 123 de Dankert, però van estar lluny dels 207 de la majoria absoluta. En segona volta Elles, Pajetta, von Blottnitz i Le Pen es van retirar, cosa que va permetre a Pflimlin aconseguir 221 vots, 18 per sobre de la majoria.^[6]

Votació per a la presidència del Parlament Europeu Vots emesos en primera votació: 421 \| Vots blancs o nuls: 8 \| Majoria absoluta: 207 Vots emesos en segona votació: 421 \| Vots blancs o nuls: 18 \| Majoria absoluta: 203
Candidat
Candidat	Pierre Pflimlin	Piet Dankert	Altiero Spinelli	Diana Elles	Giancarlo Pajetta	Undine von Blottnitz	Jean-Marie Le Pen
Estat	França	Països Baixos	Itàlia	Regne Unit	Itàlia	Alemanya	França
Partit polític	Unió per a la Democràcia Francesa	Partit del Treball	Partit Comunista Italià	Partit Conservador	Partit Comunista Italià	Els Verds	Front Nacional
Grup polític	Partit Popular Europeu	Grup Socialista	Comunista i aliats	Demòcrates Europeus	Comunista i aliats	Arc de Sant Martí	Dreta Europea
1a votació	165	123	11	44	37	17	16
2a votació	221	133	49	-	-	-	-

Vicepresidències

En les 12 vicepresidències, el Grup Socialista va aconseguir cinc, dos el Grup Comunista i aliats i el Grup dels Demòcrates Europeus i una el Grup del Partit Popular Europeu, el Grup Liberal i Democràtic i el Grup de l'Aliança Democràtica Europea.^[6]

Primera volta
Votació per a les vicepresidències del Parlament Europeu
Nom		Estat	Partit Polític	Grup polític	Vots
	Giovanni Cervetti	Itàlia	Partit Comunista Italià	COM
	Siegbert Alber	Alemanya	Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya	PPE
	Diana Elles	Regne Unit	Partit Conservador	DE
	Hans R. Nord	Països Baixos	Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia	LD
	Patrick Joseph Lalor	Irlanda	Fianna Fáil	ADE
Segona volta
Nom		Estat	Partit Polític	Grup polític	Vots
	Horst Seefeld	Alemanya	Partit Socialdemòcrata d'Alemanya	SOC
	Mario Didò	Itàlia	Partit Socialista Italià	SOC
	Winston James Griffiths	Regne Unit	Partit Laborista	SOC
	Guido Fanti	Itàlia	Partit Comunista Italià	COM
	Spyridon Plaskovitis	Grècia	Moviment Socialista Panhel·lènic	SOC
	Poul Møller	Dinamarca	Partit Popular Conservador	DE
	Nicole Péry	França	Partit Socialista	SOC

Sortida de Groenlàndia de les Comunitats Europees

Groenlàndia es va unir a les Comunitats Europees l'any 1973 com a part de Dinamarca. Si bé, a principis dels anys vuitanta, una disputa sobre els drets de pesca va provocar un referèndum el 23 de febrer de 1982, on els contraris a la permanència a l'espai europeu van guanyar amb el 53,02% dels vots enfront del 46,98% dels favorables a continuar.^[7]^[8]

Aquesta sortida es va consolidar l'1 de gener de 1985, quan l'illa de Groenlàndia va abandonar definitivament les Comunitats. El seu representant al Parlament Europeu, Finn Lynge del Siumut, va ser reemplaçat per John Iversen del Partit Popular Socialista.^[9]^[10]

Elecció de la Comissió Delors I

En el període previ a la designació de la Comissió Europea, els governs de França i Alemanya havien arribat a un acord polític per nomenar president de la Comissió a Claude Cheysson, un dels dos comissaris europeus indicats per França. El govern britànic encapçalat per Margaret Thatcher, tanmateix, va plantejar un vet contra Cheysson, per la qual cosa va ser nominat a la presidència Jacques Delors, l'altre comissari europeu indicat pel govern francès.^[11] El Parlament Europeu va votar a favor de la seva presa de possessió amb 206 vots a favor, 34 en contra i 37 abstencions.^[12]

El 6 de gener de 1981, va començar a funcionar la Comissió Delors I va comptar amb 14 comissaris a la data d'elecció, un per cada país de les Comunitats Europees, amb l'excepció de França, Regne Unit, Itàliai Alemanya, que en tenien dos. Igual que en l'anterior Comissió Europea, tots els comissaris designats pels estats eren homes.^[13]

Els partits agrupats a la Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea van tenir 8 representants enfront dels 5 representants del Partit Popular Europeu. La Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa va tenir 2 representants a l'inici de la legislatura. A més, sense partit europeu, hi havia el representant del Partit Conservador del Regne Unit.^[14]


Designat		Cartera		Cartera		Cartera
Comissió Delors I



	Jacques Delors França (UPSCE - PS)	President	Frans Andriessen Països Baixos (PPE - CDA)	Vicepresident — Agricultura i Pesca	Henning Christophersen Dinamarca (LDRE - V)	Vicepresident — Pressupostos i Afers administratius
	Jacques Delors França (UPSCE - PS)	^[12]	Frans Andriessen Països Baixos (PPE - CDA)	^[12]	Henning Christophersen Dinamarca (LDRE - V)	^[12]
	Francis Cockfield Regne Unit (CON)	Vicepresident — Mercat Interior, Unió Duanera, Fiscalitat i Institucions Financeres	Karl-Heinz Narjes RFA (PPE - CDU)	Vicepresident — Indústria, Tecnologies de la Informació, Ciència i Recerca	Lorenzo Natali Itàlia (PPE - DCI)	Vicepresident — Cooperació, Desenvolupament i Ampliació
	Francis Cockfield Regne Unit (CON)	^[12]	Karl-Heinz Narjes RFA (PPE - CDU)	^[12]	Lorenzo Natali Itàlia (PPE - DCI)	^[12]
	Claude Cheysson França (UPSCE - PS)	Comissari — Política Mediterrània i Relacions Nord-Sud	Willy De Clercq Bèlgica (LDRE - PVV)	Comissari — Relacions Exteriors i Comerç	Stanley Clinton-Davis Regne Unit (UPSCE - Lab)	Comissari — Medi Ambient, Seguretat Nuclear, Protecció del Consumidor i Transport
	Claude Cheysson França (UPSCE - PS)	^[12]	Willy De Clercq Bèlgica (LDRE - PVV)	^[12]	Stanley Clinton-Davis Regne Unit (UPSCE - Lab)	^[12]
	Nicolas Mosar Luxemburg (PPE - CSV)	Comissari — Energia i EUROATOM	Alois Pfeiffer RFA (UPSCE - SPD)	Comissari — Ocupació Crèdit, Inversions, Afers Econòmics i Estadística	Carlo Ripa di Meana Itàlia (UPSCE - PSI)	Comissari — Reformes institucionals, Política d'Informació, Cultura i Turisme
	Nicolas Mosar Luxemburg (PPE - CSV)	^[12]	Alois Pfeiffer RFA (UPSCE - SPD)	^[12]	Carlo Ripa di Meana Itàlia (UPSCE - PSI)	^[12]
	Peter Sutherland Irlanda (PPE - FG)	Comissari — Competència, Afers Socials, Educació i Formació	Grigóris Várfis Grècia (UPSCE - PASOK)	Comissari — Relacions amb el Parlament, Política Regional i Protecció del Consumidor
	Peter Sutherland Irlanda (PPE - FG)	^[12]	Grigóris Várfis Grècia (UPSCE - PASOK)	^[12]

Entrada d'Espanya i Portugal a les Comunitats Europees

L'1 de gener de 1986, Espanya i Portugal van entrar a les Comunitats Europees, després de diversos anys de negociacions i la signatura del Tractat d'Adhesió, l'Acta d'Adhesió i l'Acta Final. Amb la seva entrada, el Parlament Europeu va sumar 84 eurodiputats, 60 procedents d'Espanya i 24 de Portugal. Fins a la celebració de les eleccions europees el 1987, ambdós estats havien de designar els seus diputats per ocupar els escons acordats.

Les Corts Generals de l'estat espanyol van designar com a eurodiputats a 36 representants del Partit Socialista Obrer Espanyol, 17 de la coalició formada per Aliança Popular i el Partit Demòcrata Popular, 2 del Partit Nacionalista Basc, un representant de Convergència Democràtica de Catalunya, un d'Unió Democràtica de Catalunya, un de l'extinta Unió de Centre Democràtic, un del Centre Democràtic i Social i un d'Eusko Alkartasuna. Per la seva part, Portugal va designar a 9 diputats del Partit Socialdemòcrata, 6 del Partit Socialista, 4 del Partit Renovador Democràtic, 3 del Partit Comunista Portuguès i 2 del Centre Democràtic Social / Partit Popular.

En total, el grup més afavorit va ser el Grup Socialista, que va guanyar 42 escons, seguit dels Demòcrates Europeus que van sumar 14 eurodiputats, el Grup Liberal, Democràtic i Reformista que va sumar 9 i el Grup del Partit Popular Europeu que va aconseguir sumar 7 escons. L'Aliança Democràtica Europea i el Grup de l'Arc de Sant Martí van guanyar 5 eurodiputats cadascú.^[15]


	Posició	Ideologia	Escons
Grup Socialista (SOC)	Centreesquerra	Socialdemocràcia Socialisme democràtic	172 / 518
Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià (PPE)	Centredreta	Conservadorisme liberal Democràcia cristiana	117 / 518
Grup dels Demòcrates Europeus (DE)	Dreta	Conservadorisme	64 / 518
Grup Comunista i aliats (COM)	Esquerra	Marxisme Anticapitalisme	46 / 518
Grup Liberal, Democràtic i Reformista (LDR)	Centre	Liberalisme Socioliberalisme Progressisme	42 / 518
Grup de l'Aliança Democràtica Europea (ADE)	Dreta Ultradreta	Conservadorisme nacionalista	34 / 518
Grup de l'Arc de Sant Martí (ARC)	Transversalisme	Ecologisme Regionalisme	20 / 518
Grup de la Dreta Europea (GDE)	Ultradreta	Populisme de dreta Euroescepticisme Sobiranisme	16 / 518
No inscrits (NI)			7 / 518


Estat	Grups polítics del Parlament Europeu																	MEP

	SOC		PPE		DE		COM		LDR		ADE		ARC		GDE	NI
RFA	33 SPD		34 CDU 7 CSU										7 Grüne					81
França	20 PS		9 UDF				9 PCF 1 PCR		12 UDF		19 RPR 1 UDF				10 FN			81
Itàlia	9 PSI 3 PSDI		26 DC 1 SVP				26 PCI 1 PdUP	+1	3 PRI 2 PLI				1 PSdAz 1 DP	-1	5 MSI	3 PR		81
Regne Unit	32 Lab 1 SDLP				45 CON 1 UUP						1 SNP					1 DUP		81
Espanya	36 PSOE		2 PDP 2 PNV 1 UCD 1 UDC		13 AP 1 PDP				1 CDS 1 CDC				1 EA			1 AP		60
Països Baixos	9 PvdA		8 CDA						5 VVD				1 CPN 1 PPR			1 SGP		25
Bèlgica	5 PS 3 SP	+1	4 CVP 2 PSC						3 PRL 2 PVV				2 VU 1 Ecolo 1 Agalev			1 SP	-1	24
Grècia	7 PASOK 2 PARKE 1 EDA		8 ND	-1			3 KKE 1 KKE-I				1 Boutos	+1			1 EPEN			24
Portugal	6 PS		2 CDS				3 PCP		9 PSD		4 PRD							24
Dinamarca	3 A	-1	1 CD		4 C		2 SF	+1	2 V				4 N					16
Irlanda			6 FG						1 Maher		8 FF							15
Luxemburg	2 LSAP		3 CSV						1 DP									6
Total	172	+42	117	+7	64	+14	46	+5	42	+9	34	+5	20		16	7		MEP

	SOC		PPE		DE		COM		LDR		ADE		ARC		GDE	NI
	Grups polítics del Parlament Europeu
Nota: Les dades comparatives són en relació amb l'organització dels grups a l'inici del segon mandat del Parlament Europeu.

Elecció de la Mesa per la segona meitat de la legislatura

Com es va convertir en tradició, el 20 de gener 1987, els grups polítics van triar als seus representants en la Mesa del Parlament, incloent-hi el president i 12 vicepresidents, per la segona meitat de la legislatura.^[6]

Presidència

Hi havia quatre candidats a la presidència del Parlament Europeu: el socialista espanyol Enrique Barón, el no inscrit del Partit Radical italià Marco Pannella, el conservador Henry Plumb del Regne Unit i el belga Paul M.J. Staes d'Agalev. Es van requerir tres votacions, on va anar caient el candidat menys votat, i finalment va guanyar el britànic per 241 vots, enfront dels 236 de l'espanyol.^[6]

Votació per a la presidència del Parlament Europeu Vots emesos en primera votació: 487 \| Vots blancs o nuls: 4 \| Majoria absoluta: 242 Vots emesos en segona votació: 494 \| Vots blancs o nuls: 7 \| Majoria absoluta: 244 Vots emesos en tercera votació: 493 \| Vots blancs o nuls: 16 \| Majoria absoluta: 239
Candidat
Candidat	Henry Plumb	Enrique Barón	Marco Pannella	Paul M.J. Staes
Estat	Regne Unit	Espanya	Itàlia	Bèlgica
Partit polític	Partit Conservador	Partit Socialista Obrer Espanyol	Partit Radical	Agalev
Grup polític	Demòcrates Europeus	Grup Socialista	No Inscrits	Arc de Sant Martí
1a votació	199	209	61	14
2a votació	233	219	35	-
3a votació	241	236	-	-

Vicepresidències

En les 12 vicepresidències, el Grup Socialista va aconseguir set, el mateix que tota la resta de grups junts. A més el Grup del Partit Popular Europeu va aconseguir 3 i el Grup Comunista i aliats i el Grup dels Demòcrates Europeus, el Grup Liberal, Democràtic i Reformistas i el Grup de l'Aliança Democràtica Europea van obtenir un cadascú.^[6]

Primera volta
Votació per a les vicepresidències del Parlament Europeu
Nom		Estat	Partit Polític	Grup polític	Vots
	Nicole Péry	França	Partit Socialista	SOC
	Siegbert Alber	Alemanya	Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya	PPE
	Enrique Barón	Espanya	Partit Socialista Obrer Espanyol	SOC
	Horst Seefeld	Alemanya	Partit Socialdemòcrata d'Alemanya	SOC
	Mark Clinton	Irlanda	Fine Gael	PPE
	Mario Didò	Itàlia	Partit Socialista Italià	SOC
	Pieter Dankert	Països Baixos	Partit del Treball	SOC
	Guido Fanti	Itàlia	Partit Comunista Italià	COM
	Georgios Romeos	Grècia	Moviment Socialista Panhel·lènic	SOC
	Thomas Megahy	Regne Unit	Partit Laborista	SOC
	Roberto Formigoni	Itàlia	Democràcia Cristiana	PPE
Segona volta
Nom		Estat	Partit Polític	Grup polític	Vots
	François Musso	França	Reagrupament per la República	ADE
	Luis Guillermo Perinat	Espanya	Aliança Popular	DE
Tercera volta
Nom		Estat	Partit Polític	Grup polític	Vots
	Rui Amaral	Portugal	Partit Socialdemòcrata	LDR

Eleccions europees a Espanya i Portugal

El 10 de juny de 1987 a l'estat espanyol i el 19 de juliol del mateix any a Portugal, es celebren les primeres eleccions europees d'ambdós estats amb una participació del 68,52% i del 72,4% respectivament, una mica per sobre de la participació general a les eleccions europees de 1984 a tota la Comunitat Europea.

A l'estat espanyol va guanyar el Partit Socialista Obrer Espanyol, amb 28 eurodiputats, enfront dels 17 d'Aliança Popular. El Centre Democràtic i Social va obtenir 7 escons, Esquerra Unida i Convergència i Unió en van obtenir 3, i Herri Batasuna i la Coalició per l'Europa dels Pobles, liderada per Eusko Alkartasuna i Esquerra Republicana de Catalunya, van obtenir-ne 1.^[16]

A Portugal, el Partit Socialdemòcrata va guanyar les eleccions amb 10 escons enfront dels 6 eurodiputats aconseguits pel Partit Socialista. El Centre Democràtic Social / Partit Popular va obtenir 4 seients, la Coalició Democràtica Unitària, liderada pel Partit Comunista Portuguès, va guanyar 3 escons, i el Partit Renovador Democràtic un únic eurodiputat.^[17]


	Posició	Ideologia	Escons
Grup Socialista (SOC)	Centreesquerra	Socialdemocràcia Socialisme democràtic	165 / 518
Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià (PPE)	Centredreta	Conservadorisme liberal Democràcia cristiana	114 / 518
Grup dels Demòcrates Europeus (GDE)	Dreta	Conservadorisme	66 / 518
Grup Comunista i aliats (COM)	Esquerra	Marxisme Anticapitalisme	48 / 518
Grup Liberal, Democràtic i Reformista (LDR)	Centre	Liberalisme Socioliberalisme Progressisme	45 / 518
Grup de l'Aliança Democràtica Europea (ADE)	Dreta Ultradreta	Conservadorisme nacionalista	29 / 518
Grup de l'Arc de Sant Martí (ARC)	Transversalisme	Ecologisme Regionalisme	20 / 518
Grup de la Dreta Europea (GDE)	Ultradreta	Populisme de dreta Euroescepticisme Sobiranisme	17 / 518
No inscrits (NI)			14 / 518


Estat	Grups polítics del Parlament Europeu																	MEP

	SOC		PPE		DE		COM		LDR		ADE		ARC	GDE		NI
RFA	33 SPD		34 CDU 7 CSU										7 Grüne					81
França	20 PS		9 UDF				9 PCF 1 PCR		13 UDF	+1	18 RPR 1 UDF	-1		10 FN				81
Itàlia	9 PSI 3 PSDI		26 DC 1 SVP				26 PCI 1 PdUP	-1	4 PRI 2 PLI	+1			1 PSdAz 1 DP	5 MSI		3 PR		81
Regne Unit	32 Lab 1 SDLP				45 CON	-1					1 SNP			1 UUP	+1	1 DUP		81
Espanya	28 PSOE	-8	1 UDC	-5	17 AP	+3	3 IU	+3	2 CDC				1 EA			7 CDS 1 HB	+7	60
Països Baixos	9 PvdA		8 CDA						5 VVD				1 CPN 1 PPR			1 SGP		25
Bèlgica	5 PS 3 SP		4 CVP 2 PSC						3 PRL 2 PVV				2 VU 1 Ecolo 1 Agalev			1 SP		24
Grècia	7 PASOK 2 PARKE 1 EDA		8 ND				3 KKE 1 KKE-I				1 Boutos			1 EPEN				24
Portugal	6 PS 1 PRD	+1	4 CDS	+2			3 PCP		10 PSD	+1		-4						24
Dinamarca	3 A		1 CD		4 C		2 SF		2 V				4 N					16
Irlanda			6 FG						1 Maher		8 FF							15
Luxemburg	2 LSAP		3 CSV						1 DP									6
Total	165	-7	114	-3	66	+2	48	+2	45	+3	29	-5	20	17	+1	14	+7	MEP

	SOC		PPE		DE		COM		LDR		ADE		ARC	GDE		NI
	Grups polítics del Parlament Europeu
Nota: Les dades comparatives són en relació amb l'organització dels grups a l'entrada d'Espanya i Portugal a les Comunitats Europees.

Grup de Coordinació Tècnica i Defensa dels Grups i Diputats Independents

El 17 de setembre de 1987, els representants del Centre Democràtic i Social (CDS) es van aliar amb altres diputats del grup dels No inscrits i, com va ocórrer a la I legislatura del Parlament Europeu amb el Grup per a la Coordinació Tècnica i la Defensa dels Grups i Diputats, es va fundar un grup parlamentari transversal amb l'objectiu d'obtenir majors recursos i drets anomenat Grup de Coordinació Tècnica i Defensa dels Grups i Diputats Independents (CTDI).

Si bé, el 29 d'octubre de 1987, el neerlandès Leen van der Waal del Partit Polític Reformat (SGP) va decidir abandonar el grup, i el 17 de novembre de 1987 els eurodiputats del CDS, els dos eurodiputats del Partit Radical italià i Jef Ulburghs, independent a les llistes del Partit Socialista de Bèlgica, van haver de dissoldre el grup perquè no van aconseguir un nou membre per mantenir el mínim exigit. Tots els eurodiputats es van reincorporar al grup dels No Inscrits, amb l'excepció de Carmen Díez de Rivera que l'1 de gener de 1988 es va incorporar al Grup Socialista.^[18]^[19]

Elecció de la Comissió Delors II

A finals 1989, el Consell Europeu va decidir entregar un nou mandat com a President de la Comissió Europea a Jacques Delors. La Comissió Delors II va comptar amb 17 comissaris durant tot el mandat, un per cada país de les Comunitats Europees, amb l'excepció de França, Regne Unit, Itàlia, Alemanya i Espanya, que en tenien dos. A diferència de les anteriors Comissions, es van designar dues dones, per part de França i Grècia.^[20]

Els partits agrupats a la Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea van tenir 5 representants enfront dels 4 representants de la Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa i dels 3 representants del Partit Popular Europeu, que es van ampliar fins a 4 amb l'entrada del Partit Popular espanyol a la família europea. A més, sense partit europeu, hi havia el representant del Partit Conservador del Regne Unit, el Partit Republicà de França i el Fianna Fáil d'Irlanda, a més de dos independents.^[20]


Designat		Cartera		Cartera		Cartera
Comissió Delors II



	Jacques Delors França (UPSCE - PS)	President	Frans Andriessen Països Baixos (PPE - CDA)	Vicepresident — Relacions exteriors i política comercial	Henning Christophersen Dinamarca (LDRE - V)	Vicepresident — Assumptes econòmics i financers i Coordinació dels fons estructurals
	Jacques Delors França (UPSCE - PS)	^[20]	Frans Andriessen Països Baixos (PPE - CDA)	^[20]	Henning Christophersen Dinamarca (LDRE - V)	^[20]
	Leon Brittan Regne Unit (CON)	Vicepresident — Competència i Entitats financeres	Manuel Marín Espanya (UPSCE - PSOE)	Vicepresident — Cooperació i Desenvolupament i Pesca	Martin Bangemann RFA (LDRE - FDP)	Vicepresident — Mercat interior i Afers Industrials
	Leon Brittan Regne Unit (CON)	^[20]	Manuel Marín Espanya (UPSCE - PSOE)	^[20]	Martin Bangemann RFA (LDRE - FDP)	^[20]
	Filippo Maria Pandolfi Itàlia (PPE - DCI)	Vicepresident — Ciència, Recerca, Desenvolupament, Telecomunicacions i Innovació	Christiane Scrivener França (PR)	Comissari — Fiscalitat i Unió duanera	Karel Van Miert Bèlgica (LDRE - PVV)	Comissari — Transport i Protecció del consumidor
	Filippo Maria Pandolfi Itàlia (PPE - DCI)	^[20]	Christiane Scrivener França (PR)	^[20]	Karel Van Miert Bèlgica (LDRE - PVV)	^[20]
	Bruce Millan Regne Unit (UPSCE - Lab)	Comissari — Política Regional	António Cardoso Portugal (LDRE - PSD)	Comissari — Energia, Euratom, Petites empreses, Personal i Traducció	Abel Matutes Espanya (AP)	Comissari — Política mediterrània i llatinoamericana
	Bruce Millan Regne Unit (UPSCE - Lab)	^[20]	António Cardoso Portugal (LDRE - PSD)	^[20]	Abel Matutes Espanya (AP)	^[20]
	Jean Dondelinger Luxemburg (Independent)	Comissari — Energia i EUROATOM	Peter Schmidhuber RFA (PPE - CSU)	Comissari — Pressupost	Carlo Ripa di Meana Itàlia (UPSCE - PSI)	Comissari — Medi ambient, Seguretat nuclear i Protecció civil
	Jean Dondelinger Luxemburg (Independent)	^[20]	Peter Schmidhuber RFA (PPE - CSU)	^[20]	Carlo Ripa di Meana Itàlia (UPSCE - PSI)	^[20]
	Ray MacSharry Irlanda (FF)	Comissari — Competència	Vasso Papandreou Grècia (UPSCE - PASOK)	Comissari — Relacions amb el Parlament, Política Regional i Protecció del Consumidor
	Ray MacSharry Irlanda (FF)	^[20]	Vasso Papandreou Grècia (UPSCE - PASOK)	^[20]

Grups polítics al Parlament sortint

Al final de la legislatura, els grups del Parlament Europeu s'organitzaven de la següent manera:^[21]^[22]


	Posició	Ideologia	Escons
Grup Socialista (SOC)	Centreesquerra	Socialdemocràcia Socialisme democràtic	166 / 518
Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià (PPE)	Centredreta	Conservadorisme liberal Democràcia cristiana	113 / 518
Grup dels Demòcrates Europeus (GDE)	Dreta	Conservadorisme	66 / 518
Grup Comunista i aliats (COM)	Esquerra	Marxisme Anticapitalisme	48 / 518
Grup Liberal, Democràtic i Reformista (LDR)	Centre	Liberalisme Socioliberalisme Progressisme	45 / 518
Grup de l'Aliança Democràtica Europea (ADE)	Dreta Ultradreta	Conservadorisme nacionalista	30 / 518
Grup de l'Arc de Sant Martí (ARC)	Transversalisme	Ecologisme Regionalisme	20 / 518
Grup de la Dreta Europea (GDE)	Ultradreta	Populisme de dreta Euroescepticisme Sobiranisme	16 / 518
No inscrits (NI)			14 / 518


Estat	Grups polítics del Parlament Europeu														MEP

	SOC		PPE		DE	COM	LDR	ADE		ARC	GDE		NI
RFA	33 SPD		34 CDU 7 CSU							7 Grüne					81
França	20 PS		8 UDF	-1		9 PCF 1 PCR	13 UDF	19 RPR 1 UDF	+1		9 FN	-1	1 CNIP	+1	81
Itàlia	9 PSI 3 PSDI		26 DC 1 SVP			26 PCI 1 PdUP	4 PRI 2 PLI			1 PSdAz 1 DP	5 MSI		3 PR		81
Regne Unit	32 Lab 1 SDLP				45 CON			1 SNP			1 UUP		1 DUP		81
Espanya	28 PSOE 1 CDS	+1	1 UDC		17 AP	3 IU	2 CDC			1 EA			6 CDS 1 HB	-1	60
Països Baixos	9 PvdA		8 CDA				5 VVD			1 CPN 1 PPR			1 SGP		25
Bèlgica	5 PS 3 SP		4 CVP 2 PSC				3 PRL 2 PVV			2 VU 1 Ecolo 1 Agalev			1 SP		24
Grècia	7 PASOK 2 PARKE 1 EDA		8 ND			3 KKE 1 KKE-I		1 Boutos			1 EPEN				24
Portugal	6 PS 1 PRD		4 CDS			3 PCP	10 PSD								24
Dinamarca	3 A		1 CD		4 C	2 SF	2 V			4 N					16
Irlanda			6 FG				1 Maher	8 FF							15
Luxemburg	2 LSAP		3 CSV				1 DP								6
Total	166	+1	113	-1	66	48	45	30	+1	20	16	-1	14		MEP

	SOC		PPE		DE	COM	LDR	ADE		ARC	GDE		NI
	Grups polítics del Parlament Europeu
Nota: Les dades comparatives són en relació amb l'organització dels grups desprès de les eleccions europees a Espanya i Portugal.

Referències

↑ Cepova-Fourtoy, Andrea «Cronologia de la integració europea 1945-2006». Cronologia de la integració europea 1945-2006. Documentation-Publications-Research Service, 2006. Arxivat de l'original el 20-07-2011 [Consulta: 16 març 2024].
↑ «Resolució de l'Assemblea Comuna inserint en el Reglament una disposició relativa a la constitució dels grups polítics» (en francès). Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, 16-06-1953. [Consulta: 15 març 2024].
↑ «Resultats de les eleccions europees de 1984» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 8 febrer 2025].
↑ «Parlament entrant de 1984» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 15 febrer 2025].
↑ «Escons de partits nacionals i grups polítics - 1984-1989» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 15 febrer 2025].
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 ^6,4 ^6,5 «Elecció del President del Parlament Europeu» (PDF) (en anglès). Parlament Europeu, 16-01-2007. [Consulta: 22 agost 2024].
↑ Gallego-Díaz, Soledad. «Groenlàndia decideix abandonar la CEE» (en castellà). El País, 25-02-1985. [Consulta: 27 febrer 2025].
↑ Reichart, Alexandre. «Groenlàndia, un precedent del 'brexit'» (en castellà). Alternativas económicas, 01-04-2020. [Consulta: 27 febrer 2025].
↑ «Historial de Finn Lynge al Parlament Europeu» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 27 febrer 2025].
↑ «Historial de John Iversen al Parlament Europeu» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 27 febrer 2025].
↑ Derk Jan Eppink, Derk Jan. La vida d'un mandarí europeu: dins de la Comissió (en anglès). Lannoo Publishers, 2007, p. 20-31. ISBN 978-90-209-7022-7.
↑ ^12,00 ^12,01 ^12,02 ^12,03 ^12,04 ^12,05 ^12,06 ^12,07 ^12,08 ^12,09 ^12,10 ^12,11 ^12,12 ^12,13 ^12,14 Delors, Jacques; Arnaud, Jean-Louis. Memòries (en francès). Plon, 2004. ISBN 978-2-259-19292-7.
↑ Bussière, Éric; Dujardin, Vincent; Dumoulin, Michel; Ludlow, Piers; Brouwer, Jan Willem; Tilly, Pierre; Palmero, Élisabeth. La Comissió Europea 1973-86: Història i records d'una institució (en anglès). Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2014, p. 521-523. ISBN 978-92-79-29023-7.
↑ Bussière, Éric; Dujardin, Vincent; Dumoulin, Michel; Ludlow, Piers; Brouwer, Jan Willem; Tilly, Pierre; Palmero, Élisabeth. La Comissió Europea 1973-86: Història i records d'una institució (en anglès). Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2014, p. 521-523. ISBN 978-92-79-29023-7.
↑ «Directori dels Eurodiputats de la 2a legislatura» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 27 febrer 2025].
↑ «Acord de proclamació dels electes al Parlament Europeu» (en castellà). Junta Electoral Central, 02-07-1987. [Consulta: 28 febrer 2025].
↑ «Eleccions pel Parlament Europeu realitzades el 19 de juliol de 1987: relació dels eurodiputats electes» (en portuguès). Comissió Nacional d'Eleccions, 19-07-1987. Arxivat de l'original el 10-06-2007. [Consulta: 28 febrer 2025].
↑ Pöhle, Klaus. Forging Ahead: Parlament Europeu 1952-1988 (en anglès). 3. Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees, 1989. ISBN 92-823-0154-0.
↑ Drillien, Pierre; Consell d'Europa. European Yearbook 1987 (en francès). Martinus Nijhoff Publishers, 1989-06-30. ISBN 978-0-7923-0089-2.
↑ ^20,00 ^20,01 ^20,02 ^20,03 ^20,04 ^20,05 ^20,06 ^20,07 ^20,08 ^20,09 ^20,10 ^20,11 ^20,12 ^20,13 ^20,14 ^20,15 ^20,16 ^20,17 ^20,18 «Responsabilitats dels membres de la nova Comissió» (en anglès). Comissió Europea, 16-12-1988. [Consulta: 14 abril 2025].
↑ «Parlament sortint de 1989» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 28 febrer 2025].
↑ «Escons de partits nacionals i grups polítics - 1984-1989» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 28 febrer 2025].

[:2-1] Cepova-Fourtoy, Andrea «Cronologia de la integració europea 1945-2006». Cronologia de la integració europea 1945-2006. Documentation-Publications-Research Service, 2006. Arxivat de l'original el 20-07-2011 [Consulta: 16 març 2024].

[2] «Resolució de l'Assemblea Comuna inserint en el Reglament una disposició relativa a la constitució dels grups polítics» (en francès). Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, 16-06-1953. [Consulta: 15 març 2024].

[3] «Resultats de les eleccions europees de 1984» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 8 febrer 2025].

[4] «Parlament entrant de 1984» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 15 febrer 2025].

[5] «Escons de partits nacionals i grups polítics - 1984-1989» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 15 febrer 2025].

[:3-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 ^6,4 ^6,5 «Elecció del President del Parlament Europeu» (PDF) (en anglès). Parlament Europeu, 16-01-2007. [Consulta: 22 agost 2024].

[7] Gallego-Díaz, Soledad. «Groenlàndia decideix abandonar la CEE» (en castellà). El País, 25-02-1985. [Consulta: 27 febrer 2025].

[8] Reichart, Alexandre. «Groenlàndia, un precedent del 'brexit'» (en castellà). Alternativas económicas, 01-04-2020. [Consulta: 27 febrer 2025].

[9] «Historial de Finn Lynge al Parlament Europeu» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 27 febrer 2025].

[10] «Historial de John Iversen al Parlament Europeu» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 27 febrer 2025].

[:22-11] Derk Jan Eppink, Derk Jan. La vida d'un mandarí europeu: dins de la Comissió (en anglès). Lannoo Publishers, 2007, p. 20-31. ISBN 978-90-209-7022-7.

[:32-12] 12,00 ^12,01 ^12,02 ^12,03 ^12,04 ^12,05 ^12,06 ^12,07 ^12,08 ^12,09 ^12,10 ^12,11 ^12,12 ^12,13 ^12,14 Delors, Jacques; Arnaud, Jean-Louis. Memòries (en francès). Plon, 2004. ISBN 978-2-259-19292-7.

[:322-13] Bussière, Éric; Dujardin, Vincent; Dumoulin, Michel; Ludlow, Piers; Brouwer, Jan Willem; Tilly, Pierre; Palmero, Élisabeth. La Comissió Europea 1973-86: Història i records d'una institució (en anglès). Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2014, p. 521-523. ISBN 978-92-79-29023-7.

[:323-14] Bussière, Éric; Dujardin, Vincent; Dumoulin, Michel; Ludlow, Piers; Brouwer, Jan Willem; Tilly, Pierre; Palmero, Élisabeth. La Comissió Europea 1973-86: Història i records d'una institució (en anglès). Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2014, p. 521-523. ISBN 978-92-79-29023-7.

[15] «Directori dels Eurodiputats de la 2a legislatura» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 27 febrer 2025].

[16] «Acord de proclamació dels electes al Parlament Europeu» (en castellà). Junta Electoral Central, 02-07-1987. [Consulta: 28 febrer 2025].

[17] «Eleccions pel Parlament Europeu realitzades el 19 de juliol de 1987: relació dels eurodiputats electes» (en portuguès). Comissió Nacional d'Eleccions, 19-07-1987. Arxivat de l'original el 10-06-2007. [Consulta: 28 febrer 2025].

[:1-18] Pöhle, Klaus. Forging Ahead: Parlament Europeu 1952-1988 (en anglès). 3. Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees, 1989. ISBN 92-823-0154-0.

[:0-19] Drillien, Pierre; Consell d'Europa. European Yearbook 1987 (en francès). Martinus Nijhoff Publishers, 1989-06-30. ISBN 978-0-7923-0089-2.

[:12-20] 20,00 ^20,01 ^20,02 ^20,03 ^20,04 ^20,05 ^20,06 ^20,07 ^20,08 ^20,09 ^20,10 ^20,11 ^20,12 ^20,13 ^20,14 ^20,15 ^20,16 ^20,17 ^20,18 «Responsabilitats dels membres de la nova Comissió» (en anglès). Comissió Europea, 16-12-1988. [Consulta: 14 abril 2025].

[21] «Parlament sortint de 1989» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 28 febrer 2025].

[22] «Escons de partits nacionals i grups polítics - 1984-1989» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 28 febrer 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

Líders
II legislatura
Pierre Pflimlin, PPE des del dia 24 de juliol de 1984
Henry Plumb, DE des del dia 20 de gener de 1987
Estructura
Membres	434 (fins al 31/121985) 518 (a partir del 01/01/1986)

Grups polítics (a la constitució)	SOC: 130 PPE: 110 DE: 50 COM: 41 LD: 31 ADE: 29 ARC: 20 GDE: 16 NI: 7
Grups polítics (a la dissolució)	SOC: 166 PPE: 113 DE: 66 COM: 48 LDR: 45 ADE: 30 ARC: 20 GDE: 16 NI: 14
Lloc de reunió

Palau d'Europa, Estrasburg (França)
Lloc web
https://www.europarl.europa.eu/