Institut de Microelectrònica de Barcelona. Centre Nacional de Microelectrònica

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: IMB-CNM)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióInstitut de Microelectrònica de Barcelona. Centre Nacional de Microelectrònica
Dades bàsiques
Abreviació IMB-CNM
Tipus entitat institut de recerca
Història
Fundació 1985
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Afiliacions Consell Superior d'Investigacions Científiques

Web Lloc web oficial

Modifica les dades a Wikidata

L'Institut de Microelectrònica de Barcelona. Centre Nacional de Microelectrònica (IMB-CNM) és un centre que pertany al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que realitza activitats de recerca i desenvolupament en el disseny i la tecnologia de fabricació de circuits integrats, dispositius i materials semiconductors.[1][2]

Història i estructura[modifica]

Des de la seva creació, el 1985, en el si del Consell Superior d'Investigacions Científiques, emmarcat en el Pla Nacional de Microelectrònica,[3][2] les activitats del centre s’orienten cap a la modernització industrial, oferint a les empreses un conjunt de serveis, equips i personal especialitzat.[1]

En el moment de la seva creació, el CNM fou estructurat en tres departaments, distribuïts en dues seus, Barcelona i Madrid. Més endavant, l'any 1989 el CNM va adquirir l'estructura que posseeix en l'actualitat, amb la incorporació d'un grup d'investigació ja consolidat de la Universitat de Sevilla com a quart departament, amb seu en aquesta ciutat.[4] A poc a poc, a cadascuna d'aquestes seus se'ls van encomanant tasques més específiques. A Barcelona es va concentrar tota l'activitat microelectrònica relacionada amb el silici com a material base, tant pel que fa als aspectes de disseny com de tecnologia de fabricació, a la seu de Barcelona, a la seu de Madrid va quedar la tecnologia basada en els semiconductors compostos, no basats en silici, i Sevilla és un centre de desenvolupament dedicat prioritàriament al camp analògic.[2]

La seu de Barcelona està ubicada en el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, i ocupa una superfície de més de 8.000 m2, distribuïts en diversos edificis. Un d'ells, de 3.400 m2, allotja la direcció i l'administració del CNM, que és única per a les tres seus, i també els despatxos dels investigadors i els laboratoris no crítics. Entre els equipaments de l'IMB cal destacar l'anomenada "sala blanca", creada el 1991,[5] de 1000 m2, més endavant ampliada fins als 1500 m2, que diferencia el CNM de Barcelona de la majoria de centres d'investigació i dessenvolupament en el camp de la microelectrònica, d'Europa. Actualment, la "sala blanca" del CNM està situada entre les cinc més destacades de tota Europa.[2][6]

Actualment, l'IMB-CNM, és el major centre d'investigació i desenvolupament en microelectrònica d'Espanya. Les activitats de recerca i desenvolupament de l'IMB-CNM estan dedicades al camp dels Micro i Nano Sistemes Integrats.[7] L'IMB-CNM està ubicat a Bellaterra, a Cerdanyola del Vallès, al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dedicat a la investigació bàsica i industrial i aplicada. És membre del Clúster de Nanotecnologia de Barcelona-Bellaterra. L'IMB-CNM com a part del CSIC també és membre del Parc de Recerca de la UAB (PRUAB).

Entre les darreres actuacions d'investigació del IMB-CNM es troba el disseny i la fabricació dels components que l'octubre del 2018 van viatjar al planeta Mercuri en el marc de la missió BepiColombo, de forma conjunta entre l'Agència Europea de l'Espai i l'Agència Japonesa de l'Espai. Es tracta de 700 díodes de protecció de les cel·les fotovoltaiques dels panells solars que porten incorporades dues sondes que exploraran el planeta. S'espera que arribin a la seva destinació en set anys. Els panells solars estaran exposats a temperatures de 300 graus durant el dia i de fins a 150 sota zero a la nit. El llançament es realitzarà des de la base de Kourou, a la Guaiana Francesa, a bord d'un Ariane V.[8]

Amb el trancurs dels anys, l'activitat investigadora de l'IMB-CNM en tecnologies, dispositius i circuits integrats basats en la tradicional Micro i Nanoelectrònica ha evolucionat cap als camps de sensors, actuadors, sistemes microelectromecànics (MEMS), microsistemes i la seva integració com a part dels nous circuits electrònics i sistemes intel·ligents per donar-los una major funcionalitat. Les activitats d'R+D de l'IMB-CNM es complementen amb la formació d'estudiants, investigadors i enginyers i amb transferència de tecnologia a empreses.[9]

Premis i reconeixements al CNM [10][modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Rodríguez Burgui, Jorge «Centre Nacional de Microelectrònica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 2 desembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Martínez, Nacho «El Centro Nacional de Microelectrónica». Buran, Núm. 3, 1994, pàg. 46-50. ISSN: 2013-9713 [Consulta: 2 desembre 2018].
  3. «Orden de 24 de enero de 1985 por la que se crea en el seno del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, el Centro Nacional de Microelectrónica». BOE, Núm. 29, 02-02-1985, pàg. 2757 [Consulta: 2 desembre 2018].
  4. Lora Tamayo, Emilio «Centre Nacional de Microelectrònica - CSIC». Revista de Física, Vol. 5, 1993, pàg. 23-27 [Consulta: 2 desembre 2018].
  5. Cendros, Teresa «Los Reyes inauguran la nueva 'sala blanca' del Centro Nacional de Microelectrónica». El País, 12-04-1991 [Consulta: 6 desembre 2018].
  6. «MICRONANOFABS - Sala Blanca Integrada de Micro y Nano Fabricación del Centro Nacional de Microelectrónica del CSIC (SBCNM)». Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. [Consulta: 6 desembre 2018].
  7. «Instituto de Microelectrónica de Barcelona (IMB-CNM)». Digital.CSIC. [Consulta: 6 desembre 2018].
  8. «Components dissenyats i fabricats a l'Institut de Microelectrònica de Barcelona del CSIC viatgen a Mercuri». La Vanguardia, 18-10-2018 [Consulta: 3 desembre 2018].
  9. «Institute of Microelectronics of Barcelona». CNM. [Consulta: 6 desembre 2018].
  10. «Premis i reconeixements al Centre Nacional de Microelectrònica». UAB. [Consulta: 3 desembre 2018].

Enllaços externs[modifica]