Kunrei-shiki
 |
| Escriptura japonesa |
|---|
| Components |
|
Kana (仮名)
|
| Usos |
| Transliteració |
| [ Categoria ] |
El Kunrei-shiki (japonès: 訓令式ローマ字, hepburn: Kunrei-shiki rōmaji; lit. ‘sistema de lletres romanes ordenat pel gabinet’) també conegut com a sistema Monbusho (anomenat així per l'endònim del Ministeri d'Educació, Cultura, Esports, Ciència i Tecnologia) o sistema MEXT,[1] és un sistema de romanització per transliterar la llengua japonesa a l'alfabet llatí. El nom es transcriu Kunreisiki en el mateix sistema. S'ensenya en el currículum de l'escola primària aprovat pel Monbushō. L'ISO ha estandarditzat Kunrei-shiki amb la norma ISO 3602.
El Kunrei-shiki es basa en la romanització més antiga del Nihon-shiki, que es va modificar per al japonès estàndard modern. Per exemple, la paraula かなづかい, romanitzada kanadukai en Nihon-shiki, es pronuncia kanazukai en japonès estàndard modern i es romanitza com a tal en Kunrei-shiki. El sistema competeix amb l'antic sistema de romanització Hepburn, que va ser promogut per l'SCAP durant l'ocupació aliada del Japó després de la Segona Guerra Mundial.
Estatus legal
[modifica]El sistema es va promulgar originalment com a Ordre núm. 3 del Gabinet Japonès del 21 de setembre de 1937. Però com que aquesta ordre va ser derogada per l'SCAP (Comandant suprem de les forces aliades) durant l'ocupació del Japó, el govern la va revocar i la va tornar a decretar com a Ordre núm. 1 del Gabinet Japonès del 29 de desembre de 1954. Va ordenar l'ús del Kunrei-shiki en "l'expressió escrita del japonès en general". Es podien utilitzar ortografies alternatives específiques en les relacions internacionals i per seguir els precedents establerts.[2]
El Kunrei-siki ha estat reconegut, juntament amb el Nippon-siki, en ISO 3602:1989. Documentació-Romanització del Japonès (escriptura kana) per l'ISO. També ha estat reconegut per l'Institut Nord-americà d'Estàndards Nacionals (ANSI) després que retiressin el seu propi estàndard, ANSI Z39.11-1972 Sistema Estàndard Nacional Nord-americà per a la Romanització del japonès (Hepburn modificat), el 1994.
El gener de 2024, l'Agència d'Afers Culturals va proposar revisar l'Ordre del Gabinet de 1954 per fer del Hepburn el sistema de romanització estàndard del Japó.[3] Un esborrany de canvis es va publicar el juny de 2025.[4]
El 16 de desembre de 2025, el govern japonès va decidir emetre una notificació al gabinet el 22 de desembre revisant les normes nacionals sobre romanització per primera vegada en 70 anys, la qual cosa va convertir el sistema Hepburn en l'estàndard, en lloc del Kunrei-shiki.[5]
Ús
[modifica]A pesar del seu reconeixement oficial, el Kunrei-siki no ha aconseguit una acceptació popular ni dins ni fora del Japó. El govern generalment utilitza el sistema Hepburn Revisat per a romanitzar els noms i termes japonesos en contextos internacionals, així com en altres contextos menys específics com els passaports, noms d'estacions de metro i tren, i rètols i senyals. La majoria dels països utilitza el sistema Hepburn.
Atès que el sistema Kunrei-shiki està basat en la fonologia japonesa, als no-parlants de japonès de vegades se'ls fa estrany, en particular quan s'enfronten a noves combinacions de kana com ティーム (en la seva escriptura més tradicional チーム) team (equip, paraula presa de l'anglès). En Hepburn, aquestes dues escriptures es representarien de manera distinta com tīmu i chīmu respectivament, les quals ofereixen una indicació més precisa de la pronunciació en anglès. En la fonologia japonesa, no obstant això, els sons ティ "t'i" i チ "ti" són el mateix fonema, i es representen en Kunrei-siki com a t'îmu i tîmu respectivament. L'apòstrof ' indica "inestable, però identificat com el mateix so". Aquest tipus de lògica sovint confon als que no coneixen bé la fonologia japonesa.
| Exemple: tat-u | ||
| Conjugació | Kunrei | Hepburn |
| Mizen 1 | tat-a- | tat-a- |
| Mizen 2 | tat-o- | tat-o- |
| Ren'yô | tat-i- | tach-i- |
| Syûsi | tat-u. | tats-u. |
| Rentai | tat-e- | tat-e- |
| Meirei | tat-e. | tat-e. |
Avui dia, els que fan servir el Kunrei-siki són en la seva majoria parlants nadius del japonès (especialment dins del Japó) i lingüistes. El gran avantatge del Kunrei-siki és que és més capaç d'il·lustrar la gramàtica japonesa, ja que el sistema Hepburn fa que algunes conjugacions regulars semblin irregulars (vegeu la taula superior). El problema més seriós del sistema Hepburn és que canvia l'arrel verbal, quan, gramaticalment parlant, l'arrel no ha de canviar-se en cap cas.
| gojūon | yōon | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| あ ア a | い イ i | う ウ u | え エ e | お オ o | (ya) | (yu) | (yo) |
| か カ ka | き キ ki | く ク ku | け ケ ke | こ コ ko | きゃ キャ kya | きゅ キュ kyu | きょ キョ kyo |
| さ サ sa | し シ si | す ス su | せ セ se | そ ソ so | しゃ シャ sya | しゅ シュ syu | しょ ショ syo |
| た タ ta | ち チ ti | つ ツ tu | て テ te | と ト to | ちゃ チャ tya | ちゅ チュ tyu | ちょ チョ tyo |
| な ナ na | に ニ ni | ぬ ヌ nu | ね ネ ne | の ノ no | にゃ ニャ nya | にゅ ニュ nyu | にょ ニョ nyo |
| は ハ ha | ひ ヒ hi | ふ フ hu | へ ヘ he | ほ ホ ho | ひゃ ヒャ hya | ひゅ ヒュ hyu | ひょ ヒョ hyo |
| ま マ ma | み ミ mi | む ム mu | め メ me | も モ mo | みゃ ミャ mya | みゅ ミュ myu | みょ ミョ myo |
| や ヤ ya | (i) | ゆ ユ yu | (e) | よ ヨ yo | |||
| ら ラ ra | り リ ri | る ル ru | れ レ re | ろ ロ ro | りゃ リャ rya | りゅ リュ ryu | りょ リョ ryo |
| わ ワ wa | ゐ ヰ i | (u) | ゑ ヱ e | を ヲ o | |||
| ん ン n | |||||||
| sons sonors (dakuten) | |||||||
| が ガ ga | ぎ ギ gi | ぐ グ gu | げ ゲ ge | ご ゴ go | ぎゃ ギャ gya | ぎゅ ギュ gyu | ぎょ ギョ gyo |
| ざ ザ za | じ ジ zi | ず ズ zu | ぜ ゼ ze | ぞ ゾ zo | じゃ ジャ zya | じゅ ジュ zyu | じょ ジョ zyo |
| だ ダ da | ぢ ヂ zi | づ ヅ zu | で デ de | ど ド do | ぢゃ ヂャ zya | ぢゅ ヂュ zyu | ぢょ ヂョ zyo |
| ば バ ba | び ビ bi | ぶ ブ bu | べ ベ be | ぼ ボ bo | びゃ ビャ bya | びゅ ビュ byu | びょ ビョ byo |
| ぱ パ pa | ぴ ピ pi | ぷ プ pu | ぺ ペ pe | ぽ ポ po | ぴゃ ピャ pya | ぴゅ ピュ pyu | ぴょ ピョ pyo |
Notes
[modifica]- Quan he へ es fa servir com a partícula s'escriu e, no he (com en Nippon-siki).
- Quan ha は es fa servir com a partícula s'escriu wa, no ha.
- Quan wo を es fa servir com a partícula s'escriu o, no wo.
- Les vocals llargues s'indiquen mitjançant un circumflex, per exemple, la o llarga s'escriu ô.
- La n sil·làbica ん es romanitza n abans de consonant, però com a n' abans de vocal o y.
- Les consonants geminades es marquen doblant la consonant que segueix al caràcter っ.
- La primera lletra d'una frase, així com tots els noms propis, s'escriuen amb majúscules inicials.
- ISO 3602 té la forma estricta, vegeu Nippon-siki (Nihon-shiki).
Excepcions
[modifica]L'Ordre del Gabinet fa una excepció al gràfic anterior:
- En relacions internacionals i situacions en què un precedent previ dificultaria una reforma sobtada, també es pot utilitzar l'ortografia que dona el segon gràfic:
| しゃ sha | し shi | しゅ shu | しょ sho |
| つ tsu | |||
| ちゃ cha | ち chi | ちゅ chu | ちょ cho |
| ふ fu | |||
| じゃ ja | じ ji | じゅ ju | じょ jo |
| ぢ di | づ du | ||
| ぢゃ dya | ぢゅ dyu | ぢょ dyo | |
| くゎ kwa | |||
| ぐゎ gwa | |||
| を wo |
La clàusula excepcional no s'ha de confondre amb altres sistemes de romanització (com ara Hepburn) i no relaxa específicament altres requisits, com ara marcar les vocals llargues.
Referències
[modifica]- ↑ «What is Kunrei or Kunrei-shiki romanization?». sci.lang.japan. [Consulta: 24 juliol 2023].
- ↑ «Naikaku kokuzi». xembho.s59.xrea.com.
- ↑ «Hepburn-Style Romaji Likely to Become Standardized». The Japan News. Yomiuri Shimbun, 31-01-2024. Arxivat de l'original el February 3, 2024. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ NHK. «Japan govt. panel drafts first change to 'romaji' rules in about 70 years». NHK World Japan. Tokyo: NHK, 20-06-2025. Arxivat de l'original el June 21, 2025. [Consulta: 21 juny 2025].
- ↑ «ローマ字表記「ヘボン式」基本に、22日告示へ 70年ぶりの改定» (en japonès). Nikkei, 16-12-2025.