I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióI Legislatura de les Corts Espanyoles
Període franquisme (–)
Modifica les dades a Wikidata
Escut d'Espanya, vigent des de 1938 fins a 1945.
Escut d'Espanya, modificat en aquesta Legislatura i vigent des de 1945 fins a 1977.

La I Legislatura de les Corts Espanyoles, denominades per la dictadura del General Franco, "Corts Orgàniques" i que, a diferència dels parlaments dels estats democràtics, no representaven la sobirania popular, és resultat de les eleccions de 16 de març de 1943 i es van desenvolupar fins al 28 de febrer de 1946, conforme a la següent composició:[1]

Administració Local[modifica]

Escollits[modifica]

Les Diputacions provincials triarien a un representant que seria un alcalde o un regidor escollit majoritàriament representant als Municipis.[2]

Nats[modifica]

Alcaldes de capitals de província i de Ceuta i Melilla



Consellers Nacionals[modifica]

Procuradors designats són els membres del Tercer Consell Nacional del Movimiento on es combinaven els membres d'elecció directa del Cap d'Estat amb representants de les Milícies (Cap), Corts (President), de FET (President i Vicepresident de la Junta Política, Secretari general i vicesecretari general de FET, Delegats nacionals i Caps provinciale) i de l'IEP (presidente).[3]

Designats[modifica]

Nats[modifica]

  • Ministre Secretari General de FET y de las JONS
  • ViceSecretari General de FET y de las JONS
  • Secretari Nacional de Sindicats
  • Vice-Secretari del Movimiento
  • President de les Corts
  • President de l'Institut d'Estudis Polítics
  • Delegats Nacionals
  • Tresorer General de FET
  • Cap Directe de la Milícia
  • Caps províncials del Movimiento

Associacions, Col·legis i Cambres[modifica]

Designació de Procuradors dels col·legis de Metges, de Farmacèutics, d'Arquitectes i de Veterinaris, representant als Col·legis professionals, sent escollits pels seus Degans de forma majoritària entre els representants proposats. El President de l'Institut d'Enginyers Civils i un representant de les Associacions d'Enginyers que el constitueixen; dos representants dels Col·legis d'Advocats; dos representants dels Col·legis Mèdics. Un representant per cadascun dels següents Col·legis: d'Agents de Canvi i Borsa, d'Arquitectes, d'Economistes, de Farmacèutics, de Llicenciats i Doctors en Ciències i Lletres, de Llicenciats i Doctors en Ciències Químiques i Físic Químiques, de Notaris, de Procuradors dels Tribunals, de Registradors de la Propietat, de Veterinaris i dels altres Col·legis professionals de títol acadèmic superior que més endavant es reconeguin a aquests efectes, que seran triats pels respectius Col·legis Oficials. Tres representants de les Càmeres Oficials de Comerç; una de les Cambres de la propietat Urbana i un altre en representació de les Associacions d'Inquilins, elegits per les seves Juntes o òrgans representatius. Tots els triats per aquest apartat hauran de ser membres dels respectius Col·legis, Corporacions o Associacions que els escullin. La composició i distribució dels Procuradors compresos en aquest apartat podrà ser variada per llei, sense que el seu nombre total sigui superior a trenta.[4]

Institucions Culturals[modifica]

Edifici de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina al carrer Arrieta de Madrid.

El President de l'Instituto de España i dos representants elegits entre els membres de les Reials Acadèmies que el componen; el President del Consell Superior d'Investigacions Científiques i dos representants elegits pels seus membres.[5]

Membres del Govern[modifica]

Corresponents al IV Govern nacional d'Espanya (1942-1945).[6]

Organització Sindical[modifica]

Serien Procuradors per funció sindical els Sotssecretaris de FET, el Delegat nacional de sindicats, l'Inspector general de sindicats, els Caps de les Obres socials sindicals i dels Serveis nacionals, i els Caps dels sindicats nacionals; serien també els triats per les Juntes sindicals dels Sindicats nacionals, tres per cada sindicat, un per empresaris, per tècnics i obrers.[9] Són els cent cinquanta representants de l'Organització Sindical.

Elegits[modifica]

Pel matí de l'1 de novembre de 1942 es reuniren al Sindicat Nacional les corresponents Juntes Sindicals Centrals a fi de procedir a l'elecció dels representants sindicals a les Corts Espanyoles. El resultat fou el següent[10]

  • Sindicat Nacional d'Aigua, Gas i Electricitat
  • Sindicat Nacional del Sucre
  • Sindicat Nacional de Banca i Borsa
  • Sindicat Nacional de Cereals
  • Sindicat Nacional de Combustible
  • Sindicat Nacional de la Construcción
  • Sindicat Nacional de l'Espectacle
  • Sindicat Nacional de Fruites i Productes Hortícoles
  • Sindicat Nacional de Ramaderia
  • Sindicat Nacional d'Hosteleria i Similars
  • Sindicat Nacional d'Indústries Químiques
  • Sindicat Nacional de la Fusta i Suro
  • Sindicat Nacional del Metall
  • Sindicat Nacional de l'Olivera
  • Sindicat Nacional de Paper, Premsa i Arts Gràfiques
  • Sindicat Nacional de Pesca
  • Sindicat Nacional de La Pell
  • Sindicat Nacional de Productes Colonials
  • Sindicat Nacional de l'Assegurança
  • Sindicat Nacional de Tèxtil i Confecció
  • Sindicat Nacional de Transports i Comunicacions
  • Sindicat Nacional de la Viny Cerveses i Begudes
  • Sindicat Nacional del Vidre i Ceràmica

Nats[modifica]

  • Delegat Nacional de Sindicats
  • ViceSecretaris
  • Assemblea de Procuradors Sindicals
  • Obres Sindicals
  • Institut d'Estudis Polítics
  • Servei Sindical d'Estadística i Col·locació
  • Sindicats Nacionals

Designats per la Junta Extraordinària de la Delegació Nacional de Sindicats[modifica]

En el matí de l'1 de novembre de 1942 es reuní en la Delegació Nacional de Sindicats la Junta Extraordinària, sota la presidència del delegat nacional i integrada pel secretari nacional d'aquest organisme, els vicesecretaris nacionals, caps Socials i Serveis, així com tots els caps de Sindicats Nacionals.

La Junta va procedir a la designació d'una llista de persones que es proposen a la Secretaria General del Movimiento per cobrir els llocs assignats a l'Organització Sindical per la llei de Corts, no proveïts pels mitjans de designació especificats en els articles primer i segon del decret de convocatòria de 14 d'octubre de 1942.[14]

Presidents d'Alts Organismes[modifica]

En aquesta legislatura només figura amb aquesta condició el Tribunal Suprem de Justícia els presidents delqual durant la legislatura foren:[15] El President del Tribunal Suprem de Justícia, el del Consell d'Estat, el del Consell Supremo de Justícia Militar, el del Tribunal de Comptes del Regne i el del Consell d'Economia Nacional.

Rectors d'Universitat[modifica]

Els Rectors de les Universitats[16]

Designats pel Cap d'Estat[modifica]

Aquelles persones que per la seva jerarquia eclesiàstica, militar o administrativa, o pels seus serveis rellevants a la Pàtria, designi el Cap d'Estat, escoltat el Consejo del Reino, fins a un número no superior a vint-i-cinc.[4]

Curiositats i anècdotes[modifica]

Poques persones saben que la primera llei enviada pel quart Govern nacional d'Espanya (1942-1945) a les Corts Espanyoles va ser rebutjada per aquestes. Es tractava de la reforma de les càmeres oficials de la propietat urbana, a fi de donar-hi entrada als inquilins en igualtat amb els propietaris, permetent d'aquesta manera establir contractes-tipus vàlids per tots i procediments d'arbitratge. Va ser rebutjada el 14 de maig per la Ponència designada perquè interferia les facultats dels ajuntaments i de l'Organització Sindical.[19]

Referències[modifica]

  1. Constituïdes basant-se en l'Apartat i), article 2 de la Llei de Creació de las Corts Espanyoles de 17 de juliol de 1942 (BOE nº 200, de 19 de juliol de 1942)
  2. El dia primer de novembre, a les deu hores, es reuniran al saló d'Actes de cadascuna de les Diputacions Provincials el seu ple i procedirà a l'elecció d'un representant dels Municipis de la província. L'elecció recaurà en un Alcalde o regidor de qualsevol dels Municipis de la província, amb excepció de la capital. Apartat i), article 2 de la Llei de Creació de les Corts Espanyoles Decret de 14 d'octubre de 1942, sobre designació de procuradors en Corts representant als Municipis (BOE nº 288, de 15 d'octubre de 1942)«PDF».
  3. Apartat b), artícle 2º de la Llei de Creació de las Corts Espanyoles. Decret de 23 de novembre de 1942 pel que es modifica la composició del Consell Nacional de FET y de las JONS i es nomenen els membres del tercer Consell Nacional
  4. 4,0 4,1 Apartat i), article 2n de la Llei de Creació de les Corts Espanyoles de 17 de juliol de 1942
  5. Apartado h), article 2n de la Llei de Creació de les Corts Espanyoles de 17 de juliol de 1942
  6. Apartat a), article 2n de la Llei de Creació de las Corts Espanyoles
  7. El 3 d'agost de 1944 va morir Francisco Javier Gómez-Jordana y Souza i fou substituït l'11 d'agost per José Félix de Lequerica y Erquiza
  8. El 16 de març de 1943 Esteban Bilbao y Eguía, nomenat president de les Corts Espanyoles se substituït per Eduard Aunós Pérez
  9. Apartat d), article 2º de la Llei de Creació de les Corts Espanyoles. Article 3r del Decret de 14 d'octubre de 1942, sobre representació sindical en Corts (BOE nº 288, de 15 d'octubre de 1942)
  10. Diari ABC 03/11/1942
  11. No figura en la relació del Congrés però sí al Diari ABC,
  12. Al diari ABC figura com a obrer del Sindicat Nacional de l'Espectacle
  13. Buscador Históric de Diputats Consultat el 18 de setimbre de 2011
  14. Diari ABC 03/11/1942, pàgines 8 i 9
  15. Apartat c), article 2n de la Llei de Creació de les Corts Espanyoles
  16. Apartat 9), article 2n de la Llei de Creació de les Corts Espanyoles de 17 de juliol de 1942
  17. 17,0 17,1 Data de baixa la de sessió en la que es comunica la seva mort. (BOCE nº 71, pàgina 1447)
  18. Data de baixa de la sessió en la que es comunica la seva mort (BOCE nº 61, pàgina 1164)
  19. Arxiu de la Fundació Francisco Franco, lligall 150, número 13. Citat per Luis Suárez Fernández Franco, Barcelona, Ariel, 2005. ISBN 84-344-6781-X, página 247