I Medici

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióEls Mèdici
Sandro Botticelli - Giuliano de' Medici - Google Art Project.jpg
Títol original I Medici
Forma musical òpera
Compositor Ruggero Leoncavallo
Llibretista Ruggero Leoncavallo
Llengua original italià
Font literària Stanze de Poliziano
Composició 1890-1893
Actes quatre
Estrena
Data 10 de novembre de 1893
Escenari Teatro Dal Verme de Milà
Modifica dades a Wikidata

I Medici (Els Mèdici) és una òpera en quatre actes composta per Ruggero Leoncavallo sobre un llibret italià del mateix compositor, basat en Stanze de Poliziano. S'estrenà al Teatro Dal Verme de Milà el 10 de novembre de 1893.[1]

Musicalment, s'aprecia una calara influència wagneriana. Es tracta en realitat de la primera part d'un tríptic titulat Crepusculum. La trilogia de Leoncavallo havia d'incloure el següent:

  • I Medici
  • Savonarola
  • Cesare Borja

Només va compondre la primera, i Leoncavallo va definir aquest Crepusculum inacabat com una epopeia nacional i filosòfica per la glòria de Florència i el Renaixement italià.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

El nom de Ruggero Leoncavallo estarà sempre lligat al de Pietro Mascagni. Tots dos compositors van trobar aclamació molt d'hora amb òperes d'un sol acte, i des d'aquell moment l'aparellament de Cavalleria Rusticana de Mascagni i Pagliacci de Leoncavallo són un dels pilars més populars de la majoria dels teatres d'òpera. La trista ombra d'aquest imponent èxit també cau en els dos compositors, ja que mai més van aconseguir crear una altra obra tan estimada. Leoncavallo, de fet, hauria preferit molt més que el seu nom fos vinculat, per improbable que sembli, amb la de Richard Wagner. Leoncavallo es considerava més educat musicalment que els seus contemporanis italians, entre ells Puccini, que va fer que La bohème de Leoncavallo quedés en l'oblit.[2]

Efectivament, Leoncavallo, inusualment entre els compositors italians, provenia d'un ambient adinerat i culte. Va tenir professors de primer nivell de piano i composició d'òpera a Nàpols. Després es va traslladar a Bolonya, el centre d'excel·lència acadèmica a Itàlia, on va ampliar la seva formació amb estudis en la literatura i la filosofia. També, sens dubte, es va submergir en les discussions sobre les òperes de Wagner en una ciutat que havia acollit l'estrena italiana de les obres del gegant alemany amb Lohengrin el 1871. Com Wagner, va escriure tant el llibret com la música.[3]

El 1876, Leoncavallo tenia només dinou anys i es va reunir amb el mestre alemany establert a Bolonya durant la posada en escena de Rienzi en aquella ciutat. No només això, Leoncavallo va revelar a Wagner la seva intenció de crear una trilogia musical filosòfica, patriòtica i èpica: Crepusculum. Un projecte posat en marxa amb grans esperances i expectatives, però que mai va acabar. De fet, el començament va ser prometedor, ja que el 1893, disset anys després de la seva trobada amb Wagner, Leoncavallo aconsegueix representar al Teatre Dal Verme de Milà la primera part de la trilogia, I Medici. El compositor napolità va necessitar molts anys de treball i estudi dels textos sobre Poliziano, Lorenzo de Mèdici i Giosuè Carducci. Segons Leoncavallo, la inspiració li havia arribat inevitablement del compositor teutònic, tant per la recerca d'un veritable poema nacional com per expressar els sentiments en italià. A I Medici, els nivells elegits van ser tres, diferents entre si, la conjura dels Pazzi, la història d'amor i l'entorn històric.[4]

El 1886, Leoncavallo estava treballant com a pianista en un bar de París. Allà va conèixer a Victor Maurel, que el va recomanar a Giulio Ricordi. El 1887 retorna a Itàlia i Ricordi li encarrega l'escriptura del llibret de Manon Lescaut de Puccini. El llibret no va agradar a Puccini i Ricordi el va descartar. Enfadat, Leoncavallo a compondre Pagliacci per al rival de Ricordi, Sanzogno, amb el mateix Laurel de protagonista. Inesperadament Pagliacci esdevé un èxit rotund, i Leoncavallo una celebritat.[5]

Per al següent treball, Leoncavallo va voler començar amb la primera part del seu somni, ajudat de nou per Sanzogno. No va tardar gaire temps per completar la partitura, mentre que l'elenc de cantants elegits va ser del més alt nivell.[4] Les exigències musicals de I Medici, i en particular les del cantant tenor Giuliano, es pot mesurar per l'elenc de l'estrena amb el gran Tamagno, creador de l'Otello de Verdi. Adelina Stehle va crear el paper de Simonetta[3]

Representacions[modifica | modifica el codi]

Sanzogno va organitzar l'estrena de I Medici a Milà el 1893, que en un principi va ser reeixida però, maltractada pels crítics, va tenir molt poques produccions.[5]

Repartiment estrena[modifica | modifica el codi]

Rol[1][6] Veu[1][6] Elenc estrena[1]
9 de novembre de 1893
(Director: Rodolfo Ferrari)
Giuliano de' Medici tenor Francesco Tamagno
Lorenzo de' Medici baríton Ottorino Beltrami
Simonetta Cattanei soprano lirico Adelina Stehle-Garbin
Fioretta de' Gori soprano drammatico Adele Gini Pizzorni
Giambattista da Montesecco baix Giovanni Scarneo
Francesco Pazzi baix Ludovico Contini
Bernardo Bandini Baroncelli tenor Giovanni Pagliano
Il Poliziano baríton Vittorio Bellati
Arquebisbe Salviati bass Gaetano Biancardi
Mare de Simonetta mezzosoprano Federica Casali

Argument[modifica | modifica el codi]

L'òpera està ambientada a la Itàlia del Renaixement i es refereix a intrigues que se centren al voltant de la família Mèdici. Julià de Mèdici estima Simonetta Cattanei, qui intenta advertir-lo que hi ha una conspiració contra la seva família. Però ella és morta per Montesecco, un assassí contractat pel papa Sixte V. Julià resulta mort pels conspiradors, però Lorenzo de Mèdici s'escapa amb l'ajuda del poeta Poliziano. Després guanya el suport del seu poble, que linxa als conspiradors.

Anàlisi musical[modifica | modifica el codi]

Les crítiques varen parlar aviat d'una mala interpretació italiana del wagnerianisme. L'acció històrica en quatre actes es desenvolupa a Florència, més precisament en el període comprès entre 1471 i 1478, quan era senyor de Florència Lorenzo de Mèdici. El fet polític és clar, doncs, mentre que el sentimental té a veure amb Giuliano de' Mèdici, l'amor del qual està entre Simonetta Cattanei i Fioretta De' Gori. La primera mor, mentre Giuliano és víctima de la famosa conjura dels Pazzi i és assassinat a l'església de Santa Reparata. Lorenzo va aconseguir escapar, amb el suport crucial de Poliziano, i a continuació va prendre el poder. Les opcions de Leoncavallo eren molt erudites i compromeses, com per exemple les cançons per ballar, diverses danses i la música incidental utilitzada, encara que els duos són típicament segle XIX.[4]

El quart acte està clarament inspirat en Els mestres cantaires de Nuremberg, amb el cant coral, la missa i les oracions que tenen lloc dins de la Santa Reparata abans de l'atac contra Giuliano. Una part important de l'obra es dedica a Poliziano, és a dir, la part central del segon acte, un moment fonamental per al drama, ple d'idees i de cultura artística. L'element teatral no va ser apreciat en el transcurs de la primera presentació el 9 de novembre, amb una crítica que es va perllongar al llarg del temps. Per això, a Itàlia no es va reconèixer plenament els esforços reeixits de Leoncavallo, a diferència del que va passar a Alemanya, on el kaiser Guillem II pensava que I Medici glorificava la història d'Itàlia.[4]

L'elogi esmentat del kaiser no va ser suficient per portar a terme el Crepusculums. Les connexions dramàtiques més aviat pobres i complicades entre les diferents parts de la història han impedit que aquesta acció històrica entrés definitivament en el repertori, i menys de premetre conèixer les dues parts restants, una dedicaa a Savonarola i l'altra a Cèsar Borja. Malgrat els defectes i crítiques, però, l'orquestració i l'escriptura coral són molt bones, amb la part de tenor, la de Giuliano de Medici, la més difícil de totes.[4]

Enregistraments[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Almanacco 9 de novembre de 1893» (en italià). AmadeusOnline.
  2. Mullins, Chris operatoday.com, 28-12-2011.
  3. 3,0 3,1 Farr, Robert J. «Ressenya del disc a musicweb-international.com». .
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Ricci, Simone «La trilogia mancata di Leoncavallo». operalibera.net.
  5. 5,0 5,1 Randel, Don Michae. The Harvard Biographical Dictionary of Music. Harvard University Press, 1996, p. 498. ISBN 9780674372993. 
  6. 6,0 6,1 Robert J. Farr. «Review - Leoncavallo - I Medici». MusicWeb International, Agost 2010.