Iaai (llengua)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaIaai
hwen Iaai
Parlants
4.078 (2009)[1] principalment a Nova Caledònia
Rànquing -
Parlat a Ouvéa
Classificació lingüística

Llengües austronèsies
   Llengües malaiopolinèsies
    llengües oceàniques
     Llengües oceàniques meridionals
      Llengües canac

       Iaai
Institució de normalització Acadèmia de les Llengües Canac
Codis
ISO 639-2 iai
ISO 639-3 iai
Glottolog iaai1238
IETF iai
Modifica dades a Wikidata

Iaai ([jaːi]) és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'illa d'Ouvéa, a les illes Loyauté, Nova Caledònia. Té al voltant de 4.078 parlants nadius,[2] però no gaudeix de l'estatut de llengua regional de França, tot i ser la sisena llengua kanak en nombre de parlants.[3] Tot i així s'ensenya en algunes escoles. Comparteix el seu espai amb el fagauvea, una llengua polinèsica.

La principal font d'informació sobre la llengua iaai són les diverses publicacions de les lingüistes Françoise Ozanne-Rivierre i Claire Moyse-Faurie de LACITO-CNRS.

Fonologia[modifica]

L'iaai és notable per la seva gran inventari de fonemes inusuals,,[4] en particular les seves consonants, amb una rica varietat de nasals sordes i aproximants. Potser és l'única llengua al món que posseeix una nasal retroflexa sorda.

Vocals[modifica]

L'iaai té deu qualitats vocals, totes les quals poden ser llargues i curtes. Hi ha poca diferència de qualitat en funció de la longitud.[5]

Frontal
no arrodonida
Frontal
arrodonida
Central Posterior
no arrodonida
Posterior
arrodonida
Tancada i iː y yː u uː
Semitancada e eː ø øː ɤ ɤː o oː
Semioberta [œ œː] ɔ ɔː
Oberta æ æː a aː

Consonants[modifica]

L'iaai té una distinció de sonoritat inusual en la seva sonorants, així com diverses coronals. A diferència de la majoria de les llengües canac, les oclusives sonores no són prenasalizades.[5]

(Palatalitzada)
labial
Labiovelaritzada
labial
Denti-
alveolar
Alveolar Retroflex Pre-palatal Velar Glotal
Oclusiva Sorda p ʈ c k
Sonora (b) ɖ ɟ ɡ
Nasal Sorda m̥ʷ n̪̥ ɳ̊ ɲ̊ ŋ̊
Sorda m ɳ ɲ ŋ
Fricativa Sorda f θ s ʃ x
Sorda ð
Aproximant Sorda ɥ̊ h
Sorda ɥ w l (vowel)
Bategant ɽ

Referències[modifica]

  1. Fitxa del Iaai a Ethnologue
  2. Dotte 2012.
  3. Només cinc de les 29 llengües canac (en l'informe Cerquilini de 1999 o 40 segons l'Acadèmia de les Llengües Canac) tenen aquest estatut: Iaai (illa de Lifou), Nengone (illa de Maré), A'jië (al voltant de Houaïlou), Paicî (al voltant de Poindimié) i Xârâcùù (vora Canala i Thio).
  4. Les principals fonts sobre la fonologia del iaai sóne Ozanne-Rivierre (1976); Maddieson i Anderson (1994).
  5. 5,0 5,1 Vegeu Maddieson & Anderson (1994).

Bibliografia[modifica]

  • Dotte, Anne-Laure. «Integration of loan verbs in Iaai (Loyalty Islands, New Caledonia)». A: , 2012 [Consulta: 26 juny 2012]. .
  • Maddieson, Ian, & Victoria Anderson (1994). "Phonetic Structures of Iaai". In UCLA Working Papers in Phonetics 87: Fieldwork Studies of Targeted Languages II.
  • (francès) Miroux, Daniel. Parlons Iaai, Ouvéa, Nouvelle-Calédonie. Paris: L'Harmattan, 2011. .
  • (francès) Ozanne-Rivierre, Françoise. Le Iaai : langue mélanésienne d'Ouvéa (Nouvelle-Calédonie). Phonologie, morphologie, esquisse syntaxique. Paris: Société d'études linguistiques et anthropologiques de France, 1976. .
  • (francès) Ozanne-Rivierre, Françoise. Dictionnaire iaai. Paris: Société d'études linguistiques et anthropologiques de France, 1984. .
  • (francès) Ozanne-Rivierre, Françoise. «L'aire coutumière iaai». A: Les Langues de France. Paris: PUF, 2003. .
  • Ozanne-Rivierre, Françoise. «Spatial deixis in Iaai (Loyalty Islands)». A: Spatial deixis in Oceanic languages. Canberra: Pacific Linguistics, 2004. .

Enllaços externs[modifica]