Iacopo da Varazze
 Crucifixió, fresc d'Ottaviano Nelli, s. XIV, mostrant el bisbe Jacopo de Voragine amb el seu llibre a la mà (Foligno, capella del Palazzo Trinci) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Jacopo da Varazze, Giacomo da Varagine c. 1228  Gènova (Itàlia) |
| Mort | 13 juliol 1298 ↔ 14 juliol 1298 (69/70 anys) Gènova (Itàlia) |
| Sepultura | S. Domenico de Gènova |
| Arquebisbe de Gènova | |
| 1292 – juliol 1298 ← Opizo (en)  – Porchetto Spinola (en) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teologia i activitat literària |
| Ocupació | bisbe catòlic (1292 (Gregorià)–), cronista, arquebisbe, escriptor, teòleg, religiós cristià, sacerdot catòlic, traductor |
| Orde religiós | Dominics |
| Consagració | Latino Malabranca Orsini (en) |
| Beat, bisbe | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 1816 nomenat per Pius VII |
| Pelegrinatge | Varazze (Capella del beat Jacopo), Gènova |
| Festivitat | 13 de juliol (17 de juliol a Gènova) |
| Iconografia | Com a bisbe, amb un llibre; posant pau entre dos cavallers que lluiten |
| Obra | |
Obres destacables
| |
 | |
Jacopo da Varazze o da Varagine, conegut també en català com a Jaume de Voràgine (Varazze, ca. 1230 - Gènova, 1298 o 99) va ser un frare dominic, arquebisbe de Gènova i conegut com a autor de la Legenda sanctorum o Llegenda àuria una de les obres més conegudes de l'Edat mitjana europea.[1] Va ser proclamat beat e 1816.
Biografia[modifica]
Havia nascut a Varagine, actual Varazze, a la costa de Ligúria. Va entrar a l'Orde de Sant Domènec el 1244 i el 1265 esdevingué prior del convent i, dos anys després, provincial de Llombardia fins al 1285.
El 1292 va ser nomenat arquebisbe de Gènova fins a la seva mort, el 1298. Hi destacà en els seus esforços per pacificar la ciutat, que patia la lluita entre els partits dels güelfs i gibel·lins.
Obres literàries[modifica]
- Article principal: Llegenda àuria
La seva fama es deu a l'obra hagiogràfica que va escriure en llatí a partir dels anys seixanta del segle xiii, coneguda com a Llegenda àuria (Legenda sanctorum). L'obra, molt difosa arreu d'Europa, va tenir una gran influència en la literatura i l'art medievals, servint com a font iconogràfica a molts artistes. Se'n feu una traducció al català, impresa a Barcelona per Joan Rosenbach, l'any 1494.
També va escriure, sempre en llatí, sermons i una crònica de Gènova (Chronicon januense).
Des de la seva mort, va rebre culte a Gènova, que va ser confirmat el 1816 pel papa Pius VII.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iacopo da Varazze |
- Sermones.net Arxivat 2009-03-18 a Wayback Machine.: Thesaurus sermonum Iacobi de Voragine (francès - llatí)
- Biografia (anglès)
Bibliografia[modifica]
- Jacopo da Varazze; Maneikis Kniazzeh, Charlotte S (editora); Neugaard, Edward J. (editor); Coromines, Joan. Vides de Sants Rosselloneses Traducció catalana del S. XIII de la Llegenda Daurada de Jacopo da Varazze. Barcelona: Rafael Dalmau, 1977 (Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 48, 51 i 53). ISBN 842320099X.
- Iacopo da Varazzeː La leyenda dorada. 2 volums. Madridː Alianza, 2016 ISBN 9788491043904
- Iacopo da Varazzeː Llegenda àuria. Olotː Aubert, 1976