Ian Nepómniasxi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIan Nepómniasxi
Ian Nepomniachtchi Tal Memorial 2018.jpg
Ian Nepómniasxi el 2018 Modifica el valor a Wikidata
Nom originalЯн Александрович Непомнящий
Ian Aleksàndrovitx Nepómniasxi
Biografia
Naixement14 juliol 1990 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Briansk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRússia
FormacióRussian State Social University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaRússia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (2007)
3 cops Campió d'Europa infantil (Sub-10: 2000), Sub-12: (2001, 2002)
Campió del món Sub-12 (2002)
Campió d'Europa absolut (2010)
Campió de Rússia (2010)
Punts Elo (màx.)2.789 (març 2021)
Identificador FIDE4168119 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2018Olimpíada d'escacs de 2018
2016Olimpíada d'escacs de 2016
2014Olimpíada d'escacs de 2014
2010Olimpíada d'escacs de 2010 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (2007)
3 cops Campió d'Europa infantil (Sub-10: 2000), Sub-12: (2001, 2002)
Campió del món Sub-12 (2002)
Campió d'Europa absolut (2010)
Campió de Rússia (2010)
Lloc webnepochess.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ian.nepomniachtchi Twitter: lachesisq Instagram: lachesisq Youtube: UCQla9v_FeIGUqlmtVWZopqw Modifica el valor a Wikidata

Ian Aleksàndrovitx Nepómniasxi (en rus: Ян Непомнящий, nascut a Briansk el 14 de juliol de 1990), és un jugador d'escacs rus, que té el títol de Gran Mestre des de 2007.

A la llista d'Elo de la FIDE del febrer de 2021, hi tenia un Elo de 2789 punts, cosa que en feia el jugador número 1 (en actiu) de Rússia,[1] i el 4t millor jugador del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2789 punts, a la llista del gener de 2021 (posició 4 al rànquing mundial absolut).[2]

Resultats destacats en competició[modifica]

En Nepomniachtchi ha guanyat el Campionat d'Europa per edats tres cops, el 2000 en categoria Sub-10, i el 2001 i 2002 en categoria Sub-12. El 2002 va guanyar també el Campionat del món Sub-12.[3][4]

Va estudiar escacs a l'acadèmia d'Ievgueni Baréiev, però en fou expulsat a l'edat de quinze anys per mala conducta.[5] El 2004 va vèncer en el Campionat de Rússia Sub-18, i participà en el II Matx Rússia-Xina, a Moscou, com a primer tauler júnior de l'equip, i hi feu 5/6 punts, el millor resultat de l'esquadra russa.[6] El 2005 fou segon al Campionat del món Sub-16 a Belfort (el campió fou Alex Lenderman).[7]

El febrer de 2008 va guanyar a Moscou l'Aeroflot Open;[8] es tracta de l'obert d'escacs més fort del món, i hi va realitzar una performance de 2822. Aquesta victòria el va classificar per a l'edició del 2008 del Dortmund Sparkassen Chess Meeting, on hi fou segon (ex aequo amb d'altres tres jugadors), i a mig punt del campió, Péter Lékó.[9]

El 2010, amb només 19 anys, va guanyar el Campionat d'Europa individual absolut celebrat a Rijeka, Croàcia, per davant de Baadur Jobava (2n) i d'Artiom Timoféiev (3r), amb una puntuació de 9/11.[10][11] El desembre de 2010 es va proclamar Campió de Rússia absolut, en empatar amb Serguei Kariakin (amb 7/12 punts), i finalment vèncer-lo en el desempat.[12]

Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[13][14] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi va tenir una raonable actuació; avançà fins a la tercera ronda, quan fou eliminat per Gata Kamsky (3-1).[15]

Fou vuitè al Campionat d'Europa d'escacs individual de 2013 a Legnica, Polònia, empatat amb altres jugadors amb 8 punts d'11 possibles (el campió fou Oleksandr Moissèienko).[16][17]

L'octubre de 2013, a Nijni Nóvgorod, fou subcampió de Rússia, després de perdre un matx de desempat a ràpides contra Piotr Svídler.[18]

L'abril de 2015 de nou fou campió de l'Aeroflot Open amb 7 punts de 9, els mateixos punts que Daniil Dubov però amb millor desempat.[19] L'octubre de 2015 fou segon al Campionat del món d'escacs actius amb 10½ punts de 15, els mateixos punts que Teimur Radjàbov i Leinier Domínguez Pérez, i a un punt del campió Magnus Carlsen.[20] El 2016 fou segon a la Copa del President del Kazakhstan, de semiràpides, celebrada a Almaty, superat al desempat (per nombre de victòries) per Farrukh Amonatov.[21]

De l'1 a l'11 de desembre de 2017, va competir al London Chess Classic 2017, l'esdeveniment final del Grand Chess Tour. Hi va empatar al primer lloc amb Fabiano Caruana amb 6/9 (+3–0=6), qui el va derrotar 2½–1½ al desempat a ràpides.[22]

El gener de 2019 fou tercer a la 81a edició del torneig Tata Steel, un punt i mig per sota del campió, Magnus Carlsen.[23]

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Rússia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 28 febrer 2021].
  2. ↑ «Evolució Elo de Ian Nepómniasxi» (en anglès). FIDE consulta= 28 de febrer de 2021.
  3. ↑ «World Youth Chess Championship 2002» (en anglès). TWIC. [Consulta: 10 juny 2011].
  4. ↑ «Campionats del món per edats: campions» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 10 febrer 2014].
  5. ↑ «Entrevista amb Ievgueni Baréiev». [Consulta: 8 desembre 2009]. (rus)
  6. ↑ «2nd Russia-China match: Moscow 2004» (en anglès). olimpbase.org. [Consulta: 7 maig 2011].
  7. ↑ «Trouble at the Youth Championship in Belfort» (en anglès). Chessbase, 08-05-2005. [Consulta: 11 octubre 2014].
  8. ↑ Nepomniachtchi wins Aeroflot Open 2008 a Chessbase (anglès)
  9. ↑ «Sparkassen Chess Meeting 2008» (en anglès). TWIC. [Consulta: 28 novembre 2011].
  10. ↑ «Ian Nepomniachtchi is European Chess Champion». Chessdom. [Consulta: 1r setembre 2010].
  11. ↑ Resultat del Campionat d'Europa al lloc web de ChessBase (anglès)
  12. ↑ «Reportatge del campionat rus de 2010» (en anglès). chessvibes.com, 23-12-2010. [Consulta: 22 abril 2011].
  13. ↑ FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
  14. ↑ «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
  15. ↑ «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. [Consulta: 25 novembre 2011].
  16. ↑ Mark Crowther. «14th European Individual Championships 2013» (en anglès), 16-05-2013. [Consulta: 29 juliol 2013].
  17. ↑ «Campionat d'Europa absolut 2013: Classificació final». chess-results.com. [Consulta: 29 juliol 2013].
  18. ↑ Crowther, Mark. «66th Russian Championship Super Final 2013» (en anglès). New In Chess, 14-10-2013. [Consulta: 28 desembre 2013].
  19. ↑ «Aeroflot Open 2015 A». chess-results.com. [Consulta: 18 novembre 2015].
  20. ↑ «Campionat del món d'escacs ràpids 2015» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2015].
  21. ↑ McGourty, Colin. «Amonatov shocks stars to win $30,000 Eurasian Cup» (en anglès).
  22. ↑ Peterson, Macauley. «Caruana wins London Classic, but Carlsen takes the Tour». ChessBase, 12-12-2017.
  23. ↑ Wittmann, Nadja «Magnus Carlsen gana el Torneo Tata Steel Chess 2019». Chessbase, 27-01-2019 [Consulta: 28 febrer 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ian Nepómniasxi



Títols
Precedit per:
Serguei Kariakin 		Campió del món Sub-12
2002 		Succeït per:
Wei Chenpeng
Precedit per:
Ievgueni Tomaixevski 		Campió d'Europa absolut
2010 		Succeït per:
Vladímir Potkin
Precedit per:
Aleksandr Grisxuk 		Campió de Rússia
2010 		Succeït per:
Piotr Svídler
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ian_Nepómniasxi&oldid=26505369»