Ian Nepómniasxi
 Ian Nepómniasxi el 2018 | |
| Nom original | Ян Александрович Непомнящий Ian Aleksàndrovitx Nepómniasxi |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 de juliol de 1990 Briansk, RSFS de Rússia |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Rússia |
| Formació | Russian State Social University (en)   |
| Activitat | |
| Ocupació | Jugador d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | Rússia |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | Gran Mestre (2007) 3 cops Campió d'Europa infantil (Sub-10: 2000), Sub-12: (2001, 2002) Campió del món Sub-12 (2002) Campió d'Europa absolut (2010) Campió de Rússia (2010) |
| Punts Elo (màx.) | 2.773 (novembre 2019) |
| Identificador FIDE | 4168119 |
| Participà en | |
| 2018 | Olimpíada d'escacs de 2018 |
| 2016 | Olimpíada d'escacs de 2016 |
| 2014 | Olimpíada d'escacs de 2014 |
| 2010 | Olimpíada d'escacs de 2010 |
| Altres | |
| Títol | Gran Mestre (2007) 3 cops Campió d'Europa infantil (Sub-10: 2000), Sub-12: (2001, 2002) Campió del món Sub-12 (2002) Campió d'Europa absolut (2010) Campió de Rússia (2010) |
| Lloc web | nepochess.com |
   | |
| Notes Màxim Elo: 2776 (setembre 2019) | |
Ian Aleksàndrovitx Nepómniasxi (en rus: Ян Непомнящий, nascut a Briansk el 14 de juliol de 1990), és un jugador d'escacs rus, que té el títol de Gran Mestre des de 2007.
A la llista d'Elo de la FIDE del gener de 2020, hi tenia un Elo de 2774 punts, cosa que en feia el jugador número 2 (en actiu) de Rússia,[1] i el 5è millor jugador del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2776 punts, a la llista del setembre de 2019 (posició 6 al rànquing mundial absolut).[2]
Resultats destacats en competició[modifica]
En Nepomniachtchi ha guanyat el Campionat d'Europa per edats tres cops, el 2000 en categoria Sub-10, i el 2001 i 2002 en categoria Sub-12. El 2002 va guanyar també el Campionat del món Sub-12.[3][4]
Va estudiar escacs a l'acadèmia d'Ievgueni Baréiev, però en fou expulsat a l'edat de quinze anys per mala conducta.[5] El 2004 va vèncer en el Campionat de Rússia Sub-18, i participà en el II Matx Rússia-Xina, a Moscou, com a primer tauler júnior de l'equip, i hi feu 5/6 punts, el millor resultat de l'esquadra russa.[6] El 2005 fou segon al Campionat del món Sub-16 a Belfort (el campió fou Alex Lenderman).[7]
El febrer de 2008 va guanyar a Moscou l'Aeroflot Open;[8] es tracta de l'obert d'escacs més fort del món, i hi va realitzar una performance de 2822. Aquesta victòria el va classificar per a l'edició del 2008 del Dortmund Sparkassen Chess Meeting, on hi fou segon (ex aequo amb d'altres tres jugadors), i a mig punt del campió, Péter Lékó.[9]
El 2010, amb només 19 anys, va guanyar el Campionat d'Europa individual absolut celebrat a Rijeka, Croàcia, per davant de Baadur Jobava (2n) i d'Artiom Timoféiev (3r), amb una puntuació de 9/11.[10][11] El desembre de 2010 es va proclamar Campió de Rússia absolut, en empatar amb Serguei Kariakin (amb 7/12 punts), i finalment vèncer-lo en el desempat.[12]
Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[13][14] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi va tenir una raonable actuació; avançà fins a la tercera ronda, quan fou eliminat per Gata Kamsky (3-1).[15]
Fou vuitè al Campionat d'Europa d'escacs individual de 2013 a Legnica, Polònia, empatat amb altres jugadors amb 8 punts d'11 possibles (el campió fou Oleksandr Moissèienko).[16][17]
L'octubre de 2013, a Nijni Nóvgorod, fou subcampió de Rússia, després de perdre un matx de desempat a ràpides contra Piotr Svídler.[18]
L'abril de 2015 de nou fou campió de l'Aeroflot Open amb 7 punts de 9, els mateixos punts que Daniil Dubov però amb millor desempat.[19] L'octubre de 2015 fou segon al Campionat del món d'escacs actius amb 10½ punts de 15, els mateixos punts que Teimur Radjàbov i Leinier Domínguez Pérez, i a un punt del campió Magnus Carlsen.[20]
De l'1 a l'11 de desembre de 2017, va competir al London Chess Classic 2017, l'esdeveniment final del Grand Chess Tour. Hi va empatar al primer lloc amb Fabiano Caruana amb 6/9 (+3–0=6), qui el va derrotar 2½–1½ al desempat a ràpides.[21]
Notes i referències[modifica]
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Rússia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 17 gener 2020].
- ↑ «Evolució Elo de Ian Nepómniasxi» (en anglès). FIDE consulta= 17 de gener de 2020.
- ↑ «World Youth Chess Championship 2002» (en anglès). TWIC. [Consulta: 10 juny 2011].
- ↑ «Campionats del món per edats: campions» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 10 febrer 2014].
- ↑ «Entrevista amb Ievgueni Baréiev». [Consulta: 8 desembre 2009]. (rus)
- ↑ «2nd Russia-China match: Moscow 2004» (en anglès). olimpbase.org. [Consulta: 7 maig 2011].
- ↑ «Trouble at the Youth Championship in Belfort» (en anglès). Chessbase, 08-05-2005. [Consulta: 11 octubre 2014].
- ↑ Nepomniachtchi wins Aeroflot Open 2008 a Chessbase (anglès)
- ↑ «Sparkassen Chess Meeting 2008» (en anglès). TWIC. [Consulta: 28 novembre 2011].
- ↑ «Ian Nepomniachtchi is European Chess Champion». Chessdom. [Consulta: 1r setembre 2010].
- ↑ Resultat del Campionat d'Europa al lloc web de ChessBase (anglès)
- ↑ «Reportatge del campionat rus de 2010» (en anglès). chessvibes.com, 23-12-2010. [Consulta: 22 abril 2011].
- ↑ FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
- ↑ «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
- ↑ «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. [Consulta: 25 novembre 2011].
- ↑ Mark Crowther. «14th European Individual Championships 2013» (en anglès), 16-05-2013. [Consulta: 29 juliol 2013].
- ↑ «Campionat d'Europa absolut 2013: Classificació final». chess-results.com. [Consulta: 29 juliol 2013].
- ↑ Crowther, Mark. «66th Russian Championship Super Final 2013» (en anglès). New In Chess, 14-10-2013. [Consulta: 28 desembre 2013].
- ↑ «Aeroflot Open 2015 A». chess-results.com. [Consulta: 18 novembre 2015].
- ↑ «Campionat del món d'escacs ràpids 2015» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2015].
- ↑ Peterson, Macauley. «Caruana wins London Classic, but Carlsen takes the Tour». ChessBase, 12-12-2017.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ian Nepómniasxi |
- Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 1r setembre 2010]. (anglès)
- Ian Nepómniasxi a ChessGames.com (anglès)
- Partides d'Ian Nepómniasxi a «365chess.com». [Consulta: 1r setembre 2010]. (anglès)
- Ian Nepómniasxi al web de la FIDE (en anglès)
- Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Ian Nepómniasxi «benoni.de». [Consulta: 1r setembre 2010]. (alemany)
- Estimació Elo d'Ian Nepómniasxi a «chessmetrics.com». [Consulta: 1r setembre 2010]. (anglès)
- Fitxa d'Ian Nepómniasxi a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 7 maig 2011]. (anglès)
- Biografia d'Ian Nepómniasxi al lloc web del Torneig Corus (anglès).
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Serguei Kariakin |
Campió del món Sub-12 2002 |
Succeït per: Wei Chenpeng |
| Precedit per: Ievgueni Tomaixevski |
Campió d'Europa absolut 2010 |
Succeït per: Vladímir Potkin |
| Precedit per: Aleksandr Grisxuk |
Campió de Rússia 2010 |
Succeït per: Piotr Svídler |
Tregúbov (2000) · Sutovsky (2001) · Macieja (2002) · Azmaiparaixvili (2003) · Ivantxuk (2004) · Nisipeanu (2005) · Kožul (2006) · Tkatxov (2007) · Tiviàkov (2008) · Tomaixevski (2009) · Nepómniasxi (2010) · Potkin (2011) · Iakovenko (2012) · Moissèienko (2013) · Motiliov (2014) · Naier (2015) · Inàrkiev (2016) · Matlakov (2017) · Šarić (2018) · Artémiev (2019) ·
|
