Vés al contingut

Iana (riu)

Per a altres significats, vegeu «Iana».
Plantilla:Infotaula indretIana
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSakhà (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióConfluència dels rius Sartang i Dulgalakh
Final
LocalitzacióMar de Làptev
DesembocaduraYana Bay (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 67° 27′ 50″ N, 133° 15′ 06″ E / 67.4639°N,133.2517°E / 67.4639; 133.2517
71° 32′ 49″ N, 136° 43′ 03″ E / 71.5469°N,136.7175°E / 71.5469; 136.7175
Afluents
Bytantay (en) Tradueix, Adycha River (en) Tradueix, Ol'dzho (en) Tradueix, Sartang River (en) Tradueix, Dulgalakh River (en) Tradueix, Abyrabyt (en) Tradueix, Tykakh (en) Tradueix, Baky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió872 (longitud) km
TravessaRússia Rússia
Superfície de conca hidrogràfica238.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal925 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El Iana - Яна (rus) - és un riu de la República de Sakhà de Rússia, està situat entre el riu Lena a l'oest i el Indiguirka a l'est. Té 872 km de llargada. El riu neix a la confluència dels rius Sartang i Dulgalakh. Desemboca a la badia de Iana al Mar de Làptev on forma un gran delta de 10.200 km², a l'est hi ha l'illa Iarok. Els principals afluents del Iana són: Aditxa, Oldjo, Abirabit i Bitantai. Verkhoiansk, Batagai, Ust-Kuiga, Nijneiansk són els principals ports fluvials del Iana.

La seva conca de drenatge abasta 238.000 km², i descarrega anualment uns 25 km³ d'aigua. La majoria de la seva descàrrega és entre maig i juny quan es trenca el gel del riu. El riu Iana es glaça el mes d'octubre i roman gelat fins a finals de maig principi de juny.

Hi ha uns 40.000 llacs a la conca del riu Iana incloent llacs alpins a les muntanyes de Verkhoiansk (ja que les terres baixes eren massa seques per tenir glaciacions). Tota la conca del Iana està amb permagel i en la majoria hi ha larixs que són arbres coníferes caducifolies i els més adaptats al clima ultracontinental de la zona. Més al nord dels 70° N hi ha la tundra però els arbres arriben fins al delta en llocs amb microclima més càlid.

Bibliografia

[modifica]
  • William Barr, Baron Eduard Von Toll's Last Expedition. Arctic, Sept 1980.
  • Alexander von Bunge & Baron Eduard Von Toll, The Expedition to the New Siberian Islands and the Jana country, equipped by the Imperial Academy of Sciences. 1887.