Iazigs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els iazigs (iazygi) foren un poble sàrmata que, quan són esmentats per primer cop, vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov). Foren aliats de Mitridates VI Eupator. Més tard, apareixen a la zona del Danubi, a Besaràbia i Valàquia. L'any 50, es van dirigir a Panònia i es van aturar a Transilvània, de la qual foren expulsats pels dacis; els iazigs eren llavors aliats del romans, però més tard s'hi van enfrontar.

Una part del poble no va participar en l'emigració i els autors clàssics llatins parlen dels iazigs metanastes pel seu origen.

Al segle II, Ptolemeu els situa a la zona del Danubi, el Theiss i a les muntanyes dels Carpats i esmenta algunes ciutats que els hi pertanyien: Uscenum, Bormanum o Gormanum, Abieta o Abinta, Trissum, Candanum, Parca, Pessium i Partiscum, ciutats que eren habitades pels antics habitants de la regió, eslaus, mentre els iazigs vivien en tendes. El iazigs eren aliats dels cuades contra eslaus i romans. El 92, van creuar el Danubi cap a territori romà i van derrotar la Legio XXI Rapax, però foren rebutjats després d'un temps, l'any 96. El 107, Trajà, que havia conquerit Dàcia, va enviar contra els iazigs el general Adrià, que els va sotmetre, però el 115 Adrià, esdevingut emperador, va abandonar la zona i va deixar els iazigs independents però com a clients de Roma.

El 170, durant una guerra de Roma amb els parts, els marcomans, varistes, vàndals, hermandurs, sueus i cuades van creuar el riu Danubi i els iazigs se'ls van unir i van derrotar un exèrcit romà dirigit per Claudius Fronto, governador de Dàcia i Mèsia, que va morir. Marc Aureli els va atacar el 171 i els va expulsar de la vora del Danubi, però aviat van tornar (el mateix hivern) i van provar de creuar el riu, que era gelat, però els romans els van sorprendre i els van tornar a derrotar. La guerra va seguir quatre anys i quan els romans estaven a punt de retirar-se per la revolta d'Avidius, el rei iazig Zanticus va oferir la pau i va lliurar milers de presoners romans i, segons el tractat signat, va posar a disposició de l'emperador uns vuit mil soldats (uns cinc mil foren enviats a Britània). Des de llavors, van romandre tranquils i amics de Roma.

Ells mateixos s'anomenaven sàrmates limigants i estaven dividits en lliures i serfs, que probablement eren els getes sotmesos per ells. Sant Jerònim diu que els caps del poble tenien el títol d'acagarant. Els eslaus es van revoltar el 334 i es van aliar a victòfals i cuades. El 357-359, l'emperador Constantí va fer una reeixida campanya contra ells i va rebre el títol de Sarmàtic. El 371, els romans van crear un fort comercial on feien el comerç amb els iazigs.

Després d'estar sotmesos breument als huns, van recuperar la independència i el 471 aC els seus reis Benga i Babai foren derrotats davant Sigindinum (Belgrad) pel rei ostrogot Teodoric. Les lluites amb huns, gèpides i ostrogots van debilitar el poble, les restes del qual van romandre a la zona del Theiss fins a l'arribada dels magiars.

L'altra branca dels iazigs (per a alguns, un poble sense cap relació ) es va establir a la zona dels Carpats a Podlàquia, on van romandre com a poble separat almenys fins al segle X. Se'ls identifica amb els iazons que van combatre al costat dels cumans i que haurien originat el modern poble dels jasok a Hongria, hongaresos amb característiques específiques, avui pràcticament inexistents.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iazigs Modifica l'enllaç a Wikidata