Ibn Isfandiyar
Nom original | (mzn) بهاءالدین محمد بن حسن بن اسفندیار ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1210 (Gregorià) ![]() Amol (bawàndides) ![]() |
Mort | 1216 (Gregorià) ![]() imperi Anuixtigínida ![]() |
Activitat | |
Ocupació | historiador, investigador ![]() |
Bahà-ad-Din Muhàmmad ibn Hàssan ibn Isfandiyar (persa: بهاءالدین محمد بن حسن بن اسفندیار; àrab: بهاء الدین محمد بن حسن بن اسفندیار, Bahāʾ ad-Dīn Muḥammad b. Ḥasan b. Isfandiyār), més conegut senzillament com a Ibn Isfandiyar, fou un historiador persa del segle xi i començament del segle xii.
La seva obra principal és Tarikh-i Tabaristan (Historia del Tabaristan) escrita abans del 1210. Un anònim hi va afegir la continuació entre la caiguda dels bawàndides després del 1210 i el 1349.
Referències[modifica]
- Enciclopèdia de l'Islam, volum III, pàg. 833
- Charles Melville, «EBN ESFANDĪĀR, BAHĀʾ-AL-DĪN MOḤAMMAD» a Encyclopaedia Iranica