Ibn Qàyyim al-Jawziyya
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 gener 1292 (Gregorià)  Damasc |
| Mort | 16 setembre 1350 (Gregorià) (58 anys) Damasc |
| Sepultura | al-Bab as-Saghir |
| Religió | Islam i sunnisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciència del hadit, fiqh i tafsir |
| Ocupació | teòleg, muhàddith, alfaquí, poeta |
| Professors | Ibn Taymiyya |
| Alumnes | Ibn Ràjab al-Hanbalí, Ibn Kathir ad-Dimaixqí, Firuzabadi (en)  , Ahmad ibn Naqib al-Misri (en) i Baʻlī, Muḥammad ibn ʻAlī (en) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Fills | Burhan-ad-Din ibn Xams-ad-Din ibn Qàyyim al-Jawziyya |
| Pare | Abu-Bakr al-Jawziyya |
Abu-Abd-Al·lah Xams-ad-Din Muhàmmad ibn Abi-Bakr ibn Ayyub az-Zurí ad-Dimaixqí al-Hanbalí (àrab: أبو عبدِ الله شَمْسُ الدِّينِ مُحَمَّدُ بنُ أبِي بَكرِ بنِ أيُّوبَ الزُّرَعِيُّ الدِّمَشقِيُّ الحَنبَلِيُّ, Abū ʿAbd Allāh Xams ad-Dīn Muḥammad b. Abī Bakr b. Ayyūb az-Zurʿī ad-Dimaxqī al-Ḥanbalī) (Damasc, 29 de gener de 1292 - 16 de setembre de 1350), més conegut com a Ibn Qàyyim al-Jawziyya (àrab: ابْنُ قَيِّمِ الجَوْزِيَّة, Ibn Qayyim al-Jawziyya, literalment ‘el Fill del Director de [la madrassa] al-Jawziyya’) o Ibn al-Qàyyim (àrab: ابْنُ القَيِّمِ, Ibn al-Qayyim) o, encara, per mostrar reverència i en la tradició sunnita, l'imam Ibn al-Qàyyim, fou un important jurisconsult, teòleg i autor espiritual de l'islam en temps medievals.[1] Pertanyia a l'escola hanbalita del fiqh o jurisprudència islàmica, en la qual és considerat «un dels pensadors més destacats».[2] Així mateix, va estudiar i va ser deixeble preeminent d'Ibn Taymiyya,[3] amb qui fou engarjolat el 1326 a la ciutadella de Damasc per dissentir sobre la tradició establerta, la qual cosa el va fer partícip d'aquest famós empresonament d'Ibn Taymiyya.[1]
D'orígens humils, el pare d'Ibn al-Qàyyim era director (qàyyim) de la madrassa al-Jawziyya de Damasc, que també complia les funcions de tribunal del jutge hanbalita d'aquella ciutat en aquell moment.[1] Ibn al-Qàyyim esdevingué un erudit prolífic i produí un corpus abundant d'obres «doctrinals i literàries».[1] Així doncs, nombrosos erudits musulmans importants del període mameluc foren estudiants seus o, com a mínim, foren influïts considerablement per ell, incloent-hi l'historiador xafiïta Ibn Kathir ad-Dimaixqí, l'estudiós hanbalita dels hadits Ibn Ràjab i el teòleg aixarita Ibn Hàjar al-Asqalaní.[1] Avui en dia, el seu nom arrossega controvèrsia en determinats sectors del món islàmic a causa de la seva popularitat entre molts adherents al salafisme.[1] Els salafistes veuen en ell un referent clàssic, per les crítiques d'Ibn al-Qàyyim a certes pràctiques sufís, esteses durant l'edat mitjana, com ara la veneració de sants, de les seves tombes i de les seves relíquies, pràctiques que els salafistes persegueixen especialment.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Enciclopèdia de l'Islam, s. v. «Ibn Ḳayyim al-D̲j̲awziyya».
- ↑ Livingston, John W. «Ibn Qayyim al-Jawziyyah: A Fourteenth Century Defense against Astrological Divination and Alchemical Transmutation» (en anglès). Journal of the American Oriental Society, vol. 91, 1, 1971, pàg. 96-103. DOI: 10.2307/600445. JSTOR: 600445.
- ↑ Hoover, Jon, «Ibn Qayyim al-Jawziyya». A: Christian-Muslim Relations 600 - 1500, General Editor David Thomas.