Ibn al-Hàytham

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:51, 4 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaIbn al-Hàytham (Alhazen)
Nom original(ar) أبو علي الحسن بن الحسن بن الهيثم البصري المصري Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) أَبُو عَلِيّ ٱلْحَسَنٌ بْن ٱلْحَسَنٌ بْن ٱلْهَيْثَم Modifica el valor a Wikidata
vers 965
probablement Basra (Pèrsia, actual Iraq)
Mort1040
probablement El Caire (Califat fatimita, actual Egipte)
Dades personals
ResidènciaEl Caire
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perTeoria de la Visió
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques, Astronomia, Òptica
AlumnesAl-Mubàixxir ibn Fàtik Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Obra
Obres destacables
Premis
Un cràter de la Lluna i un asteroide porten el seu nom

Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen —en àrab أبو علي الحسن بن الحسن بن الهيثم, Abū ʿAlī al-Ḥasan b. al-Ḥasan b. al-Hayṯam— (Bàssora, ~965 - el Caire, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta qui va realitzar importants contribucions als principis de l'òptica[1] i a la concepció dels experiments científics. Es considera el pare de l'òptica pels seus treballs i experiments amb lents, miralls, reflexió i refracció.

Vida

Malgrat que es conserva una breu autobiografia seva, no és de gaire ajuda per a conèixer la seva vida, ja que es tracta d'una autobiografia intel·lectual. Per aquesta autobiografia, i per altres fonts,[2] sabem que de jove va exercir algun càrrec polític a Basra (actual Basorah) sota el govern dels búyides.

Segons explica Al-Qiftí (historiador del segle XIII),[3] el califa fatimita d'Egipte, Al-Hàkim, va tenir notícia de la seva saviesa i el va cridar a Egipte perquè portés a terme el projecte de regular les aigües del Nil. Però en veure que no podia dur a terme aquest projecte, el califa li va assignar tasques administratives i Al-Hàytham, tement les represàlies reials, es va fer passar per boig. Quan va morir Al-Hàkim (1020), va reprendre el seu treball de recerca i de còpia de manuscrits.

Obra

Va escriure el primer tractat ampli sobre lents, on descriu la imatge formada a la retina humana a causa del cristal·lí.

Ibn al-Hàytham és considerat com un dels físics més importants de l'edat mitjana. Els seus treballs fonamentals es van referir a l'òptica geomètrica, camp en què al contrari que Ptolemeu, defensava la hipòtesi que la llum procedia del sol i que els objectes que no posseeixen llum pròpia l'únic que feien és reflectir-la gràcies a la qual cosa és possible veure'ls.

Va portar a terme també diversos estudis referits a la reflexió i la refracció[4] de la llum, a l'origen de l'arc de Sant Martí i a l'ús de les lents (construint l'anomenada cambra fosca). Així mateix, va defensar la idea de la finitud del gruix de l'atmosfera terrestre.

Alhazen és considerat el pare mètode científic. Entenia que els coneixements venien de la investigació dels fets, amb recopilació de dades per observació i mesurament, formulació posterior d'hipòtesis, que s'havien de verificar amb una tornada a la investigació dels fets. Es creu que els seus escrits van ser la base per al desenvolupament del mètode científic per Roger Bacon (1220-1292), Francis Bacon (1561-1626), Galileo Galilei (1564-1642) i René Descartes (1596-1650).

Alhazen va ser també un avançat en l'ús de les matemàtiques per a descriure i provar els fets estudiats.

Una descoberta recent d'escrits seus fa pensar que va ser també el primer a resoldre els moviments orbitals del sistema solar.

Vegeu també

Referències

  1. «Ibn al-Hàytham». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Rashed, pàgina 3, cita les fonts més fiables: Saïd al-Andalusí, Al-Bayhaqí, Al-Qiftí i Abí Usaybi'a.
  3. Rashed, pàgina 6.
  4. Millàs Vallicrosa, Josep Maria. Assaig d'Història de les Idees Físiques i Matemàtiques a la Catalunya Medieval. Edicions Científiques Catalanes. Barcelona, 1983. ISBN 84-86257-00-X. Pàgina 49.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ibn al-Hàytham