Ich lasse dich nicht, du segnest mich denn, BWV 157

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióIch lasse dich nicht, du segnest mich denn, BWV 157
Forma musicalCantates de Johann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV Modifica el valor a Wikidata 157 Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Ich_lasse_dich_nicht,_du_segnest_mich_denn!,_BWV_157_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002373054 Modifica els identificadors a Wikidata

Ich lasse dich nicht, du segnest mich denn, BWV 157 (No et deixaré, fins que no em beneeixis),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach estrenada a Pomssen, a la vora de Leipzig, el 6 de febrer de 1727 amb motiu d'un funeral.

Origen i context[modifica]

El llibret és de Picander inclòs l'obra Picanders Ernst-Scherzhaffte und Satyrische Gedichte (Poemes seriosos, divertits i satírics) de l'any 1727; comença amb el versicle (32, 27) del Gènesi i acaba amb la sisena estrofa de l'himne Meinen Jesum lass ich nicht de Christian Keymann (1658). Aquesta cantata té un origen discutit; no es conserva l'original i n'han arribat còpies de la part orquestral i dels solistes separades, que foren escrites de manera independent. Tot sembla indicar, però, que es tracta d'una cantata fúnebre dedicada a Johann Christoph von Pickau, jutge d'apel·lació de la cort de Saxònia, estrenada el 6 de febrer de 1727 a l'església de Pomssen, una localitat a 20 km de Leipzig. Fou interpretada de nou el 2 de febrer de l’any següent, per la festa de la Candelera; per a aquest dia es conserven quatre cantates més, les BWV 82, BWV 83, BWV 125 i BWV 200.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a tenor, baix i cor; flauta travessera, oboè d'amor, corda i baix continu. Consta de cinc números.

  1. Ària (duet de tenor i baix): Ich lasse dich nicht, du segnest mich denn! (No et deixaré, fins que no em beneeixis!)
  2. Ària (tenor): Ich halte meinen Jesum feste (M’aferro a Jesús amb afany)
  3. Recitatiu (tenor): Mein lieber Jesu du (O tu, estimat Jesús meu)
  4. Ària, recitatiu i arioso (baix): Ja, ja, ich halte Jesum feste (Sí, sí, m'aferro amb ànsia, a Jesú,)
  5. Coral: Meinen Jesum lass ich nicht (No deixaré el meu Jesús)

L'obra comença amb un duo de tenor i baix amb el versicle indicat, que li dóna títol, tractat en un estil imitatiu per les dues veus acompanyades per la flauta, l'oboè d'amor, el violí i el continu. A l'ària del segon número el tenor dialoga amb l'oboè d'amor i el continu, conté una part instrumental de proporcions notables, la veu canta l'adhesió a Jesús amb vocalitzacions sobre halte (m’aferro), ewig (mai) i Gewalt (amb braó). Un recitatiu de tenor precedeix el quart moviment, una ària de baix molt poc convencional amb parts solistes de la flauta travessera i el violí, i dues seqüències de recitatiu secco i un arioso intercalats. L'obra clou amb el coral habitual que canta el text indicat amb una melodia d'Andreas Hammerschmidt de l’any 1658; té una durada aproximada de vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]