Iconologia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La iconologia és la branca que estudia els símbols al llarg de la història de l'art des d'un vessant teòric, buscant lleis comunes i comparant imatges, representacions i èpoques. Constitueix, per tant, la reflexió que sustenta la iconografia, que és la descripció efectiva i concreta de les imatges i símbols recurrents. Com a disciplina d'estudi ja es menciona al segle XVI en una obra clàssica: la Iconologia, de Cesare Ripa (1593), que tracta de les al·legories i de la seva personificació, tot i que la disciplina va ser refundada per Erwin Panofsky i ha adquirit un nou significat durant el segle XX, emmarcant-se dins l'estètica i la semiòtica.[1] Segons Panofsky la iconologia va més enllà de la iconografia, ja que a partir de l'esclariment del significat de les imatges, s'interroga sobre el seu valor al·legòric, el seu simbolisme o el seu significat profund des d'una perspectiva humanística.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.292. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1de desembre 2014].