Iconologia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La iconologia és la branca que estudia els símbols al llarg de la història de l'art des d'un vessant teòric, buscant lleis comunes i comparant imatges, representacions i èpoques. Constitueix, per tant, la reflexió que sustenta la iconografia, que és la descripció efectiva i concreta de les imatges i símbols recurrents. Com a disciplina d'estudi ja es menciona al segle XVI en una obra clàssica: la Iconologia, de Cesare Ripa (1593), que tracta de les al·legories i de la seva personificació, tot i que la disciplina va ser refundada per Erwin Panofsky i ha adquirit un nou significat durant el segle XX, emmarcant-se dins l'estètica i la semiòtica.[1] Segons Panofsky la iconologia va més enllà de la iconografia, ja que a partir de l'esclariment del significat de les imatges, s'interroga sobre el seu valor al·legòric, el seu simbolisme o el seu significat profund des d'una perspectiva humanística.

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.292. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1de desembre 2014].