Ictíneo I
 Rèplica de l'Ictíneo I davant del Museu Marítim a Barcelona.  | |
| Drassana | Narcís Monturiol i Estarriol |
|---|---|
| Característiques tècniques | |
| Tipus | submarí Ictíneo |
| Eslora | 7 m |
| Mànega | 2,5 m |
| Calat | 3,5 m |
| Propulsió | |
| Capacitat | 4 éssers humans |
| Més informació | |
| Art públic de Barcelona | |
| Identificador | 1914-1 |
L'Ictíneo I fou un submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol. Feia 7 metres de llarg, 2,5 d'amplada i 3,5 de profunditat i la seva finalitat era facilitar la pesca de corall. Va ser el primer vaixell a tenir doble buc. El buc interior era esfèric i tenia una capacitat de 7 m³ mentre que el buc exterior tenia forma de peix amb una secció el·líptica inspirada en el prototip de Wilhelm Bauer que navegà ja el 1851. Entre el buc interior i l'exterior hi havia tancs de flotació, un tanc que subministrava oxigen per a la respiració i il·luminació i un tanc d'hidrogen que alimentava una làmpada oxhídrica per il·luminar les profunditats marines. L'Ictíneo I tenia un propulsor pla d'aleta accionat per una tripulació de quatre homes.
La immersió s'aconseguia mitjançant una hèlix horitzontal que podia donar voltes en ambdós sentits i amb bombes de densitat i aire amb la finalitat d'assegurar l'estabilitat i flotació de l'enginy. L'Ictíneo I estava equipat amb un seguit d'eines específiques per a la pesca del corall, ja que aquest era l'objectiu inicial del projecte. El primer viatge del submarí tingué lloc el setembre de 1884 al port de Barcelona i el seu codi de registre era 164988DHRA
Les primeres proves de l'Ictíneo van ser en privat, durant tot l'estiu, però la prova pública i per tant el primer viatge del primer submarí d'en Monturiol, tingué lloc el 1859 al port de Barcelona,[1] davant d'un públic expectant. L'Ictíneo, el primer submarí civil amb finalitats no bèl·liques sinó d'exploració i recol·lecció, va fer 69 immersions en total, totes elles sense cap accident, ja que a diferència dels precursors i contemporanis de Monturiol, per aquest la seguretat dels tripulants era necessària. La primera immersió va tenir una durada de 2 hores i 20 minuts.
L'èxit parcial del projecte suposà un gran entusiasme popular. No obstant això, no obtingué cap mena de suport governamental. En conseqüència, Monturiol escrigué una carta a la ciutadania animant una subscripció popular que assolí 300,000 pessetes de ciutadans de l'Estat Espanyol i Cuba. Amb el capital obtingut, es constituí l'empresa La Navegación Submarina amb l'objectiu de desenvolupar l'Ictíneo II.
Referències[modifica]
- ↑ Stewart, Matthew. El somni de monturiol. Grao, 2009, p. 145. ISBN 8478277854.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Ateneo Catalán. Sección de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Dictámen que, acerca del Ictíneo de Monturiol, emite una comisión de la Sección de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales del Ateneo Catalan en noviembre de 1860. Barcelona: Ateneu Barcelonès / Establecimiento tipográfico de Narciso Ramírez, 1861.
- Roca Rosell, Antoni, La ingeniería y el proyecto del Ictíneo de Monturiol, 1857–1868
- Wood, Stephen Important events in ocean engineering history - Submarines Arxivat 2013-05-27 a Wayback Machine.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ictíneo I |