Idèfix

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeIdèfix
Idéfix.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Tipusca fictici Modifica el valor a Wikidata
Creat perAlbert Uderzo Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraAstèrix el gal i Asterix & Obelix: Mission Cleopatra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexemascle Modifica el valor a Wikidata
Altres
Propietat deObèlix Modifica el valor a Wikidata

Idèfix (adaptació servil i opaca del francès Idéfix) o Ideàfix (adaptació matussera, que hauria valgut més de 'traduir' per algun equivalent propi i diàfan)[1] és el gos d'Obèlix. És un gos petit, blanc que plora cada cop que es talla o es malmet un arbre i que sempre ajuda el seu amo. De caràcter sociable, mostra signes d'intel·ligència i jutja com a bojos els romans, igual que l'Obelix però a diferència d'altres gossos de còmic, no parla sinó que actua sempre com un animal, ensumant i demanant l'atenció dels gals.

Obèlix el defensa dels altres humans, que sovint el veuen com un destorb, puix que considera que és el gos més llest del món i sosté que l'entén quan parla (la bafarada del pensament del ca reforça aquesta hipòtesi). Serveix per demostrar el caràcter sensible d'Obèlix, en contrast amb la seva força física, sovint fora de control, i la seva golafreria (de fet aquest caràcter ja és patent en el moment de la trobada, quan adopta el gos que troba al carrer).

El seu nom original sona igual en francès que "idée fixe"[2] (idea fixa) i per això en anglès s'anomena Dogmatix,[3] que uneix els conceptes de dogma i de gos (dog en anglès). Reflecteix l'obsessió pels ossos del gos, fet que causa nombrosos gags a les historietes.

Va aparèixer per primera vegada a l'aventura La volta a la Gàl·lia, publicada originalment serialitzada a la revista Pilote. La seva primera aparició es va produir al nº179 de la revista, publicat el 28 de març de 1963.[4] Després d'un episodi en una carnisseria de Lutècia, el gos segueix discretament Astèrix i Obèlix fins al final de l'àlbum on va ser notat per Obèlix. Aleshores el seu nom va ser proposat per diversos lectors de la revista Pilote durant un concurs i acceptat pels autors.[5]

Sèries d'Idèfix[modifica]

Hi ha dues sèries derivades centrades en el personatge d’Idéfix. La primera és una versió dedicada als nens, que va aparèixer a 1973 - 1974 i inclou 16 àlbums, però que no té res a veure amb la sèrie Asterix.[6]

  1. Idéfix se fait un ami (Idéfix fa un amic)
  2. La chasse au sanglier (La caça del senglar)
  3. L'orage (La tempesta)
  4. Un goûter bien mérité (Un refrigeri merescut)
  5. Idéfix et le bébé (Idéfix i el bebé)
  6. Idéfix et le poisson clown (Idéfix i el peix pallasso)
  7. Idéfix à la neige (Idéfix a la neu)
  8. L'anniversaire d'Idéfix (L'anniversari d'Idéfix)
  9. Idéfix fait du sport (Idéfix fa esport)
  10. Idéfix et la petite fille (Idéfix i la nena)
  11. Une folle poursuite (Una persecució boja)
  12. Idéfix au cirque (Idéfix al circ)
  13. Idéfix magicien (Idéfix mag)
  14. Idéfix et le perroquet (Idéfix i el lloro)
  15. Idéfix s'en va-t'en guerre (Idéfix se'n va a la guerra)
  16. Idéfix et le petit lapin (Idéfix i el petit conill)

El segon va aparèixer a 1983 quan Uderzo va decidir reviure el personatge. La idea li va venir amb l'aparició del gall a Astérix et la Rentrée gauloise, però només van sortir dos àlbums:[6]

  1. Idéfix et le vilain petit aiglon (Idéfix i la dolenta petita àguila)
  2. Idéfix et la grande fringale (Idéfix i la gran fam)

Referències[modifica]

  1. Crespo, Martí. «Asterix i Obelix: el nom sí que fa la cosa». Vilaweb, 20-10-2009. [Consulta: 29 desembre 2019].
  2. Berwick, Gwen i Sydney Thorne (2005) (en francés) Voila!: Resource and Assessment File, p. 43. Nelson Thornes. a Google Books. Consultat el 29 de desembre de 2019.
  3. Hugh Schofield. «Should Asterix hang up his sword?» (en anglès). BBC, 22-10-2009. [Consulta: 29 desembre 2019].
  4. «Astérix (comics)» (en anglès). First Versions. [Consulta: 25 juliol 2020].
  5. Alfredo Sánchez. «Idefix» (en castellà). El diccionario de Astérix, 22-02-2011. [Consulta: 29 desembre 2019].
  6. 6,0 6,1 Rouvière 2012, p. 143

Bibliografia[modifica]