Vés al contingut

Ida Applebroog

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIda Applebroog
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Bronx (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 2023 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
FormacióSchool of the Art Institute of Chicago Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Nova York
Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora, artista conceptual, dibuixant, escultora, artista Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 2009 Modifica el valor a Wikidata)
OcupadorBiblioteca Pública de Nova York Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt feminista Modifica el valor a Wikidata
Representada perHauser & Wirth Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 juny 2012Documenta 13
12 juny 1987documenta 8 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webidaapplebroog.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2364116 TMDB (persona): 1175878 Discogs: 774423 Modifica el valor a Wikidata

Ida Applebroog (11 de novembre de 1929 - 21 d'octubre de 2023) va ser una artista multimèdia americana coneguda per les seves pintures i escultures que exploren els temes de gènere, identitat sexual, violència i política.[1] Va rebre diverses distincions, com ara la beca MacArthur "Genius Grant", el premi d'art distingit de la College Art Association per la seva trajectòria i un doctorat honoris causa en belles arts de la New School for Social Research / Parsons School of Design.[2] Applebroog va viure a la ciutat de Nova York i està representada per Hauser & Wirth.

Vida i obra

[modifica]

Ida Applebroog va néixer com a Ida Appelbaum[3] l'11 de novembre del 1929, al Bronx, Nova York, com a membre d'una família ultra-ortodoxa jueva.[4] La seva germana va ser Gloria Bornstein, que també es convertiria en artista.[5] Del 1948 al 1950, va assistir al NY State Institute of Applied Arts and Sciences. A l'institut va estudiar disseny gràfic enlloc de belles arts. Applebroog va afirmar que, "no podia fer art sense guanyar també diners." Mentre estudiava al NY State Institute of Applied Arts and Sciences, va començar a treballar en una agència de publicitat on era l'única dona. Applebroog recordaria anys més tard, "En aquells dies l'assetjament sexual era un fet qüotidià. Vaig aguantar a l'agència de publicitat sis mesos, després vaig dimitir."[6]

Després de dimitir de l'agència de publicitat, va treballar com a il·lustradora independent per a llibres infantils i targetes de felicitació. El 1950 es va casar amb Gideon Horowitz, el seu xicot de l'institut.[7] Va acceptar una feina a la divisió d'art de la Biblioteca Pública de Nova York. També va començar a fer classes nocturnes al City College de Nova York durant aquesta etapa. El 1960, ja amb quatre fills, i perquè el seu marit pogués completar el doctorat, la família es va traslladar a Chicago. A la seva nova ciutat va fer cursos a l'Escola de l'Institut d'Art de Chicago i va fer joies al soterrani de casa que el seu marit i fills venien a les fires d'art.[7]

El 1968, es traslladaren novament cap al sud de Califòrnia, on el seu marit va acceptar una plaça acadèmica. Mentre vivia a San Diego, Califòrnia, Applebroog va començar a dibuixar primers plans del seu propi cos nu, concretament del seu entrecuix, mentre era a la banyera, una sèrie de més de 150 obres que no exposaria fins al 2010.[8] El 1969, va ser hospitalitzada breument per depressió, període durant el qual va començar a fer esbossos de banyera. Va rebre l'alta el 1970 i ràpidament tornaria al seu estudi de San Diego[9]. Un cop restablerta, va començar a crear escultures de "formes biomòrfiques fetes de tela", entre moltes altres creacions. Als quaranta-quatre anys va participar en una de les seves primeres exposicions col·lectives, titulada Invisible/Visible el 1972 al Museu d'Art de Long Beach.[8]

L'any següent participaria a la Conferència d'Artistes Feministes del California Institute of the Arts, on va parlar amb moltes dones artistes i va quedar influenciada pel seu entusiasme per l'activisme social en l'art. El 1974 tornaria a la ciutat de Nova York on després de canviar el seu nom de "Ida Horowitz" a "Ida Applebroog" (basat en el seu nom de soltera, Applebaum), va començar a desenvolupar el seu propi estil artístic. Aquest va estar caracteritzat per una sèrie de figures de dibuixos animats que fusionaven el format de la tira còmica amb l'ús de guions gràfics (storyboards) de la indústria publicitària per tal d'explicar un concepte.

A partir del 1977 va fer circular per correu postal una sèrie de llibres autopublicats i es va unir a Heresies: A Feminist Publication on Art and Politics, juntament amb comissàries i artistes feministes com Lucy R. Lippard i May Stevens, entre d'altres.[10] El 1981 va presentar Applebroog: Silent Stagings, la seva primera exposició a Ronald Feldman Fine Arts de Nova York, on va continuar exposant durant més de 20 anys. Applebroog afirmaria que el tema principal de la seva obra és "com funciona el poder: l'home sobre la dona, els pares sobre els fills, els governs sobre les persones, els metges sobre els pacients." [11]

El 2005 va aparèixer al documental de la PBS Art 21: Art in the Twenty-first Century . El 2010, les obres sobre paper d'Applebroog, inclosos els seus esbossos de 1969, es van exposar en una exposició individual titulada Ida Applebroog: Monalisa a Hauser & Wirth a la ciutat de Nova York, i el 2011 a Hauser & Wirth a Londres. El 2016, Applebroog va ser el tema del documental Call Her Applebroog, dirigit per la seva filla Beth B.

El 2020, l'obra d'Ida Applebroog va ser inclosa en una important exposició col·lectiva al Pérez Art Museum de Miami, Florida. My Body, My Rules (El meu cos, les meves regles ) va presentar una investigació sobre les diverses pràctiques artístiques de 23 artistes identificades com a dones al segle XXI. Louise Bourgeois, Carolee Schneemann, Cindy Sherman, Lorna Simpson, Ana Mendieta, Wanguechi Mutu, Mickalene Thomas i Francesca Woodman també hi eren.[12][13]

Ida Applebroog va morir el 21 d'octubre de 2023, als 93 anys.

Obres seleccionades

[modifica]

Llibres

[modifica]
  • Galileo Works, 1977, autopublicació
  • Dyspepsia Works, 1979, autopublicació
  • Blue Books, 1981, autopublicat [14]

Imatges d'exposicions

[modifica]

Col·leccions públiques seleccionades

[modifica]

Premis i subvencions

[modifica]
  • Beca d'Artista, National Endowment for the Arts, 1980
  • Programa d'Artistes Creatius al Servei Públic, Consell de les Arts de l'Estat de Nova York, 1983 [15]
  • Beca d'Artista, National Endowment for the Arts, 1985
  • Beca Guggenheim, 1990
  • Càtedra Distingida Milton Avery, Bard College, 1991-92
  • Premi a la Trajectòria, Associació d'Art Universitari, 1995
  • Doctorat honoris causa, New School University/ Parsons School of Design, 1997
  • Beca de la Fundació MacArthur, 1998 [16]
  • Premi a la Trajectòria Artística del Caucus de Dones, 2008
  • Premi Anonymous Was A Woman, 2009

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ida Applebroog». Public Broadcasting Service (PBS). Arxivat de l'original el November 28, 2011. [Consulta: 8 març 2015].
  2. ↑ Benjamin Lignel. Ida Applebroog : are you bleeding yet?. New York: La maison Red, 2002. ISBN 1564660877. 
  3. ↑ Great Women Artists. Phaidon Press, 2019, p. 38. ISBN 978-0714878775. 
  4. ↑ , 15-01-2010.
  5. ↑ Gallaher, Rachel. «Gloria Bornstein, Seattle artist and teacher, dies at 87». The Seattle Times, 15-10-2024. [Consulta: 16 octubre 2024].
  6. ↑ Sultan, Terrie Ms. Magazine, VIII, 5, 3-1998, pàg. 71–73.
  7. ↑ 7,0 7,1 New York Times «Keepsakes, Domestic and Dark». New York Times. New York Times, 15-01-2010.
  8. ↑ 8,0 8,1 Applebroog, Ida. Ida Applebroog : Monalisa.. New York: Hauser & Wirth, 2010. ISBN 9783952363003. 
  9. ↑ «The Drawings Ida Applebroog Made During a Breakdown». Hyperallergic, 27-10-2025.
  10. ↑ "Biography" Arxivat 2019-09-17 a Wayback Machine., Artist website, Retrieved 13 January 2009.
  11. ↑ Sollins, Susan. Art:21 Art in the Twenty-First Century. New York, NY, USa: Harry N. Abrams, Inc., 2005, p. 41. ISBN 081095916X. 
  12. ↑ «Pérez Art Museum Miami Announces All-Female Exhibition • Pérez Art Museum Miami» (en anglès americà). Pérez Art Museum Miami. [Consulta: 27 juny 2023].
  13. ↑ «MY BODY, MY RULES – LAST DAYS AT THE PÉREZ ART MUSEUM MIAMI - Arte Al Dia» (en anglès americà). www.artealdia.com. [Consulta: 27 juny 2023].
  14. ↑ Applebroog, Ida. Ida Applebroog, 1976-2002: are you bleeding yet?. La maison Red, 2002, p. 366–367. ISBN 9781564660879. 
  15. ↑ «Ida Applebroog». Hauser & Wirth, 27-10-2025.
  16. ↑ «Ida Applebroog - MacArthur Foundation» (en anglès). www.macfound.org. [Consulta: 25 setembre 2018].

Bibliografia addicional

[modifica]
  • Ida Applebroog, "Ida Applebroog: Monalisa" (tapa dura) 2010. Editorial Hauser & Wirth, 2010. ISBN 395236006
  • Ida Applebroog, "Ida Applebroog: Are you bleeding yet?" (Tapa dura) 2002. la Maison Red Pub., 2002, ISBN 1-56466-087-7
  • Ida Applebroog i altres. Ida Applebroog: Nothing personal, paintings 1987-1997 . Art Pub Inc, 1998, ISBN 0-88675-052-0
  • Ida Applebroog, "Ida Applebroog: Happy Families, A Fifteen-Year Survey. Essays de Marilyn Zeitlin, Thomas Sokolowski i Lowery Sims. Houston, Texas: Museu d'Arts Contemporànies, 1990, ISBN 0-93608-020-5
  • Ida Applebroog, "Ida Applebroog". Assajos de Ronald Feldman, Carrie Rickey, Lucy R. Lippard, Linda F. McGreevy i Carter Ratcliff. Nova York, NY: Ronald Feldman Fine Arts, 1987, ISBN 978-0-09-146610-7
  • Ida Applebroog, "Ida Applebroog: Nostrums". Assaig de Carlo McCormick. Nova York, NY: Ronald Feldman Fine Arts, 1989
  • Ida Applebroog, "Ida Applebroog". Pròleg de Noreen O'Hare. Assaig de Mira Schor. The Orchard Gallery en associació amb el Museu Irlandès d'Art Modern, Derry, Irlanda del Nord, 1993, ISBN 0-90779-770-9
  • Ida Applebroog, Ida Applebroog". Catàleg del Museu d'Ulmer. Pròleg de Brigitte Reinhardt i Annelie Pohlen. Assajos de Brigitte Reinhardt, Annelie Pohlen, Robert Storr i Carla Schulz-Hoffmann. Ulm, Bonn, i Berlín, Alemanya: Ulmer Museum, Bonner Kunstverein and RealismusStudio de Neusen Gasellschaft fur Bildende Kunst, 1991, ISBN 3-89322-365-7

Enllaços externs

[modifica]
Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.
Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ida_Applebroog&oldid=36416821»