Ida Lupino

De Viquipèdia
Infotaula de personaIda Lupino
Ida Lupino Cavalcade of America.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 febrer 1918 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort3 agost 1995 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióRoyal Academy of Dramatic Art - actuació (–1934)
Brighton Girls (en) Tradueix
Professional Children's School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, actriu de cinema, productora de cinema, actriu de televisió, guionista, directora de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1931 Modifica el valor a Wikidata –  1978 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLouis Hayward (1938–1945)
Collier Young (1948–1951)
Howard Duff (1951–1984) Modifica el valor a Wikidata
ParesStanley Lupino Modifica el valor a Wikidata  i Connie Emerald Modifica el valor a Wikidata
GermansRita Lupino (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Ida Lupino signature.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0526946 Allocine: 3075 Allmovie: p100403 TCM: 117729 TV.com: people/ida-lupino
Musicbrainz: d3f238b8-4aca-4e60-bb97-64d8afedd211 Discogs: 541805 Find a Grave: 9485 Modifica el valor a Wikidata

Ida Lupino (Herne Hill, Londres, 4 de febrer de 1918[1] - Los Angeles, Califòrnia, 3 d'agost de 1995) va ser una actriu, cantant, directora, escriptora i productora anglesa. Al llarg dels seus 48 anys de carrera, va aparèixer en 59 pel·lícules i en va dirigir vuit; va treballar principalment als Estats Units, d'on va esdevenir ciutadana el 1948.[2][3]

És àmpliament considerada com la dona cineasta més destacada que va treballar durant la dècada de 1950 durant el sistema d'estudis de Hollywood.[4] Amb la seva productora independent, va coescriure i coproduir diverses pel·lícules de missatges socials i es va convertir en la primera dona a dirigir una pel·lícula de cinema negre, The Hitch-Hiker, el 1953. Entre les seves altres pel·lícules dirigides, les més conegudes són Not Wanted (1949), sobre l'embaràs fora del matrimoni (va substituir el director, que estava malalt, i va rebutjar el crèdit com a directora); Never Fear (1950), basat lliurement en les seves pròpies experiències lluitant contra la poliomielitis; Outrage (1950), una de les primeres pel·lícules sobre violacions; The Bigamist (1953) (que va ser anomenada en el llibre 1001 Movies You Must See Before You Die), i The Trouble with Angels (1966). La seva curta però immensament influent carrera de directora, abordant temes de dones atrapades per convencions socials, generalment sota revestiments melodramàtics o noirs, és un exemple pioner de la realització de cinema protofeminista.[5]

Com a actriu, les seves pel·lícules més conegudes són The Adventures of Sherlock Holmes (1939) amb Basil Rathbone; La passió cega (They Drive by Night, 1940) amb George Raft i Humphrey Bogart; L'últim refugi (High Sierra, 1941) amb Bogart; The Sea Wolf (1941) amb Edward G. Robinson i John Garfield; Ladies in Retirement (1941) amb Louis Hayward; Moontide (1942) amb Jean Gabin; The Hard Way (1943); Deep Valley (1947) amb Dane Clark; Road House (1948) amb Cornel Wilde i Richard Widmark; Mentre Nova York dorm (While the City Sleeps, 1956) amb Dana Andrews i Vincent Price; i Junior Bonner (1972) amb Steve McQueen.

També va dirigir més de 100 episodis de programes de televisió en una varietat de gèneres, com ara westerns, contes sobrenaturals, comèdies de situació, misteris d'assassinats i històries de gàngsters.[6] Va ser l'única dona que va dirigir un episodi de la sèrie The Twilight Zone original ("The Masks"), i l'única directora que va protagonitzar-ne un episodi ("The Sixteen-Millimeter Shrine").[7]

Va morir d'un ictus mentre estava sotmesa a tractament per càncer de còlon a Los Angeles el 3 d'agost de 1995, a l'edat de 77 anys.[8] Les seves memòries, Ida Lupino: Beyond the Camera, van ser editades després de la seva mort i publicades per Mary Ann Anderson.[9]

Referències[modifica]

  1. Recorded in Births Mar 1918 Camberwell Vol. 1d, p. 1019 (Free BMD). Transcribed as "Lupine" in the official births index
  2. Donati, William. Ida Lupino (en anglès). University Press of Kentucky, 1996, p. 143. ISBN 0-813-11895-6. 
  3. O'Dell, Cary. Women Pioneers in Television: Biographies of Fifteen Industry Leaders (en anglès). McFarland, 1997, p. 175. ISBN 0-786-40167-2. 
  4. Morra, Anne «Anne Morra presents Ida Lupino's Never Fear and discusses the director's place in film history.» (en anglès). Her Way Magazine, 02-08-2019.
  5. Kemp, Philip. 501 Movie Directors (en anglès). London: Quintessence, 2007, p. 230. ISBN 978-1-84403-573-1. 
  6. Acker, Alley (1991). Reel Women – Pioneers of the Cinema, pp. 74-78. The Continuum Publishing Company, New York, NY. ISBN 0-8264-0499-5
  7. Ida Lupino Biography, Turner Classic Movies. Retrieved on 4 July 2011.
  8. «Ida Lupino, 77; Actress, Pioneer Director» (en anglès). Albany Times. [Consulta: 10 juny 2012].
  9. «Ida Lupino: Beyond the Camera – New from BearManor Media» (en anglès). Turner Classic Movies. [Consulta: 9 març 2013].