Ida Rubinstein

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIda Rubinstein
Ida Rubinstein Face.jpg
Ida Rubinstein (1913) per Antonio de la Gandara
Nom original (ru) Ида Львовна Рубинштейн
Biografia
Naixement Ida Lvovna Rubinstein
5 d'octubre de 1885
Khàrkiv
Mort 20 de setembre de 1960(1960-09-20) (als 74 anys)
Vence, França
Grup ètnic Jueus
Religió Judaisme
Activitat
Ocupació ballarina, actriu
Període d'activitat 1908-1939
Família
Parella Romaine Brooks

IMDB: nm1311217 Musicbrainz: 3e439a22-cdb1-48c1-90db-0fb80c1de12c
Modifica les dades a Wikidata
Valentin Serov, retrat d'Ida com Salome, 1910.
Ida Rubinstein ballant, 1911.
Vestit dissenyat per Léon Bakst per a Ida com Sant Sebastià

Ida Lvovna Rubinstein (en rus: Ида Львовна Рубинштейн; (1885 - 1960) va ser una actriu, ballarina i personatge de la Belle Époque.

Biografia[modifica]

Nasqué a Kharkiv, Ucraïna, o potser a Sant Petersburg[1]p408 dins una família jueva acabalada, Rubinstein va quedar aviat oòrfena i va anar a viure amb la seva tia Madame Horowitz.[2]

El ballarí Mikhail Fokine va ser el seu tutor, malgrat que no va rebre el rigorós aprenentatge dels ballarins russos d'aquella època. Ella va fer el seu debut l'any 1908 en un pas privat de l'obra d'Oscar Wilde Salomé on quedava nua durant la Dansa dels Set Vels.

Sergei Diaghilev la va contractar pels Ballets Russos i ella va actuar en els obres Cléopâtre (1909) i de Zobéide a la Scheherazade (1910). En les dues la coreografia era de Fokine i el disseny de Léon Bakst. La seva parella a Scheherazade va ser el gran Nijinsky.

Rubinstein va deixar els Ballets Russos el 1911.[1]

Rubinstein va ser retratada per Valentin Serov el 1910. L'escultor Art Deco Demetre Chiparus va fer una figureta de Rubinstein. També la va pintar Antonio de la Gandara.

Era bisexual,[3] el 1911 Rubinstein va estar tres anys lligada a la pintora Romaine Brooks.

Rubinstein, després de deixar els ballets Russos, formà la seva pròpia companyia de dansa, utilitzant la seva quantiosa herència. El 1911 va actuar en Le Martyre de Saint Sebastien. L'equip creatiu era Fokine (coreografia); Bakst (disseny); Gabriele d'Annunzio (text) i música de Debussy. Això va ser tant un triomf del modernisme com un escàndol. L'arquebisbe de París prohibí als catòlics assistir-hi tant perquè Sant Sebastià era interpretat per una dona com perquè a més era una jueva.

Després de la Segona guerra Mundial, Rubinstein aparegué en nombroses obres, entre elles el Bolero de Maurice Ravel de 1928.

El 1934 va rebre la Légion d'honneur. El 1935 va rebre la ciutadania francesa honorària. L'any 1936 es convertí al catolicisme.[4]

El 1940, durant la invasió de França pels nazis, es traslladà a Anglaterra via Algèria i Marroc. Allà va ajudar els soldats ferits francesos. El seu amant, Walter Guinness li va donar suport fins que ell va ser assassinat pel grup Stern Gang a finals de 1944.[5] Ella tornà a França, a Les Olivades a Vence, on morí.

Imatges i pintures[modifica]


Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 Crane, Debra & Mackrell, Judith 2000. The Oxford Dictionary of Dance. Oxford University Press, Oxford.
  2. Dancing in the Vortex: The Story of Ida Rubinstein, By Vicki Woolf (Psychology Press, 2000), page 3
  3. Secrest, Meryle (1974). Between Me and Life: A Biography of Romaine Brooks, Garden City, NY: Doubleday. ISBN 0-385-03469-5.
  4. Web page on her later life
  5. Joe Joyce; The Guinnesses Poolbeg Press, Dublin 2009, chapter 11.

Referències[modifica]