Identitat-Llibertats
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític  |
| Indústria | activitats d'organitzacions polítiques |
| Forma jurídica | associació declarada |
| Història | |
| Creació | 2024 |
| Activitat | |
| Membre de | Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus |
| Governança corporativa | |
| Seu (2013–) | |
| Presidència | Marion Maréchal (2024–) |
| Assemblea Nacional (2025) | 3 / 577 |
| Senat francès (2025) | 0 / 348 |
| Altres | |
| Color | |
| Lloc web | identite-libertes.fr |
Identitat-Llibertats (en francès: Identité-Libertés; IDL) és un partit d'extrema dreta francès liderat per Marion Maréchal.
Història
[modifica]L'origen del partit es remunta a l'associació conservadora Sentit Comú, establerta al 2013 en oposició a la llei que permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe a França. Llavors estava vinculada a la Unió per un Moviment Popular i als Republicans, donant suport a la candidatura de François Fillon per a les eleccions presidencials de 2017.[1] Posteriorment, Christophe Billan va dimitir de la presidència de l'associació arran de la polèmica suscitada pel seu acord de treballar amb Marion Maréchal.[2] Va ser substituït primer per Madeleine de Jessey, que exerciria de manera interina, i per Laurence Trochu a partir del seu nomenament el 9 d'abril de 2018.[3]
Al 2020 l'associació modificaria el seu nom a Moviment Conservador,[4] virant progressivament al conservadorisme nacionalista. Així, després de la derrota d'Éric Ciotti i la nominació de Valérie Pécresse al Congrés dels Republicans de 2021, el MC passaria a donar suport a la candidatura d'extrema dreta d'Éric Zemmour per a les presidencials de 2022.[5] Com a conseqüència, l'associació i els seus membres serien expulsats dels òrgans dels Republicans.[6]
Al juny de 2024 participarien en coalició amb el nou partit de Zemmour, Reconquesta, obtenint cinc eurodiputats de manera conjunta. Tanmateix, fruit de les divergències en estratègia i relació amb Reagrupament Nacional, quatre dels eurodiputats (Marion Maréchal, Guillaume Peltier, Nicolas Bay i Laurence Trochu) serien expulsats de Reconquesta,[7] integrant-se al grup europeu ECR, mentre que l'únic eurodiputat de R! ho faria en el nou grup ESN.
Posteriorment, a l'octubre de 2024, l'eurodiputada Laurence Trochu va anunciar que deixava la presidència del Moviment Conservador a Marion Maréchal, la qual modificaria el nom a Identitat-Llibertats i l'estructuraria com a partit.[8] En formarien part els quatre eurodiputats expulsats i tres diputats de l'Assemblea Nacional escollits en candidatures de RN recolzades per Maréchal.[9]
Resultats electorals
[modifica]| Eleccions al Parlament Europeu | |||||
| Any | Vots | % | Escons | +/- | Grup |
|---|---|---|---|---|---|
| 2024 | Coalició R!-MC | 4 / 81 |
Nou | ECR | |
Referències
[modifica]- ↑ «Sens commun : trois questions sur le mouvement qui soutient François Fillon» (en francès). Les Echos, 19-04-2017. Arxivat de l'original el 2024-11-27 [Consulta: 25 febrer 2025].
- ↑ «Christophe Billan démissionne de la présidence du mouvement Sens commun» (en francès). Le Monde, 09-11-2017.
- ↑ «Laurence Trochu nomenat president de Sens Commun».
- ↑ «« Je maintiendrai ». | Le Nouveau Conservateur». [Consulta: 25 febrer 2025].
- ↑ «Présidentielle 2022 : le Mouvement conservateur, affilié à LR, rejoint Eric Zemmour après la défaite d'Eric Ciotti» (en francès), 04-12-2021. [Consulta: 25 febrer 2025].
- ↑ «Guillaume Peltier et Gaël Perdriau démis de leurs fonctions chez LR» (en francès), 07-12-2021. [Consulta: 25 febrer 2025].
- ↑ «Législatives 2024 : Marion Maréchal "prend acte" de son exclusion de Reconquête par Eric Zemmour» (en francès), 12-06-2024. [Consulta: 25 febrer 2025].
- ↑ Massol, Nicolas. «Marion Maréchal lance son parti politique «antiwoke et antiassistanat» pour tenter d’exister face à Eric Ciotti» (en francès). [Consulta: 25 febrer 2025].
- ↑ «Marion Maréchal lance son propre mouvement politique, "Identité-Libertés"» (en francès), 07-10-2024. [Consulta: 25 febrer 2025].
| Grups representats a l'Assemblea Nacional (577) |   | |
|---|---|---|
| Grups representats al Senat (348) | ||
| Partits representats al Parlament Europeu (53) | ||
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts |
| |
