Identitat personal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La identitat segons l'antropologia social és la reconeixença del que hom és, per ell mateix o pels altres. La identitat és el conjunt de trets propis d'un individu o d'una col·lectivitat que els caracteritzen enfront dels altres; la consciència que una persona té de ser ella mateixa i distinta a les altres. La identitat implica i pressuposa, la presència del "altre" i l'establint d'un vincle relacional de confrontació que permeti determinar les diferències entre un mateix i aquest altre.

En la psicoanàlisi, es pot parlar de representació del "jo" enfront o a través dels altres.

Des d'un punt de vista ecosistèmic, la identitat és una unitat paradoxal que assegura a la vegada l'idèntic (o semblant) i el diferent.

La noció d'identitat es desplega almenys en tres nivells de tipus lògic: el subjecte individual, el grup i l'espècie, on els semblants formen una concentració de pluralitats. Segons Edgar Morin: "[…] la identitat constitueix una mena de cercle indissoluble entre similitud/inclusió i diferència/exclusió".[1]

El concepte de corporeïtat s'entén com una complexa trama en la qual s'entrecreuen diferents dimensions constitutives de la identitat de cada persona. Escoltar el que el cos diu és integrar aquesta idea de corporeïtat com construcció i desenvolupament de consciència corporal, cuidat de la salut, acceptació d'un mateix i plaure pel moviment.

En la construcció de la identitat sempre està en joc la resposta que cadascun es dóna a les preguntes:

  • "Qui sóc jo? Sóc el que sóc." Identitat subjectiva: Una persona és la consciència que té de si mateix.
  • Qui vull ser jo? Sóc el qual seré. Identitat operativa: el motor que ens engega, que ens fa accionar.
  • Qui he de ser jo? Sóc el qual he de ser. Identitat preceptiva: respon al model, al mandat, al deure

Identitat humana[modifica | modifica el codi]

Saber qui sóc jo és una necessitat vital ordenada també a la necessitat vital d'orientar la meva vida i donar-me un sentit: des jo mateixa, el que aquí ens diu és qui sóc jo?. Els éssers humans poden ser senejantes o semblances però mai iguals, perquè cada ésser humà és únic i irrepetible, la identitat, és un sentiment que tenim de formar part d'un grup, ja sigui, religió, cultural... i també és un element que tenim de formar part de la personalitat.(les persones no estem soles, formem part d'un gurp.)

Identitat subjectiva[modifica | modifica el codi]

Jo sóc el que sóc Una persona és la consciència que té de si mateix. A la identitat subjectiva pertany el que uneixo QUI VULL SER JO? Observa, llegix i escriu les frases amb les quals més t'identifiquis: Moltes vegades em poso a pensar i em pregunto quines sere jo quan sigui major De vegades m'agrada ser com els meus pares o els meus professors.

Identitat operativa[modifica | modifica el codi]

Sóc el que vull ésser Una persona és el que vol ésser Aquests desitjos revelen que l'ésser humà no és més del que consc ientemente és. La identitat operativa és la qual opera en nosaltres com un motor que ens engega, L'ésser humà no s'engega si no és amb la conquesta immortal. Per a evitar aquest risc necessitem models d'identificació.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Edgar Morin, La Méthode 2. La vie de la vie, pàg. 271. Seuil, París 1980

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barbier, Jean Marie. Prácticas de formación, evaluación y análisis. Novedades Educativas. UBA. Buenos Aires. 1999.
  • Erikson, Eric. Identidad, juventud y crisis. Paidós. Buenos Aires. 1974.
  • Grasso Alicia. Construyendo identidad corporal: la corporeidad escuchada. Novedades Educativas. Buenos Aires. 2005.