Identitat personal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La identitat, segons l'antropologia social, és la reconeixença del que una persona és, per a ella mateixa o per als altres. La identitat és el conjunt de trets propis d'un individu o d'una col·lectivitat que els caracteritzen enfront dels altres; la consciència que una persona té de ser ella mateixa i distinta a les altres. La identitat implica i pressuposa la presència de l'"altre" i l'establiment d'un vincle relacional de confrontació que permeti determinar les diferències entre un mateix i aquest altre.

En la psicoanàlisi, es pot parlar de representació del "jo" enfront o mitjançant els altres.

Des d'un punt de vista ecosistèmic, la identitat és una unitat paradoxal que assegura a la vegada l'idèntic (o semblant) i el diferent.

La noció d'identitat es desplega almenys en tres nivells de tipus lògic: el subjecte individual, el grup i l'espècie, en què els semblants formen una concentració de pluralitats. Segons Edgar Morin: "[…] la identitat constitueix una mena de cercle indissoluble entre similitud/inclusió i diferència/exclusió".[1]

El concepte de corporeïtat s'entén com una complexa trama en la qual s'entrecreuen diferents dimensions constitutives de la identitat de cada persona. Escoltar el que el cos diu és integrar aquesta idea de corporeïtat com a construcció i desenvolupament de consciència corporal, tenir cura de la salut, l'acceptació d'un mateix i de les pròpies accions.

En la construcció de la identitat, sempre està en joc la resposta que cadascun es dóna a les preguntes:

  • "Qui sóc jo? Sóc el que sóc." Identitat subjectiva: una persona és la consciència que té de si mateixa.
  • Qui vull ser jo? Sóc el que seré. Identitat operativa: el motor que ens engega, que ens fa accionar.
  • Qui he de ser jo? Sóc el que he de ser. Identitat preceptiva: respon al model, al mandat, al deure.

Identitat humana[modifica | modifica el codi]

Saber qui sóc jo és una necessitat vital ordenada també envers la necessitat vital d'orientar la meva vida i donar-me un sentit: des jo mateix, el que aquí ens diu és qui sóc jo. Els éssers humans poden ser semblants o tenir semblances, però mai no iguals, perquè cada ésser humà és únic i irrepetible; la identitat és un sentiment que tenim de formar part d'un grup, ja sigui religiós, cultural... i també és un element que tenim que forma part de la personalitat. (Les persones no estem soles, formem part d'un grup.)

Identitat subjectiva[modifica | modifica el codi]

Jo sóc el que sóc. Una persona és la consciència que té de si mateixa. A la identitat subjectiva pertany el que uneixo Qui vull ser jo? Observa, llegeix i escriu les frases amb les quals més t'identifiquis: sovint, em poso a pensar i em pregunto qui seré jo quan sigui major. De vegades, m'agrada ser com els meus pares o els meus professors.

Identitat operativa[modifica | modifica el codi]

Sóc el que vull ser. Una persona és el que vol ser.Aquests desitjos revelen que l'ésser humà no és més del que conscientment és. La identitat operativa és la que opera en nosaltres com un motor que ens engega. L'ésser humà no s'inicia si no és amb la conquesta immortal. Per a evitar aquest risc, necessitem models d'identificació.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Edgar Morin, La Méthode 2. La vie de la vie, pàg. 271. Seuil, París 1980

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barbier, Jean Marie. Prácticas de formación, evaluación y análisis. Novedades Educativas. UBA. Buenos Aires. 1999.
  • Erikson, Eric. Identidad, juventud y crisis. Paidós. Buenos Aires. 1974.
  • Grasso Alicia. Construyendo identidad corporal: la corporeidad escuchada. Novedades Educativas. Buenos Aires. 2005.