Idioma bhili

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaIdioma bhili
Tipus llengua i llengua viva
Parlants
Parlants nadius 3.310.000 (2001)
Autòcton de Gujarat, Madhya Pradesh i Rajasthan
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües indoàries
Característiques
Sistema d'escriptura devanagari
Codis
ISO 639-3 bhb
Glottolog bhil1251
Ethnologue.com bhb
IETF bhb
Modifica les dades a Wikidata

El bhili (Bhili: भीली) és una llengua indo-ariana occidental parlada a l'Índia centre-occidental, als estats del Rajasthan, Gujarat, Maharashtra i Madhya Pradesh.[1] Altres noms per a la llengua són Bhagoria i Bhilboli; diverses varietats s’anomenen Garasia. Bhili és membre de les llengües Bhil, relacionades amb el gujarat i el rajasthani. El llenguatge s'escriu amb l'escriptura de Devanagari.

Exemplar parcial del llenguatge Bhili

El Nahali (Kalto) i el Khandeshi són els principals dialectes de la llengua bhili. El terme Bhili és d'origen dravídic Vil que significa arc, fent referència a la gent de Bow.

Etimologia[modifica]

Es desconeix l'origen de la paraula Bhil (amb la qual es designa l'ètnia que té la llengua materna Bhili). La primera referència a aquest terme és datada cap a l'any 600 com a nom genèric. El terme es referia a tots els caçadors que utilitzaven l’arc i la fletxa, i probablement també a un poble que vivia a l’Índia abans de l’arribada de les tribus aries. Més tard, la llengua es va assimilar gradualment amb el Rajastani, el gujarat i altres llengües veïnes.[2]

Ortografia i pronúncia[modifica]

Bhili utilitza per a la seva representació escrita l’alfabet Devanagari (als estats del Rajasthan, Madhya Pradesh i Maharashtra) i l’alfabet gujarat (a Gujarat, similar a l’anterior però sense la característica horitzontal superior d’això). El vostre invent de so consonàntic és el següent:[2]

Sons consonants
Lloc d’articulació Bilabial Llavial Dent-alveolar Retroflex Paladal Velar Glotal
Mode d’articulació
Oclusiu p b t d ʈ ɖ k ɡ
Oclusiu aspirat p h b h t h d h ʈ h k h ɡ h
Fricatiu s h
Nasal m n ɳ
Vibrant ɾ
Lateral l ɭ
Aproximant ʋ j

L'inventari dels sons vocals és el següent:[2]

Sons vocàlics
Frontalitat Anterior Central Posterior
Altura
Alt i u
Mig-alt e o
Mig ә
Mig-baix ɛ ɔ
Baix (æ) ɑ

Les vocals anteriors tenen correlacions nasalitzades. La longitud vocal no és un tret fonològic distintiu en Bhili (com en altres llengües indo-arianes), sinó que és inherent al timbre vocal. Les soques /ɑ/, /i/, /u/, /i/, /o/ es manifesten amb una intensitat articulatòria més gran i, per tant, més llarga, que els seus correlats relaxats /ә/, /ɛ/, /ɔ/.[2]

Morfologia[modifica]

Els substantius es declinen en tres gèneres (masculí, femení i neutre), dos nombres (singular i plural) i dos casos (nominatiu i oblic, aquest últim considerat com a marca nominal general que inclou, entre altres casos, l'ergatiu com a marca de subjecte en clàusules transitives d’aspecte perfectiu). Com la majoria de les llengües indo-arianes, el Bhili utilitza proposicions en lloc de preposicions. De forma similar al gujarat, el pronom personal de la tercera persona té una forma doble d'indicar els conceptes de "proximitat" i "alienació" en relació amb l'orador. Dins de la flexió verbal, les conjugacions de Bhili presenten un sistema estructurat al voltant de categories d’aspectes (perfectiu, imperfecte, progressiu), tens (present, passat, futur), mode (subjuntiu, condicional, potencial) i veu (actiu, passiu).[2]

Sintaxi[modifica]

L’ordre de paraules no està marcat en clàusules, com en la majoria de les llengües indo-arianes: subjecte-objecte-verb (Exemple: peli bɛri kәrek soka khae, "Aquesta dona de vegades menja arròs").[2]

Bibliografia[modifica]

  • Bodhankar, Anantrao. Bhillori (Bhilli) – English Dictionary. Pune: Tribal Research & Training Institute, 2002.
  • Jungblut, L. A Short Bhili Grammar of Jhabua State and Adjoining Territories. S.l: s.n, 1937.
  • Thompson, Charles S. Rudiments of the Bhili Language. Ahmedabad [India]: United Printing Press, 1895.

Referències[modifica]

  1. Ishtiaq, M. Language Shifts Among the Scheduled Tribes in India, A Geographical Study. Delhi: Motilal Banarsidass Publishers, 1999. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Bhili». Bilí.