Idioma dungànu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaIdioma dungànu
Parlants
Parlants nadius 41.400 (2001)
Parlat a Kazakhstan i Kirguizistan
Autòcton de província de Txui, Bixkek, Oix, província d'Oix i província de Jàmbil
Classificació lingüística
llengua
llengües humanes
llengües sinotibetanes
xinès
mandarí
mandarí de les Planes Centrals
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet ciríl·lic
Nivell de vulnerabilitat 3 en perill
Codis
ISO 639-3 dng
Glottolog dung1253
Ethnologue.com dng
UNESCO 1670
IETF dng
Endangeredlanguages.com 4096
Modifica les dades a Wikidata

L'idioma dungànu[1][2] és una llengua sinítica[3] parlada pels dungans, un poble d'Àsia Central, emparentat amb els hui de la Xina.

Els dungans de Kirguizistan i Kazakhstan (amb grups més petits que viuen en altres estats postsoviètics) són els descendents de diversos grups del poble hui que van emigrar a la regió en les dècades de 1870 i 1880 després de la derrota de la revolta dungana en el nord-oest de la Xina. Els hui del nord-oest de la Xina (en endavant «dungans» o «tungani» pels escriptors occidentals del segle XIX, així com per membres de les nacionalitats túrquiques a la Xina i Àsia Central) normalment no parlen el mateix dialecte mandarí que els habitants han a la mateixa àrea (o a l'àrea on la comunitat hui en particular havia estat reassentada).[4] Al mateix temps, a causa de la seva història única, la seva parla seria rica en terminologia islàmica o influència, sobre la base de préstecs de l'àrab, del persa i de les llengües túrquiques, així com traduccions de les mateixes al xinès. Els comerciants hui en els basars podien utilitzar nombres àrabs o perses quan parlaven entre ells, per mantenir en secret les comunicacions als transeünts han.[5] Tot i no constituir una llengua separada, aquestes paraules, frases i girs de parla, coneguts com a Huíhuí huà (回回话, «discurs Hui»), serveixen com a marcadors de la identitat del grup. Tal com descriuen els viatgers de principis del segle XX en el nord-oest de la Xina, «els xinesos mahometans tenen en certa manera un vocabulari, i sempre un estil i una manera de parlar, que els és pròpia».

Referències[modifica]

  1. Jiménez Tovar, Soledad «Estudios sobre dunganos en Asia Central». Cultura y representaciones sociales. Instituto de Investigaciones Sociales [ISS], UNAM [Cd. de México], Vol. 6, Nº 11, 2011, pàg. 225-232. ISSN: 2007-8110 [Consulta: 10 abril 2014].
  2. «Article». Ciències socials. Academia de Ciencias de la URSS, Nº 3-4, 1979, pàg. 298.
  3. Diferent del xinès mandarí en fonologia i vocabulari. [1]
  4. Dru C. Gladney, Muslim Chinese: Ethnic Nationalism in the People's Republic. 1st ed.: Harvard University Press, 1991, ISBN 0-674-59495-9; 2nd ed., 1996. ISBN 0-674-59497-5. Pages 393-394 in the 1991 edition. The following pages in this book, 395-321, are occupied by "A Select Glossary of Hui Chinese Islamic Terms", into which Gladney included only words (many found in older publications) that he could verify as known or recognized by people in at least some Hui communities he visited.
  5. Gladney (1991), p. 68