Idioma haida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaIdioma haida
X̱aat Kíl
Tipus objecte subjecte verb i llengua aïllada
Parlants
Parlants nadius 55 (1995)
Parlat a Canadà i Estats Units d'Amèrica
Haida lang.png
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües ameríndies
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Codis
ISO 639-3 hai
Glottolog haid1248
Ethnologue.com hai
IETF hai
Endangeredlanguages.com 2050
Modifica les dades a Wikidata

El haida és una llengua indígena parlada pels Haida en algunes illes enfront de les costes d'Alaska i Canadà.

Història[modifica]

Fa uns cent anys tot el grup ètnic haida era competent en la llengua, però actualment la llengua està molt amenaçada, amb només 45 parlants natius, gairebé tots els quals són adults d'edat avançada.[1][2][3][4] Encara que el nombre de parlants natius ha disminuït al llarg dels anys, d'acord amb el cens canadenc de 2001 hi ha uns 275 parlants no natius en Columbia Britànica[1] i existeix un renovat interès en la llengua, per la qual cosa el nombre de parlants podria augmentar.

Actualment els membres de l'ètnia Haida estan dividits en tres comunitats dialectals que treballen juntes a revitalitzar la llengua. En Skidegate, parlants competents recullen quotidianament dades del dialecte meridional i han produït una llarga sèrie d'enregistraments. En Masset, un grup de joves està aprenent la llengua juntament amb parlants ancians competents del dialecte septentrional. A Alaska, la comunitat duu a terme classes regulars per a adolescents i adults i ha desenvolupat un website amb enregistraments del dialecte de Kaigani.

Classificació[modifica]

El lingüista Edward Sapir va classificar el haida juntament amb les llengües na-dené en 1915, una proposta recolzada per altres autors, com Pinnow, Greenberg, Enrico, Ruhlen, Manaster Ramer i Bengtson (veure #Bibliografia). No obstant això, actualment la major part de lingüistes consideren al haida una llengua aïllada, en particular els atabascanistas més destacats.[5] Una proposta recent que relaciona atabasco-eyak-tlingit a les llengües yeniseas de Sibèria central no troba evidència per emparentar el haida amb cap d'aquestes llengües.[6]

Fonologia[modifica]

Fonològicament el haida té vuit vocals i prop de 30 consonants. L'inventari és el següent:

Bilabial Alveolar Palatal Vetllar Uvular Epiglotal Glotal
central lateral
Oclusiva simple[7] ɡ̊ ɢ̥ ʔ
aspirada
eyectiva
Africada Lenis d̥͡l d̥͡ʒ̊
Fortis t͡s t͡ɬʰ t͡ʃ[8] ʡ͡ʜ
ejectiva t͡sʼ t͡ɬʼ t͡ʃʼ
Fricativa sorda s.॥॥ ɬ x χ ʜ[9] h
Nasal simple m n ŋ
glotalitzada
Aproximant simple ɫ j w
glotalitzada

To[modifica]

Una característica del haida és ser una llengua tonal, la naturalesa de la qual varia d'un dialecte a un altre. En el dialecte de Kaigani el sistema és d'accent tonal, com a molt amb una síl·laba accentuada per paraula portant un to alt. En els dialectes de Masset i Skidegate el to només contrasta en síl·labes pesades. Tots els sistemes tonals anteriors distingeixen només dos tons: alt i baix.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «UBC World Language Fair’s HAIDA webpage». [Consulta: 23 maig 2008].
  2. «Alaska Native Language Population and Speaker Statistics», 01-01-1999. [Consulta: 17 març 2008].
  3. «Ethnologue report for language code:hdn». [Consulta: 17 març 2008].
  4. «Haida Language Mainpage». [Consulta: 23 maig 2008].
  5. Schoonmaker, Peter K.; Bettina Von Hagen, Edward C. Wolf. The Rain Forests of Home: Profile Of A North American Bioregion. Island Press, 1997, p. 257. ISBN 1559634804. 
  6. Dene-Yeniseic Symposium
  7. En el interior de palabra, las oclusivas simples son sonoras.
  8. Para algunos hablantes, [t͡ʃ] aparece sólo a principio de sílaba, mientras que [t͡s] no aparece en esa posición, pero de hecho son el mismo fonema.
  9. En lugar de una fricativa epiglotal, en el dialecto de Masset aparece una vibrante epiglotal.

Bibliografia[modifica]

  1. Bengtson, John D. (2008), “Materials for a Comparative Grammar of the Dene-Caucasian (Sinó-Caucasian) Languages.” Aspects of Comparative Linguistics, vol. 3, Moscow: RSUH Publishers, pàg. 45–118
  2. Dürr, Michael & Egon Renner. 1995. The history of the Na-Dene controversy: A sketch. Language and Culture in North America: Studies in Honor of Heinz-Jürgen Pinnow, ed. by Egon Renner & Michael Dürr, 3-18. (Lincom Studies in Native American Linguistics 2). Munich: Lincom Europa.
  3. Enrico, John. 1983a. "The Haida language." The outer shores, edited by G. I. Scudder and Nicholas Gessler. Queen Charlotte City, B.C.: Queen Charlotte Islands Museum Press. Pàg. 223-248.
  4. Enrico, John. 1983b. "Tibi in the Haida relative clause." International journal of American linguistics 52:91-123.
  5. Enrico, John. 1986. "Word order, focus and topic in Haida." International journal of American linguistics 49:136-166.
  6. Enrico, John. 1991. The lexical phonology of Masset Haida. (Alaska Native Language Center research papers, 8.) Fairbanks: Alaska Native Language Center.
  7. Enrico, John. 1998. "Remarks on pitch in Skidegate Haida." Gengo Kenkyu 12:115-120.
  8. Enrico, John. 2003. Haida syntax. (2 volumes). Lincoln, NE: University of Nebraska Press.
  9. Enrico, John. 2004. Toward Proto – Na-Dene. Anthropological Linguistics 46(3).229 – 302.
  10. Enrico, John. 2005. Haida dictionary: Skidegate, Masset, and Alaskan Dialects. (2 volumes). Fairbanks: Alaska Native Language Center; Juneau: Sealaska Heritage Institute.
  11. Greenberg, J.H. 1987a. Language in the Americas. Stanford, CA: Stanford University Press.
  12. Greenberg, J.H. 1987b. “The Na-Dene Problem.” In Greenberg (1987a), pàg. 321-330.
  13. Lawrence, Erma. 1977. Haida dictionary. Fairbanks: Alaska Native Language Center.
  14. Levine, Robert D. 1979. Haida and Na-Dene: A new look at the evidence. International Journal of American Linguistics 45(2).157 – 70.
  15. Manaster Ramer, Alexis. 1996. "Sapir's classifications: Haida and the other Na Dene languages." Anthropological linguistics 38:179-215.
  16. Pinnow, Heinz-Jürgen. 1976. Geschichte der Na-Dene-Forschung. (Indiana : Beihefte ; 5). Berlin: Mann. ISBN 3-7861-3027-2
  17. Pinnow. H-J. 1985. Das Haida als Na-Dene Sprache. (Abhandlungen der völkerkundlichen Arbeitsgemeinschaft, Hefte 43-46.) Nortorf, Germany: Völkerkundliche Arbeitsgemeinschaft.
  18. Pinnow. H-J. 2006a. Die Na-Dene-Sprachen im Lichte der Greenberg-Klassifikation. / The Na-Déné Languages in Light of Greenberg's Classification. Zweite erweiterte Auflage / Second revised edition. Bredstedt: Druckerei Lempfert.
  19. Pinnow. H-J. 2006b. Sprachhistorische Untersuchung zur Stellung donis Haida als Na-Dene-Sprache. (Unveränderte Neuausgabe aus INDIANA 10, Gedenkschrift Gerdt Kutscher. Teil 2. Berlin 1985. Mit einem Anhang = Die Na-Dene-Sprachen im Verhältnis zoom Tibeto-Chinesischen.) Bredstedt: Druckerei Lempfert.
  20. Ruhlen M. 1998. "The Origin of the Na-Dene". Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America. 95, no. 23: 13994-6.
  21. Sapir, Edward. 1915. The Na-Dene languages: A preliminary report. American Anthropologist 17.534 – 558.
  22. Swanton, John R. 1905. Haida texts and myths. Skidegate dialect. (Bureau of American Ethnology bulletin 29.) Washington, D. de C.: Smithsonian Institution.
  23. Swanton, John R. 1908. Haida texts. Masset dialect. (Memoirs of the American Museum of Natural History, vol. 10, part 2.) Leiden: I. J. Brill.

Enllaços externs[modifica]